Natura i animalitat en la ficció catalana recent

"Alcarràs" de Carla Simón i "Distòcia" de Pilar Codony

Résumé

L’article examina discursos sobre la natura i els animals que recorren la ficció catalana recent, posant el focus en la novel·la Distòcia (2022), de Pilar Codony, i la pel·lícula Alcarràs (2022), de Carla Simón, dues obres que es narren des del món rural. Problematitzen la frontera entre concepcions dicotòmiques i desuniformitzen nocions com natura o animalitat, acostant-se als postulats de corrents crítics com els estudis animals, l’ecocrítica o el posthumanisme, alhora que manifesten les tensions que envolten aquestes teoritzacions. A diferència d’altres narracions que simulen les veus no humanes, com Ànima de gos (2010), d’Antònia Vicens, o Canto jo i la muntanya balla (2019), d’Irene Solà, les obres de Codony i Simón defugen l’antropomorfisme i opten per presentar els animals i els vegetals com a subjectes amb les seves singularitats.