La regla dels 14 dies a debat: una anàlisi crítica des de la bioètica
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2021.54.35556Paraules clau:
regla de los 14 días, embrión, ser humano, potencialidad, gastrulación, bioéticaResum
L'objectiu que perseguim amb el present article és analitzar críticament els arguments utilitzats en defensa de la regla dels 14 dies, referida aquesta a la recerca i experimentació amb embrions humans. Aquesta regla va ser proposada per primera vegada fa ja més de quaranta anys, sent molts els països que es van acollir a ella incloent-la en les seves respectives legislacions. No obstant això, després de quatre dècades, la ciència exigeix avui un debat internacional en el qual sigui revisat amb urgència el límit que la norma imposa, la qual impossibilita als científics poder investigar amb embrions creats en el laboratori més enllà de la frontera dels 14 dies. Per a això, repararem en dos textos fonamentals en els quals la regla va tenir el seu origen, analitzant des de la bioètica si els arguments continguts en ells són coherents i si poden actualment sostenir-se. A més, atendrem les raons ofertes des de la ciència per a dur a terme la seva ampliació, tenint en compte que qualsevol canvi en la norma haurà de tenir sempre la seva correspondència amb els valors presents en la societat del moment.
Referències
Alonso Bedate, C. (1989). Reflexiones sobre cuestiones de vida y muerte: Hacia un nuevo paradigma de comprensión del valor ético de la entidad biológica humana en desarrollo. En Abel, F.; Bone, E. y Harvey, J. C. [Eds.]. La vida humana: origen y desarrollo. Reflexiones bioéticas de científicos y moralistas (pp. 57-81). Madrid: Publicaciones Universidad Pontificia Comillas.
Ball, P. (2020). Cómo crear un ser humano, trad. de Irene de la Torre. Madrid: Turner Publicaciones.
Clark, A., Brivanlou, A., Fu, J., Kato, K., Mathews, D., Niakan, K., Rivron, N., Saitou, M., Surani, A., Tang, F. & Rossant, J. Human embryo research, stem cell-derived embryo models and in vitro gametogenesis: Considerations leading to the revised ISSCR guidelines. Stem Cell Reports. 2021; 16 (6): 1416-1424. Disponible en: https://doi.org/10.1016/j.stemcr.2021.05.008 [consulta: 18 de junio de 2021].
España. Ley 35/1988, de 22 de noviembre, sobre Técnicas de Reproducción Asistida. Boletín Oficial del Estado, núm. 282, de 24 de noviembre de 1988, páginas 33373 a 33378. Disponible en: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1988-27108 [consulta: 23 de junio de 2021].
Gafo, J. (2003). Bioética teológica (3ª ed.). Bilbao: Desclée de Brouwer.
Gracia, D. (1998). Ética de los confines de la vida. Ética y vida: Estudios de bioética, volumen 3 (reimpresión 2011). Bogotá: El Búho.
Gracia, D. (2006). Bioética dos confíns da vida. Encrucillada. Revista Galega de Pensamento Cristián, 150 (30), 8-27. Disponible en: http://encrucillada.gal/index.php?s=10&p=3 [consulta: 16 de junio de 2021].
Gracia, D. (2007). Bioética de los confines de la vida. Selecciones de teología, 46 (184), 255-266. Disponible en: http://www.seleccionesdeteologia.net/selecciones/llib/vol46/184/184_gracia.pdf [consulta: 18 de junio de 2021].
Gracia, D. (2013). Epílogo. Diego Gracia. En Faúndez Allier, J. P. La bioética de Diego Gracia. Madrid: Triacastela.
Gracia, D. (2015). Problemas éticos del origen de la vida. Fundación Xavier Zubiri, 14 abril, (paper). Disponible en: https://www.zubiri.net/bienvenida/recursosweb/videos/problemas-eticos-del-origen-de-la-vida/ [consulta: 23 de junio de 2021].
Hyun, I., Wilkerson, A. & Johnston, J. Embryology policy: Revisit the 14-day rule. Nature. 2016; 533 (7602): 169-171. Disponible en: https://www.nature.com/articles/533169a [consulta: 19 de junio de 2021].
Lacadena, J. R. (2002). Genética y bioética. Madrid: Editorial Desclée De Brouwer.
Liu, X., Tan, J. P., Schröder, J., Aberkane, A., Ouyang, J. F., Mohenska, M., Lim, S. M., Sun, Y. B., Chen, J., Sun, G., Zhou, Y., Poppe, D., Lister, R., Clark, A., Rackham, O., Zenker, J. & Polo, J. M. Modelado de blastocistos humanos reprogramando fibroblastos en iBlastoides. Nature. 2021; 591 (7851): 627–632. Disponible en: https://doi.org/10.1038/s41586-021-03372-y [consulta: 21 de junio de 2021].
Lovell-Badge, R., Anthony, E., Barker, R. A., Bubela, T., Brivanlou, A. H., Carpenter, M., Charo, R. A., Clark, A., Clayton, E., Cong, Y., Daley, G. Q., Fu, J., Fujita, M., Greenfield, A., Goldman, S. A., Hill, L., Hyun, I., Isasi, R., Kahn, J., Kato, K., Kim, J., Kimmelman, J., Knoblich, J. A., Mathews, D., Montserrat, N., Mosher, J., Munsie, M., Nakauchi, H., Naldini, L, Naughton, G., Niakan, K., Ogbogu, U., Pedersen, R., Rivron, N., Rooke, H., Rossant, J., Round, J., Saitou, M., Sipp, D., Steffann, J., Sugarman, J., Surani, A., Takahashi, J., Tang, F., Turner, L., Zettler, P. J. & Zhai, X. ISSCR Guidelines for Stem Cell Research and Clinical Translation: The 2021 update. Stem Cell Reports. 2021; 16 (6): 1398–1408. Disponible en: https://doi.org/10.1016/j.stemcr.2021.05.012 [consulta: 18 de junio de 2021].
Masiá, J. (2007). Biotecnología y principio de la vida. Éxodo, 90. Disponible en: https://www.exodo.org/biotecnologia-y-principio-de-la-2/ [consulta: 18 de junio de 2021].
Masiá, J. (2012). Confusiones al debatir sobre aborto. Erasmus. Revista para el diálogo intercultural, 14 (1). Disponible en: https://www.icala.org.ar/erasmus/Archivo/2012/Erasmus-14-1-2012-texto%20completo-digitalizado.pdf [consulta: 18 de junio de 2021].
Northern Ireland. Assembly (1984). Report of the Committee of Inquiry Into Human Fertilisation and Embryology. H. M. Stationery Office. Disponible en: https://www.hfea.gov.uk/media/2608/warnock-report-of-the-committee-of-inquiry-into-human-fertilisation-and-embryology-1984.pdf [consulta: 18 de junio de 2021].
United States. Department of Health, Education, and Welfare. Ethics Advisory Board, & United States. Department of Health, E. (1979). HEW Support of Research Involving Human in Vitro Fertilization and Embryo Transfer: Appendix. The Board. Disponible en: https://repository.library.georgetown.edu/bitstream/handle/10822/559350/HEW_IVF_report.pdf?sequence=1&isAllowed=y [consulta: 18 de junio de 2021].
Zubiri, X. (1984). El hombre y Dios (6ª ed. 1998). Madrid: Alianza Editorial / Fundación Xavier Zubiri.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Antonio Redondo García
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.