Dipingere a Roma al Tempo di Pasquale I: S. Prassede all'Esquilino e S. Cecilia in Trastevere

Autors/ores

  • Giulia Bordi
  • Carles Mancho
  • Valeria Valentini

DOI:

https://doi.org/10.1344/Svmma2017.9.%25x

Paraules clau:

Santa Prassede, Santa Cecilia, Pasquale I, Mosaico, Affreschi, Roma, Pontefice, Martiri

Resum

Il complesso basilicale di S. Prassede, realizzato da Pasquale I (817-824) all’inizio del suo pontificato, conserva uno dei cicli affrescati più importante della città di Roma altomedievale, e che insieme all’architettura e ai mosaici di questa stessa basilica, concorrono a creare un monumento privilegiato per lo studio della produzione artistica di inizio IX secolo. In questa sede proponiamo un primo approccio allo studio di questi affreschi finora poco indagati e una revisione di quanto detto fino ad oggi su un altro complesso legato alla figura di Pasquale I, S. Cecilia in Trastevere, e più precisamente sulla decorazione del suo battistero. Questa ricerca fa parte di un progetto più ambizioso in cui si punta ad approfondire la Roma di Pasquale I in occasione del 12º centenario dell’insediamento del pontefice.

Descàrregues

Publicades

2017-07-28

Número

No 9: Primavera 2017

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:


  1. Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra.  SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.

  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

  3. S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).