Imatges polèmiques d'Averrois: filosofia, ordes mendicants i les percepcions de l'islam a la pintura italiana (c. 1300-1500)
DOI:
https://doi.org/10.1344/Svmma2024.23.3Paraules clau:
Ibn Rušd (Averroes), relacions cristianisme-islam, pintura italiana medieval, ordres mendicants, art i filosofia medievalsResum
El filòsof andalusí Ibn Rušd, Averroes (Còrdova, 1126 – Marràqueix, 1198), és, amb diferència, el personatge musulmà més vegades representat en la pintura italiana de finals de l’Edat Mitjana. La seva imatge va ser instrumentalitzada des de principis del segle XIV per certes ordres mendicants, especialment dominics i agustins, en la creació d’algunes de les seves iconografies més representatives. Aquest treball ofereix un acostament a alguns dels modes en què va ser representat en la pintura italiana de finals de l’Edat Mitjana, i a com aquests ens ofereixen una valuosa mirada a les mentalitats dels cristians europeus i les seves percepcions de l’alteritat.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 © Luis Rueda Galán, 2024 – CC-BY-NC-SA
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
a. Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.
b. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
c. S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).