Artistic Inactivism: With Some Remarks on the Importance of Doing Nothing and Discussing Everything

Resum

Probablement, un dels impulsos centrals de l'art modern i de l'avantguarda del segle XX, va ser abandonar el seu caràcter contemplatiu i alinear-se amb el paradigma productivista de les societats industrials. En aquest article, argumentaré que afirmant el treball, la producció i l'activitat social com l'horitzó alliberador de la modernitat, l'art oculta i naturalitza el fet que aquests conceptes s'insereixen en les relacions socials capitalistes. A continuació, em centraré en els gestos artístics d'inactivitat i no producció per examinar el seu potencial crític en el marc de la pràctica artística conceptual i postconceptual. Els exemples que considero registren les contradiccions i els canvis en les tecnologies socials contemporànies i les ideologies del treball i, en fer-ho, ajuden a establir la (in)activitat com una categoria crítica i problemàtica. A través de la temporalitat de la inactivitat, aquests gestos poden servir de models crítics per a una lògica diferent de la producció social.