Des luths romains aux luths romans. Une enquête archéomusicale sur l’histoire des luths occidentaux avant le XIIIe siècle
DOI:
https://doi.org/10.1344/Svmma2016.8.4Paraules clau:
Archéomusicologie, organologie, luth, Roi David, ThéophanieResum
Partant d’une étude iconographique comparée allant jusqu’à l’expérimentation musicale, cet article se propose de caractériser d’un point de vue organologique les instruments de type “luth” que l’iconographie musicale ouest-européenne du Moyen Âge donne à voir avant l’introduction du luth de tradition arabo-andalouse en Europe au XIIIe siècle. La recherche de traits communs avec les luths représentés dans l’iconographie grecque et romaine permet de dégager une filiation organologique entre les luths antiques et les luths figurés à l’époque romane. Plus avant, l’observation de la répartition géographique des représentations des luths du Haut Moyen Âge permet donne à réfléchir aux relations culturelles entre l’Empire carolingien et l’Empire Byzantin en tant qu’elles ont pu favoriser la diffusion de ces instruments méconnus. Ces instruments informent également sur les relations qu’ils ont pu entretenir avec les vièles lors de l’introduction de l’archet ainsi que sur la route parcourue par celui-ci.Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2017 Olivier Féraud
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png)
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
a. Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.
b. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
c. S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).