"El mirall": una pel·lícula pangènere

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Compas.2022.6.40110.46-51

Resum

El mirall (1974), d’Andrei Tarkovski, és una pel·lícula amb un muntatge heterodox, tan insòlita i extraordinària com ho va ser la concepció mateixa del guió i el rodatge. Quin n’és el gènere? Dramàtic, líric, èpic? És un documental o un argumental? És una docuficció, un fals documental, un assaig fílmic? És experimental, underground? Les preguntes podrien continuar, ja que aquesta és una de les característiques artístiques que fa d’aquesta obra cinematogràfica una de les més inquietants de la segona meitat del segle XX, i manté actualitat i devoció.

Paraules clau: El mirall,Tarkovski, lògica poètica, pangènere, film oníric.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2022-09-15 — Actualitzat el 2022-10-04

Versions

Número

No 6 (2022): Compàs d'amalgama

Secció

DOSSIER MONOGRÀFIC

Llicència

Drets d'autor (c) 2022 Julio César Goyes Narváez

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

Tots els articles de la revista es publiquen sota llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License i la versió digital és open access.