Els efectes nocius de la recerca social analitzats amb la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans
Resultats d'una enquesta nacional a científics
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2021.53.33758Paraules clau:
Social Research, Bioethics, Harmful Effects, Social Sciences, RiskResum
Els riscos i danys d'una recerca sol ser un tema discutit en la recerca social en salut, pel fet que s'arriben a minimitzar, negar la seva existència, o no comunicar als participants. La reducció dels efectes nocius s'estipula en l'article 4 de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans, però aquesta referència sembla no al·ludir directament a les ciències socials. Objectius. 1) comprendre els efectes nocius derivats de la recerca social i 2) descriure l'aplicació de l'article 4 de la Declaració, específicament en la reducció dels efectes nocius en els participants en aquest camp de la ciència. Mètode. Apliquem una enquesta a investigadors socials, els qui van respondre un qüestionari electrònic que indagava l'opinió i experiència en algunes de les pràctiques ètiques en els estudis socials. Resultats. Indiquen que els efectes nocius es plantegen com a probabilitat de repercussions de certes accions i decisions de l'investigador; confirma riscos com el mal ús i/o la manipulació de la informació, la generació de falses expectatives en els participants, la invasió dels seus espais i de la seva intimitat. Els danys van ser la revelació de la identitat, la violació dels drets i la generació d'estigma i prejudicis; aporta un altre tipus d'efectes nocius com els interessos propis de l'investigador o de la seva institució. Discussió. Els investigadors socials sí que apliquen l'article 4 de la Declaració, no obstant això, es qüestionen una sèrie d'aspectes del context social i cultural implicat en les repercussions ètiques.
Referències
American Anthropological Association. (2012). Statement on ethics. Principles of Professional Responsibility. American Anthropological Association. Retrieved from: http://ethics.americananthro.org/category/statement/
American Sociological Association. (2018). Code of Ethics. Proposed Revision Approved by Council in August 2017 for consideration by the full ASA membership in the 2018 election. Retrieved form: http://www.asanet.org/membership/code-ethics
Aarons, D. (2017). Explorando el balance riesgos/beneficios en la investigación biomédica: algunas consideraciones. Revista Bioética, 25 (2), 320-7. http://dx.doi.org/10.1590/1983-80422017252192
Bosi, M. (2015). Questioning the concept of risk in ethical guidelines for research in the humanities and social sciences in Public Health. Ciência & Saúde Coletiva, 20 (9), 2675-2682. https://doi.org/10.1590/1413-81232015209.11392015
British Sociological Association. (2017). Declaración BSA de la práctica ética. Retrieved form: https://www.britsoc.co.uk/media/24310/bsa_statement_of_ethical_practice.pdf
Echemendía, B. (2011). Definiciones acerca del riesgo y sus. Revista Cubana de Higiene y Epidemiología, 49 (3), 470-481.
Howitt, D. (2010). Introduction to qualitative methods in psychology. Harlow: Prentice Hall.
Israel, M. (2015). Research ethics and integrity for social scientists. Los Angeles: SAGE.
Pidgeon, N., Simmons, P., Sarre K., Henwood, K., & Smith, N. (2008). The ethics of socio-cultural risk research. Health, Risk & Society, 10 (4), 321-329. https://doi.org/10.1080/13698570802334526
Santi, M. (2015). El debate sobre los daños en investigación en ciencias. Revista de Bioética y Derecho, 34, 11-25. https://doi.org/10.1344/rbd2015.34.12063
Secretaría de Salubridad y Asistencia. (1984). Reglamento de la Ley General de Salud en materia de Investigación para la Salud. Secretaría de Salud. Retrieved from: http://www.salud.gob.mx/unidades/cdi/nom/compi/rlgsmis.html
Social Research Association. (2013). The New Brunswick Declaration. Retrieved from: https://the-sra.org.uk/SRA/Ethics/New-Brunswick-Declaration/SRA/Ethics/The-New-Brunswick-Declaration.aspx?hkey=2ea5b0a6-c499-45e4-9595-626bea495ff1
Sorokin, P., Sotomayor Saavedra, M., de Bennato, M., Cardozo de Martínez, C., González, M., Vergès, C., López Dávila, L,. & Rueda Castro, L. (2017). Ciencias sociales, humanas y del comportamiento: dificultades regulatorias en países latinoamericanos y su impacto en la investigación en salud. Revista Grafía- Cuaderno de trabajo de los profesores de la Facultad de Ciencias Humanas. Universidad Autónoma de Colombia, 14(1), 147-164. doi:http://dx.doi.org/10.26564/16926250.765
Tealdi, J. (2008). Comunidad y Contexto. En J.C. Tealdi (Ed.), Diccionario Latinoamericano de Bioética (pp. 17-33). UNESCO-Red Latinoamericana y del Caribe de Bioética; Universidad Nacional de Colombia.
United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. (2005). Universal Declaration on Bioethics and Human Rights. Retrieved form: http://portal.unesco.org/en/ev.php-URL_ID=31058&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
Virraroel, R. (2020). Caracterización diferencial de la investigación social. ETHIKA+,1 30-44. DOI: 10.5354/2452-6037.2020.57085
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Liliana Mondragón Barrios, Tonatiuh Guarneros García, Alberto Jiménez Tapia
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
