Respostes al turisme en la poesia contemporània del Carib

Abstract

Aquest article se centra en la poesia contemporània caribenya escrita en anglès que denuncia l’impacte de la indústria turística i proposa alternatives per a la creació de futurs alternatius, de(s)colonials. La poesia analitzada subratlla la naturalesa neocolonial de la indústria que fa palesa la falta de sobirania de la regió. A més, tal com evidencien els poemes, les configuracions mítiques que persisteixen en la definició de les illes com a espais marcats per la segregació i l’aïllament, en realitat, caracteritzen la indústria turística. Per acabar, els versos inclosos denuncien que els ferris, els catamarans i els creuers que permeten que els turistes es puguin desplaçar per la regió posen de manifest la falta de «mobility justice» per als illencs. La impossibilitat de mobilitat interillenca, reservada en gran manera als turistes occidentals, obstaculitza la creació d’un diàleg arquipelàgic i, per tant, d’aliances insulars que permetin explorar de forma col·lectiva turismes alternatius i alternatives al turisme.