Living a Utopia. The Artist’s House as a Total Work of Art
DOI:
https://doi.org/10.1344/regac2016.1.14Paraules clau:
Gesamtkunstwerk (total work of art), Richard Wagner, Johann Michael Bossard, Wenzel Hablik, Kurt Schwitters, the artist’s houseResum
In the late 19th and early 20th century Richard Wagner’s concept of the Gesamtkunstwerk (total work of art) was very popular. It aimed for an overall creation that should finally lead to an ideal society. During the 1920s some artists –like Johann Michael Bossard (1874-1950), Wenzel Hablik (1881-1934) and Kurt Schwitters (1887-1948)– tried to just actualize Wagner’s utopia by (re-)designing their homes and thus giving an example of a future way of life.
These artists’ houses belong to the finest and most complete representatives of the Gesamtkunstwerk tradition. At home Bossard, Hablik and Schwitters were able to realise their individual utopia. Their houses prove to be extraordinary designs for a total building, creating an all-embracing medial unification and an idealistic social microcosm in a way that could not be surpassed by any other attempted total artwork. Here the utopia of a new society became probably more concrete and vivid than ever before (or afterwards).
Referències
Barthel, A. (2007). Wenzel Hablik. Farbenträume der Moderne. In Schleswig-Holstein (ed.), DenkMal! Zeitschrift für Denkmalpflege in Schleswig-Holstein, pp. 14, 25-36.
Barthel, A. (2007). Haus Hablik in Itzehoe. Ein Wohn- und Atelierhaus der frühen Moderne. Steinburger Jahrbuch 2008. Patenschaften und Partnerstädte, pp. 52, 202-233.
Bermbach, U. (2004). Der Wahn des Gesamtkunstwerks. Richard Wagners politisch-ästhetische Utopie. Stuttgart: Metzler.
Bossard, J. M. (1925). Werbeschrift an meine Freunde. Unpublished typescript: Archive of the Kunststätte Bossard (AJB1).
Elger, D. (1984). Der Merzbau. Eine Werkmonographie. Köln: Walther König.
Erichsen, J. (2011). Gesamtkunstwerk und Raumkunstwerk. In Stiftung Thüringer Schlösser und Gärten (ed.) (2011). Das Kunstwerk in der Residenz. Grenzen und Möglichkeiten der Präsentation höfischer Kultur. Regensburg: Schnell & Steiner, pp. 128-137.
Feuß, Axel (1981). Altona 1918 – Prag 1925. Rekonstruktionen zweier Ausstellungen. In Reschke, W. (ed.) (1981). Wenzel Hablik. 1881 bis 1934. Aspekte zum Gesamtwerk. Itzehoe: Künstlerbund Steinburg, pp.
Feuß, A. (1989). Wenzel Hablik (1881-1934). Auf dem Weg in die Utopie. Architekturphantasien, Innenräume, Kunsthandwerk. In: Fornoff, R. (2004). Die Sehnsucht nach dem Gesamtkunstwerk. Studien zu einer ästhetischen Konzeption der Moderne. Hildesheim: Georg Olms.
Hablik, W. (1925). Eine neue Architektur. Auszug aus der Einleitung zum Radierzyklus Architektur von 1925. In Reschke, W. (ed.) (1981). Wenzel Hablik. 1881 bis 1934. Aspekte zum Gesamtwerk. Itzehoe: Künstlerbund Steinburg, pp. 18-19.
Mayr, G. (2010). Johann Michael Bossard: Kleinplastiken. Mit einem Bestandsverzeichnis von Stefanie Nagel. Jesteburg: Kunststätte Bossard.
Mayr, G. (2011). Johann Michael Bossard und sein Gesamtkunstwerk in der Nordheide. In Landkreis Harburg (ed.) (2011). Kreiskalender 2012. Jahrbuch für den Landkreis Harburg. Winsen, pp. 7-22.
Mayr, G. (2013). Riesenskizze einer Zukunftshoffnung. Johann und Jutta Bossards Gesamtkunstwerk am Rand der Lüneburger Heide. In Brandlhuber, M. Th. and Buhrs, M. (eds.) (2013). Im Tempel des Ich. Das Künstlerhaus als Gesamtkunstwerk Europa und Amerika 1800–1948. Ostfildern: Hatje Cantz, pp. 244-259.
Schulz-Ohm, M. (2017). Vom Künstlerhaus zum Gesamtkunstwerk. Eine exemplarische Untersuchung von Johann Michael Bossards expressionistischer Kunststätte. Unpublished PhD thesis: University of Hamburg / Kunststätte Bossard.
Schwitters, K. (1931). Ich und meine Ziele. Merz, 21 [erstes Veilchenheft], pp. 113-117.
Orchard, K. and Schulz, I. (eds.) (2003). Kurt Schwitters. Catalogue raisonné. 1923–1936. Ostfildern-Ruit: Hatje Cantz.
Stavrinaki, M. (2011). Total Artwork vs. Revolution. Art, Politics, and Temporalities in the Expressionist Architectural Utopias and the Merzbau. In Finger, A. and Follett, D. (eds.) (2011). The Aesthetics of the Total Artwork. On Borders and Fragments. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, pp. 253-276.
Szeemann, H. (1983). Vorbereitungen. In Szeemann, H. (ed.) (1983). Der Hang zum Gesamtkunstwerk. Europäische Utopien seit 1800. Aarau/Frankfurt a.M.: Sauerländer, pp. 16-19.
Wagner, R. (1849). Das Kunstwerk der Zukunft. In Wagner, R. (1897). Gesammelte Schriften und Dichtungen. Leipzig: Fritzsch, pp. 3, 42-177.
Descàrregues
Número
Secció
Llicència
Els/les autors/es que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
- Els/les autors/es conserven els drets d'autoria i otorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, que es difondrà amb la llicència de reconeixement de Creative Commons que permet compartir l'obra amb tercers/es, sempre que aquests/es reconeguin la seva autoría, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
- Els/les autors/es sén liures d'establir acords contractuals adicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada en la revista (com per exemple la seva publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que es reconegui la publicación inicial en aquesta revista.
- S'anima als/a les autors/es a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o en la seva página web, per exemple) abans i durant el procés de remisió, amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més cites (veure The Effect of Open Access, en anglès).
