"Artgricultura": la agricultura como una práctica artística comunitaria
DOI:
https://doi.org/10.1344/regac2024.10.46722Paraules clau:
Art i agricultura, agro-ecologisme, ruralitat re-imaginada, sobirania alimentària, activisme ecoambientalResum
Si bé fins a la dècada dels anys setanta el paper de la ciutat i la construcció de l'urbà havia estat peça capital no sols en l'àmbit de les ciències socials, sinó en el de l'art i la cultura, no va ser fins als anys vuitanta quan es va iniciar un progressiu revival en els estudis rurals i un interès per part dels artistes hereus del land art per a integrar en les seves obres gestos i sabers agrícoles. És aquesta relació experiencial i a vegades comunitària amb l'agricultura que es pot parlar de l'origen de l’artgricultura, un terme encunyat per Julie Crenn (2024) per a activar diferents accions de resistència relacionades amb la transició ecològica, el mal ús de la terra, l'evolució del sistema agroalimentari i, en general, modes de cooperar amb sabers situats. Per a analitzar aquests aspectes, ens remetem a la figura històrica de Gianfranco Baruchello i el pensament de George Chan per a, seguidament, aprofundir en pràctiques curatorials com: Green Acres: Artists Farming Fields, Greenhouses and Abandoned Lots (2012), Potential Agrarianisms (2021) i Artistes et paysans – Battre la campagne (2024). Un apartat diferenciat l'ocupen les pràctiques artístiques de Fernando García-Dory, un dels fundadors de INLAND – Campo Adentro (Madrid) i un dels principals impulsors de les relacions entre l’art i l’agricultura.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los términos siguientes:- Los autores conservan los derechos de autoría y otorgan a la revista el derecho de primera publicación de la obra, que se difundirá con la licencia de reconocimiento de Creative Commons que permite compartir la obra con terceros, siempre que estos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.
- Los autores son libres de establecer acuerdos contractuales adicionales independientes para la distribución no exclusiva de la versión de la obra publicada en la revista (como por ejemplo su publicación en un repositorio institucional o en un libro), siempre que se reconozca su publicación inicial en esta revista.
- Se anima a los autores a publicar su obra en línea (en repositorios institucionales o en su página web, por ejemplo) antes y durante el proceso de remisión, con el objetivo de conseguir intercambios productivos y hacer que la obra obtenga más citas (véase The Effect of Open Access, en inglés).