L’experiència alemanya de Manuel de Montoliu (1908-1911)
DOI:
https://doi.org/10.1344/cercles2021.24.1003Paraules clau:
Manuel de Montoliu, catalanisme, germanofilia, història culturalResum
Amb l’arribada de Prat de la Riba a la Presidència de la Diputació de Barcelona l’any 1907 i la creació per part del Govern del Regne d’Espanya de la Junta de Ampliación de Estudios l’any 1908, començà l’enviament de de senes d’estudiants catalans fora de les fronteres espanyoles becats per les dife rents administracions. El filòleg Manuel de Montoliu fou beneficiari d’una beca de la Diputació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans per anar a estudiar filologia romànica a la Universitat de Halle an der Saale, a l’Imperi alemany. En aquest article es detalla com el filòleg obtingué la pensió per anar estudiar al Deutsches Kaiserreich i les seves experiències a Halle entre els anys 1908 i 1911. A més a més, cal tenir en compte que Montoliu escrigué articles a diferents mitjans de comunicació catalans, com el diari catalanista republicà El Poble Català, on descrivia, entre moltes altres coses, el funcionament uni versitari alemany, convertint-se en un dels cronistes catalans més destacats al Segon Reich entre els anys 1909 i 1910. Això és destacat perquè donava a conèixer altres realitats acadèmiques fora del Regne d’Espanya a l’opinió pública catalana, la qual estava experimentant uns enormes canvis polítics, socials i culturals durant els últims anys del segle xix i principis del segle xx. També cal tenir en compte que Montoliu, com molts dels pensionats que viatjaren a l’estranger, acabà tenint càrrecs d’importància dintre de la Diputació de Barcelona i després la futura Mancomunitat de Catalunya a partir del 1914.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.