Arxius

  • Cercles: revista d'història cultural 19.
    No 19 (2016)

    Aquest número 19 està dedicat a la figura de Víctor Balaguer i reprodueix les ponències que es van presentar a les Jornades internacionals d’«Història, política, literatura. A cent cinquanta anys de la Història de Cataluña y de la Corona de Aragón de VíctorBalaguer». Dites jornades van tenir joc els dies 24 i 25 d’octubre de 2014, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i laGeltrú) i a l’Ateneu Barcelonès (Barcelona). La importància de l’obra i de l’escriptor van ser objecte de les mirades de diferents especialistes de la literatura i de la història que ara els lectors de «Cercles. Revista d’Història Cultural» podran conèixer directament per haver estat transcrites i transformades en assaigs pels mateixos autors.

  • Cercles: revista d'història cultural 18.
    No 18 (2015)

    Aquest número de Cercles. Revista d’Història Cultural és fruit d’un seminari de recerca que el GEHCI va celebrar el novembre de 2013 amb el propòsit d’analitzar les interrelacions entre les migracions, el canvi cultural i la noció de ciutadania en la Catalunya contemporània (1920-1980). Els articles, enfocats des d’àmbits tan heterogenis com la història, la sociologia, l’antropologia, la filologia i l’urbanisme, són obra d’especialistes reconeguts com José Luis Oyón, Albert Balcells, Maria Dasca, Clara Carme Parramon i Antoni Marimon. Aquest número també inclou recerques de joves investigadors que s’aproximen a diferents aspectes de la història i també a personatges cabdals com ara Joan Maragall i Manuel Vázquez Montalbán, tractats des de visions fins ara inèdites.
  • Cercles: revista d'història cultural 17.
    No 17 (2014)

    La secció «Temes» d’aquest volum s’obre amb una reflexió sobre el paper de la recerca històrica i de l’historiador en el període contemporani, i continua amb estudis sobre la comunitat catalana de Montevideo entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, el paper dels intel·lectuals en la funció pública de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República, la contribució de Joan Estelrich a la construcció del discurs humanista els anys trenta o el paper del cinema en la difusió d’una identitat diferencial valenciana. En l’espai «Monografies i recerques» hi ha aportacions sobre la figura del president Sunyol i la de Nicolau d’Olwer. Finalment, la revista es clou amb la secció «Projecte Almirall», que analitza la presència de la literatura romàntica a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
  • Cercles: revista d'història cultural 16.
    No 16 (2013)

    Aquest número de Cercles. Revista d'Història Cultural ofereix les conclusions d'un grup de professionals de set universitats diferents, que va motivar un seminari de treball que es convocà al desembre de 2011 sota el títol "Els intel·lectuals davant els reptes dels anys seixanta". Així mateix inclou tres textos que tracten aspectes substàncials de la mateixa temàtica, encara que no tenen el seu orígen al seminari. D'altra banda ens plau anunciar que, a partir del present número la revista enceta una col·laboració amb el "Projecte Almirall. Pensament i cultura del segle XIX" que preten estudiar la recepció de les idees a Catalunya al final del segle XIX mitjançant l'anàlisi i explicació del catàleg de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.
  • Cercles: revista d'història cultural 15.
    No 15 (2012)

    Cercles. Revista d'Història Cultural compleix quinze anys. En aquest número les temàtiques són variades però el fil conductor de la història cultural n'és ben present. Col·laboren en aquest número destacats professionals de la història d'àmbit tant espanyol com internacional. A més a més s'han introduït una sèrie de millores formals que permeten que Cercles. Revista d'Història Cultural incrementi la seva valoració en els índexs de referència internacionals i continuï essent un referent en la història de la cultura i dels intel·lectuals.
  • Cercles. Revista d'història cultural 14.
    No 14 (2011)

    Aquest Cercles. Revista d'Història Cultural aplega els debats i les ponències presentades per especialistes francesos, italians, portuguesos, espanyols i catalans al seminari que es va cel·lebrar a Barcelona el març del 2010 sota el títol "La gran confrontació entre democràcia i dictadura". Aquest seminari va ser un punt de trobada entre investigadors de set universitats europees diferents per plantejar la problemàtica que ens ocupa en els darrers temps: el paper dels intel·lectuals en moments de tensió entre les opcions democràtiques i les totalitàries.
  • Cercles. Revista d'història cultural 13.
    No 13 (2010)

    Aquest Cercles. Revista d'Història Cultural és un número miscel·lani que té com a trait d'union el prisma de la història cultural, en què tenen cabuda estudis i reflexions sobre polítiques culturals, identitats locals i nacionals, cultures polítiques i mediadors culturals amb un horitzó que va més enllà del context català i espanyol.
  • Cercles. Revista d'història cultural 12.
    No 12 (2009)

    Un simple repàs del que s'ha publicat a Cercles en aquests dotze números permet constatar les preocupacions metodològiques, les tries temàtiques i els camps històrics que ens han ocupat durant tots aquests anys. La nostra història cultural està estretament lligada a la història política, social, institucional i de les idees, subgèneres i camps dels quals vol representar una aproximació on es privilegien les formes en què els individus i els grups s'entenen i expliquen ells mateixos, així com les relacions que mantenen amb la resta de la societat i amb la dinàmica històrica general.
  • Cercles. Revista d'història cultural 11.
    No 11 (2008)

