Loving Vulnerability

Fragments on Polyamory

Resum

Normes socials, valors i costums de les nostres vides íntimes estan en fase de transformació. Per exemple, cada cop més persones aspiren a tenir experiències romàntiques, passionals i progenitores més enllà dels límits de la monogàmia i d’estructures familiars tradicionals. Aquesta exploració de l’amor, la sexualitat i l’amistat es coneix avui com a «poliamor». En aquest article, s’explora filosòficament la teoria i la pràctica del poliamor en dotze fragments i amb un doble objectiu: en primer lloc, per escombrar prejudicis i conviccions equivocades; en segon lloc, per proposar una visió deflacionista que tingui en compte l’ambigüitat del poliamor. Perquè el poliamor és una praxi existencial, psicològica i política per enfrontar-se amb els problemes inherents a les nostres vides emocionals i, més en general, a les nostres vides socials. És l’exercici d’assumir els perills que ens deixa oberts la vulnerabilitat que ens constitueix com a éssers humans. El seu valor ètic i polític pot derivar d’una «experimentació» amb conseqüències potencialment transformadores i alliberadores intrínseques a la interdependència humana. És un projecte complex i fatigós. Dur-lo a terme no ofereix cap garantia de felicitat, però potser en val la pena.

Paraules clau: poliamor, vulnerabilitat, interdependència, compersion, ambigüitat.