Saber, sen i trobar: Ramon de Cornet i el Consistori de la Gaia Ciència

Resum

Sovint l’estudi de la lírica occitanocatalana del segle xiv ha estat supeditat a la poètica de certamen que gravita a l’entorn del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc. A aquest fet, cal sumar-hi el judici pejoratiu que gran part de la crítica ha formulat sobre el Consistori, atribuint- li la voluntat d’imposar una forma artificiosa acompanyada d’un contingut moral o devot que s’avingués amb l’ortodòxia cristiana. Els pocs autors conservats de l’època que no es podien encabir del tot en aquest marc, com ara Ramon de Cornet –paradoxalment l’autor amb més obra conservada de la primera meitat del Tres-cents i amb una difusió més àmplia–, són considerats una excepció i fins i tot, en el cas de Cornet, d’estrafolari. Però si estudiem la seva obra en el marc de la tradició literària més immediata, la dels darrers trobadors, veurem com la poètica del XIV és una evolució natural d’aquest llegat, que respon a unes exigències de gust literari que va molt més enllà de les suposades coaccions consistorials. Una mostra d’això és la peça «Al noble cavalier» de Cornet.