Prefiguration, Complicity and Afterlife in Contextual Practices: A Conversation on What Happens When Art Encounters Reality

Prefiguració, complicitat i Afterlife en les pràctiques contextuals: una conversa sobre el que passa quan l'art troba la realitat

Resum

Utilitzant la conversa –una pràctica col·laborativa– com a forma d'investigar i escriure sobre la col·laboració, els autors es van reunir per a un intercanvi oral sobre els imaginaris activistes en què les seves investigacions i experiències en el camp de l'art socialment compromès i basat en la comunitat es van convertir en desencadenants d'interaccions. La conversa comença a aprofundir en les diferents posicions entre l'activisme, l'art activista i l'activisme comissarial, així com els termes utilitzats en la literatura per descriure artistes involucrats en projectes socials o comunitaris. Preguntant què porta els artistes a treballar dins i amb una comunitat que no és la seva, l'article fa sorgir la idea de complicitat, suggerint que potser l'artista ha de ser funcional a una comunitat, servint les seves necessitats i sentiments. A continuació, els autors discuteixen les seqüeles d'un projecte situat, la seva permanència en el territori, entre els conceptes de manteniment, afterlife i reverberació, prestant atenció als diferents matisos d'autonomia amb els quals una comunitat pot apropiar-se de l'obra de l'artista. Finalment, la conversa explora la dimensió materialista de les pràctiques contextuals, reflexionant sobre els imaginaris en què es planifiquen i conceben les obres d'art i les accions activistes i com la realitat les compromet, fent-les reals. Considerant si hi ha espai per a la poètica en àmbits d'alta violència política i si sempre té sentit produir art en aquests contextos, la conversa acaba amb una pregunta oberta: És sempre possible l'art? L'article es tanca amb un moment pòstum, en el qual els autors, rellegint la conversa, reflexionen sobre com ha reverberat en les seves pràctiques recents.