Cinema, o el temps fecundat per la llum
DOI :
https://doi.org/10.1344/Aurora2022.23.6Mots-clés :
Cinema, documental, imatge, visió transcendental, deliriRésumé
En multitud d’ocasions, María Zambrano va manifestar, d’una manera més o menys explícita, el seu interès pel cinema. Aquest article sondeja aspectes fonamentals d’una filosofia presa per la mediació de la penombra enfront d’una llum encegadora, per la necessitat del que és intermitent, del tall; per la passivitat i l’abandó enfront d’una imatge que demana ser completada, per la consecució d’un renaixement perpetu. Aquests motius, com molts altres aquí també remarcats, definirien amb el mateix encert tant el mecanisme de l’obturador en un projector cinematogràfic com una visió transcendental, en estat de deliri.
Téléchargements
Publié-e
Comment citer
Numéro
Rubrique
Licence
(c) Tous droits réservés Alberto Ruiz Samaniego 2022
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution 4.0 International.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.