Contributions to the biophilosophical foundations of brain death criterion: an approach from anthropological realism

Sergio Götte

doi:10.1344/rbd2024.62.43872

Autors/ores

Sergio Götte Universidad Católica del Uruguay (UCU) https://orcid.org/0000-0003-1145-8562

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2024.62.43872

Paraules clau:

mort cerebral, organisme como un tot, cervell com un tot, determinació de la mort, realisme filosòfic, criteri de mort

Resum

Atès que el criteri de mort cerebral és contínuament debatut i fins i tot hi ha propostes de canvi d'un criteri de mort cerebral total a un cessament de la funció del cervell en el seu conjunt, més rigoroses anàlisis antropològiques són requerits. En aquesta línia, aquest article posa en diàleg dos de les principals fonamentacions biofilosòfiques de l'actual criteri de mort cerebral. Una és la posició emergentista, sostinguda pel reconegut neuròleg James Bernat; una altra és la postura del realisme filosòfic, elaborada a partir de l'exposició de Tomàs d'Aquino sobre la funció unitiva de l'ànima racional com a forma substancial del cos. Es mostra que la visió de l'organisme com a unitat de cos i ànima és conforme amb els nous descobriments de la biologia sobre el funcionament del cervell i dona una explicació adequada que supera els supòsits materialistes del emergentisme. Per tant, una postura ontològica que combina de manera coherent l'explicació tomista de la naturalesa humana amb dades neurobiològiques contemporànies i pressuposa una visió antropològica integral de l'home dona fonaments perquè el criteri de mort cerebral continuï sent reconegut com a regla legítima des d'un punt de vista ètic. A més, aquesta aproximació proporciona un adequat marc per al desenvolupament de lleis relacionades amb aquest controvetit tema.

Biografia de l'autor/a

Sergio Götte, Universidad Católica del Uruguay (UCU)

Doctor en Filosofía (University of Freiburg, Alemania). Profesor de Alta Dedicación del Departamento de Humanidades y Comunicación de la Universidad Católica del Uruguay.

Referències

A definition of irreversible coma. Report of the Ad Hoc Committee of the Harvard Medical School to Examine the Definition of Brain Death. (1968). JAMA, 205(6), 337–340. doi:10.1001/jama.1968.03140320031009.

Accad, M. (2015). Of Wholes and Parts: A Thomistic Refutation of “Brain Death.” Linacre Quarterly, 82: 217–34. https://doi.org/10.1179/2050854915Y.0000000004.

Aquinas, T. (1225-1274). Scriptum Super Libros Sententiarum Magistri Petri Lombardi Episcopi Parisiensis. In Mandonnet, P. and Moos, M. (Ed.) (1929). Lethielleux. (Original work published ca. 1252).

Bennett, M. & Hacker, P. (2003). Philosophical Foundations of Neuroscience. Blackwell.

Bernat J. L. (1998). A Defense of the Whole-brain Concept of Death. The Hastings Center Report, 28(2), 14–23. https://doi.org/10.2307/3527567.

______ (2014). Whither Brain Death? The American Journal of Bioethics, 14(8), 3–8. https://doi.org/10.1080/15265161.2014.925153.

______ (2018). A Conceptual Justification for Brain Death. The Hastings Center Report, 48 Suppl 4, S19–S21. https://doi.org/10.1002/hast.946.

______ (2023a). Challenges to Brain Death in Revising the Uniform Determination of Death Act: The UDDA Revision Series. Neurology, 101(1), 30–37. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000207334.

• ______ (2023b). The Brain-as-a-Whole Criterion and the Uniform Determination of Death Act. AJOB neuroscience, 14(3), 271–274. https://doi.org/10.1080/21507740.2023.2243889.

Bernat, J. L., Culver, C. M., & Gert, B. (1981). On the Definition and Criterion of Death. Annals of Internal Medicine, 94(3), 389–394. https://doi.org/10.7326/0003-4819-94-3-389.

Crick, F. (1994). The Astonishing Hypothesis: The Scientific Search for the Soul. Touchstone.

Dalle Ave, A. L., & Bernat, J. L. (2020). Inconsistencies Between the Criterion and Tests for Brain Death. Journal of Intensive Care Medicine, 35(8), 772–780. https://doi.org/10.1177/0885066618784268.

Eberl, J. (2006). Thomistic Principles and Bioethics. Routledge.

Garcia, O. (1998). A new formulation of death and its relevance to medical law. Medicine and Law, 17(4), 493–501.

García Rodríguez, R.; González Ramírez, V. (2014). Las funciones psíquicas superiores, la corteza cerebral y la cultura. Reflexiones a partir del pensamiento de A. R. Luria. En-claves del Pensamiento, 8(15), 39–62.

Gardiner, D., Greer, D. M., Bernat, J. L., Meade, M. O., Opdam, H., & Schwarz, S. K. W. (2023). Answering global challenges to the determination of death: consensus-building leadership from Canada. Relever les défis mondiaux liés à la détermination du décès: le leadership canadien en matière de création de consensus. Canadian Journal of Anaesthesia = Journal canadien d'anesthesie, 70(4), 468–477. https://doi.org/10.1007/s12630-023-02423-4.

Loeb, J. (1916). The Organism as a Whole: From a physicochemical viewpoint. Putnam’s Sons.

Meléndez Minobis, M., Dujarric Martínez, M., Fariñas Rodríguez, L., Posada García, A., & Milán Companioni, D. (2005). Implicaciones éticas de la muerte cerebral y los trasplantes de órganos. Rev Cubana Invest Biomed, 24(1): 60-8.

Omelianchuk A. (2021). Brain Death as the End of a Human Organism as a Self-moving Whole. The Journal of Medicine and Philosophy, 46(5), 530–560. https://doi.org/10.1093/jmp/jhab021.

Pallis C. (1983). ABC of Brain Stem Death. The Declaration of Death. British Medical Journal (Clinical Research ed.), 286(6358), 39. https://doi.org/10.1136/bmj.286.6358.39.

________ (1990). Brainstem Death. In Vinken, P.J. & Bruyn, G.W. (Ed.), Handbook of Clinical Neurology (vol. 57), 441-496. Elsevier Science Publisher.

President’s Commission for the Study of Ethical Problems in Medicine and Biomedical and Behavioral Research (1981). Defining Death. A Report on the Medical, Legal and Ethical Issues in the Determination of Death. U.S. Government Printing Office, 75. https://repository.library.georgetown.edu/bitstream/handle/10822/559345/defining_death.pdf?sequence=1&isAllowed=y.

Roth, G. (1997). Das Gehirn und seine Wirklichkeit: kognitive Neurobiologie und ihre philosophischen Konsequenzen. Suhrkamp.

_______ (2000). Ist der Hirntod gleichbedeutend mit dem Tod des Menschen?, in Firnkorn, H., Hirntod als Todeskriterium. Schattauer Verlagsgesellschaft.

Smith, P. (1990). Brain Death: A Thomistic Appraisal. Angelicum 67(1), 3-35.

Wijdicks, E. (2000). Brain Death. Lippincott Williams and Wilkins.