Estudi exploratori sobre la situació dels comitès d'ètica davant d'emergències sanitàries i brots de malalties a Llatinoamèrica i Carib

Autors/ores

  • Marïa Laura Garau Dirección General de Docencia, Investigación y Desarrollo Profesional - Comité Central de Ética en Investigación - Ciudad Autónoma de Buenos Aires - Argentina https://orcid.org/0000-0001-8951-2325
  • Adriel Jonás Roitman Comité Central de Ética en Investigación, Ministerio de Salud, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina. Comité de Ética en Investigación de la Clínica y Maternidad Suizo Argentina. Comité de Ética en Investigación de la Clínica Olivos https://orcid.org/0000-0002-8955-0230
  • Adriana Durán Consejo de Investigación en Salud, Ministerio de Salud, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina https://orcid.org/0009-0003-6391-685X
  • Carlos S. Nardi Comité de Ética en Investigación Hospital de Infecciosas F.J. Muñiz, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina https://orcid.org/0009-0005-7989-1807
  • Claudia Teresa Vukotich Comité Central de Ética en Investigación, Ministerio de Salud, Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina - Comité de Ética en Investigación y Comité de Bioética Hospital E. Tornúit https://orcid.org/0000-0002-0278-7674

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2023.58.39887

Paraules clau:

comitès d'ètica a recerca, emergències sanitàries, investigació en salut, covid-19, ètica en investigació, infecció humana controlada

Resum

Es va realitzar un estudi exploratori a través d'una enquesta a Comitès d'Ètica a països d'Amèrica Llatina i el Carib de parla hispana, per rellevar la seva situació davant d'emergències sanitàries i consultar els dilemes ètics enfrontats a les investigacions per a COVID-19. S'obtingueren respostes de 106 comitès, pertanyents a 14 països. Només el 24% va respondre que existia una xarxa de comunicació eficient i efectiva entre comitès, prèvia a la pandèmia. El 45% va respondre que no existien a la seva regió comitès específics per avaluar projectes vinculats a emergències sanitàries amb anterioritat a la pandèmia. El percentatge de CEI que disposava de procediments previs per avaluar investigacions en situacions d'emergències sanitàries va ser només de 7%, si bé el 52% estava en procés d'elaboració arran de la pandèmia. El percentatge de CEI que va considerar raonable un temps inferior a 5 dies per a l'avaluació de projectes de recerca va variar en virtut del disseny: 32% per als estudis observacionals i 12% per als assaigs clínics amb drogues o amb vacunes. Els tres problemes ètics principals identificats als estudis per a COVID van estar relacionats amb el consentiment informat, els aspectes metodològics i la poca informació prèvia o manca d'evidència per als productes de recerca. Considerem que cal reformular la manera de pensar els problemes ètics de les emergències cap a un abordatge global, amb un enfocament preventiu, on les xarxes de col·laboració entre els CEI haurien de convertir-se en regla.

Referències

DaySooner. (2021). Challenge trials for COVID-19. Obtenido de https://www.1daysooner.org/.

Global Preparedness Monitoring Board (2019). Un mundo en peligro: Informe anual sobre preparación mundial para las emergencias sanitarias. OMS, Ginebra. Obtenido de https://www.gpmb.org/docs/librariesprovider17/default-document-library/annual-reports/gpmb-2019-annualreport-es.pdf?sfvrsn=593ede2_3.

Nuffield Council on Bioethics. (2020). Research in global health emergencies: ethical issues. London. Obtenido de https://www.nuffieldbioethics.org/publications/research-in-global-health-emergencies.

Organización Mundial de la salud. (2013). Investigaciones para una cobertura sanitaria universal. Informe sobre la salud en el mundo 2013, Ginebra. Obtenido de http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/85763/9789240691223_spa.pdf;jsessionid=B1F54E42273AC14788CB3E6F285620AC?sequence=1.

Organización Panamericana de la Salud. (2016). Consulta ética sobre el zika: Orientación ética sobre cuestiones clave planteadas por el brote. Washington, DC. Obtenido de https://iris.paho.org/handle/10665.2/28485.

_____ (2020). Orientación y estrategias para agilizar la revisión y supervisión éticas de investigaciones relacionadas con COVID-19. Washington, DC. Obtenido de https://www.paho.org/es/documentos/orientacion-estrategias-para-agilizar-revision-supervision-eticas-investigaciones.

______ (2020). Orientación ética sobre cuestiones planteadas por la pandemia del nuevo coronavirus (COVID-19). Washington, DC. Obtenido de https://www.paho.org/es/documentos/orientacion-etica-sobre-cuestiones-planteadas-por-pandemia-nuevo-coronavirus-covid-19.

Saxema, A., Horby, P., Amuas, J., & al, e. (2019). Ethics preparedness: facilitating ethics review during outbreaks - recommendations from an expert panel. BMC Med Ethics, 20(29). 10.1186/s12910-019-0366-x.

World Health Organization. (2010). Research ethics in international epidemic response. Technical Consultation meeting report, Geneva. Obtenido de https://www.who.int/publications/i/item/WHO_HSE_GIP_ITP_10.1.

World Health Organization. (2016). Guidance for managing ethical issues in infectious disease outbreaks. Geneva. Obtenido de https://www.who.int/publications/i/item/9789241549837

_____ (2020). Key criteria for the ethical acceptability of COVID-19 human challenge studies. Obtenido de https://www.who.int/publications/i/item/WHO-2019-nCoV-Ethics_criteria-2020.1.

Descàrregues

Publicades

2023-06-15

Com citar

Garau, M. L., Roitman, A. J., Durán, A., Nardi, C. S., & Vukotich, C. T. (2023). Estudi exploratori sobre la situació dels comitès d’ètica davant d’emergències sanitàries i brots de malalties a Llatinoamèrica i Carib. Revista De Bioética Y Derecho, (58), 93–107. https://doi.org/10.1344/rbd2023.58.39887

Número

Secció

Secció general