"Artgricultura": la agricultura como una práctica artística comunitaria

Resum

Si bé fins a la dècada dels anys setanta el paper de la ciutat i la construcció de l'urbà havia estat peça capital no sols en l'àmbit de les ciències socials, sinó en el de l'art i la cultura, no va ser fins als anys vuitanta quan es va iniciar un progressiu revival en els estudis rurals i un interès per part dels artistes hereus del land art per a integrar en les seves obres gestos i sabers agrícoles. És aquesta relació experiencial i a vegades comunitària amb l'agricultura que es pot parlar de l'origen de l’artgricultura, un terme encunyat per Julie Crenn (2024) per a activar diferents accions de resistència relacionades amb la transició ecològica, el mal ús de la terra, l'evolució del sistema agroalimentari i, en general, modes de cooperar amb sabers situats. Per a analitzar aquests aspectes, ens remetem a la figura històrica de Gianfranco Baruchello i el pensament de George Chan per a, seguidament, aprofundir en pràctiques curatorials com: Green Acres: Artists Farming Fields, Greenhouses and Abandoned Lots (2012), Potential Agrarianisms (2021) i Artistes et paysans – Battre la campagne (2024). Un apartat diferenciat l'ocupen les pràctiques artístiques de Fernando García-Dory, un dels fundadors de INLAND – Campo Adentro (Madrid) i  un dels principals impulsors de les relacions entre l’art i l’agricultura.