    Si l’any passat podíem celebrar l’edició del número 10 de la publicació, aquest número onzè incorpora algunes novetats formals que milloren la presentació dels continguts, i que alhora homologuen la revista amb les pautes de què s’han dotat les publicacions universitàries. És la nostra intenció que Cercles pugui consolidar-se cada vegada més com a espai de reflexió científica i de referència per a totes aquelles persones interessades en aquests camps temàtics.
    Aquest és un número miscel·lani, que no està dedicat a un tema específic, si bé els articles tenen en comú la voluntat d’aproximar-se a qüestions diverses però sempre des del prisma de la història cultural, de l’interès pels debats d’idees i projectes, i de les formes en què aquests s’han concretat històricament en l’època contemporània. Per això els articles ens parlen de discursos ideològics i culturals, de les organitzacions que canalitzen aquests discursos, de les eines que s’utilitzen per difondre’ls, dels espais de sociabilitat d’on sorgeixen i de les persones que protagonitzen en molts casos tot aquest conjunt d’accions.
  • Cercles. Revista d'història cultural 10.
    No 10 (2007)

    Aquest número 10 l’hem dedicat a la biografia històrica, gènere durant molt de temps maleït, però que per als membres del GEHCI té un gran valor explicatiu.
    La nostra intenció ha estat aglutinar aportacions diferents. Cadascú hi ha participat des del seu centre d’interès, però cada article enriqueix la visió de conjunt d’un gènere que en els últims quinze anys ha recuperat vitalitat i prestigi
  • Cercles. Revista d'història cultural 9.
    No 9 (2006)

    Cercles, una revista la dedicació de la qual a l’àrea de la història cultural té ja una llarga tradició, dedica aquest número miscel·lani al professor Santiago Riera i Tuèbols en motiu de la seva jubilació.
  • Cercles. Revista d'història cultural 8.
    No 8 (2005)

    Cercles, una revista la dedicació de la qual a l’àrea de la història cultural té ja una llarga tradició, dedica aquest número a la cultura obrera amb voluntat d’exterioritzar aquests trets i recollir noves tendències. No hem defugit, però, la possibilitat d’incorporar treballs sobre temes d’història política que pel sol fet d’haver estat llargament oblidats constitueixen una novetat.
  • Cercles. Revista d'història cultural 7.
    No 7 (2004)

    L'aparició d'aquest número miscel·lani de la revista Cercles coincideix amb la commemoració del quinzè aniversari del nostre Grup d'Estudi d'Històra de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI). L'objectiu últim que animà la constitució d'aquesta plataforma va ser la preocupació de reflexionar sobre la figura de l'intel·lectual-professional, convertint-lo en el subjecte històric de primera magnitud, i consolidar una aproximació cultural a l'estudi de la història contemporània de Catalunya. També ha estat una de les constants del grup la seva preocupació per establir contactes i intercanvis d'experiències amb companys d'altres universitats i centres de recerca que segueixen línies d'investigació coincidents amb les nostres.
  • Cercles. Revista d'història cultural 6.
    No 6 (2003)

    La tasca investigadora del Grup d'Estudi d'Històra de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI) se centra actualment en la recerca sobre els portaveus culturals, principalment dins de l'àmbit català. en el número VI de Cercles hem volgut ampliar el marc als països de l'Europa mediterrània, tractant de donar una visió àmplia que permeti palesar, tot i la diversitat d'experiències regionals, la importància dels portaveus culturals en l'intervencionisme intel·lectual, en la creació de xarxes i espais de sociabilitat de les elits i en la consolidació de les cultures polítiques en unes àrees que van viure l'experiència de la modernització de manera agitada i, sovint, dramàtica.
  • Cercles. Revista d'història cultural 5.
    No 5 (2002)

    Amb aquest número El Grup d'Estudi d'Històra de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI) ha volgut presentar el ventall més ampli possible de treballs sobre diferents aspectes de la història cultural i política del vuit-cents, especialment relacionats amb l'anàlisi iconogràfica i simbòlica, els programes culturals de regeneració nacional, el món del llibre, la premsa, el periodisme, el catolicisme liberal i la formació d'elits.
  • Cercles. Revista d'història cultural 4.
    No 4 (2001)

    El Grup d'Estudi d'Històra de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI) ha volgut recordar en aquest número de Cercles el centenari de la fundació de la Lliga Regionalista i oferir una aproximació a la historiografia cultural apareguda en els darrers quinze anys.
  • Cercles. Revista d'història cultural 3.
    No 3 (2000)

    El Grup d'Estudi d'Històra de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI) vol afegir-se a la revisió historiogràfica del segle XX des de l’àmbit polític i cultural dels països de la Mediterrània. El present número de Cercles recull les principals aportacions dels membres de la Xarxa d’Història Cultural de la Mediterrània, presentades en la reunió celebrada a Barcelona el desembre de 1999.
  • Cercles. Revista d'història cultural 2.
    No 2 (1999)

    El Grup d'Estudi d'Històra de la Cultura i dels intel·lectuals (GEHCI) ha cregut necessari palesar la preocupació per la col·laboració internacional en el camp de la història cultural a l'àmbit mediterrani. Principalment es prenen en consideració els diferents ritmes que diferencien aquets medi dels països de l'Europa del Nord.
1-25 de 26