Monestirs establerts en vil·les romanes: El cas de Torre de Palma (Portugal)

Resum

Torre de Palma és l’emplaçament d’una gran vil·la romana fundada al segle I de la nostra era. Va ser ampliada i transformada durant els sis segles següents. La meitat sud de l’indret inclou estructures residencials i agrícoles associades tradicionalment amb les vil·les rurals de l’època. La secció nord del lloc inclou un complex religiós, dos cementiris i dos, o possiblement tres, edificis addicionals. L’església, construïda sobre les restes d’un temple romà, va ser fundada a finals del segle IV o a principis del segle V, reconstruïda al segle VI i modificada al segle VII. Fonts baptismals que corresponen a les tres fases de construcció, i que funcionaven simultàniament, suggereixen que el baptisme era especialment important a Torre de Palma i podria haver atret pelegrins. Probablement, algú havia de fer-se càrrec de l’església un cop la vil·la va ser abandonada al segle V. En aquest article, es proposa que una comunitat monàstica va complir aquesta funció.