Chanting for Benefits Soka Gakkai and prosperity in Brazil*
Resum
Soka Gakkai Internacional és una associació budista laica, que fou fundada el 1930 per un educador japonès, Tsuneaburo Makiguchi (1871-1944) i que reuneix avui més de 12 milions de membres a 190 països i territoris. L’Associació Internacional Soka Gakkai de Brasil (port. Associação Brasil Soka Gakkai Internacional-BSGI) fou fundada el 1960 pel seu president, Daisaku Ikeda, i des de llavors s’ha anat expandint per tot el país. En aquest article discutirem alguns elements doctrinals importants de Soka Gakkai –com ara el "benefici" (benefício), per exemple – i com aquests s’identifiquen amb elements doctrinals de les esglèsies pentecostals o neo-pentecostals al Brasil. No estic suggerint, però, una relació immediata i evident de causa i efecte, com ara: Soka Gakkai es vol fer més atractiu per als no membres, per la qual cosa pren prestats elements d’altres grups religiosos del Brasil. No és una qüestió de causa i efecte, aquesta afirmació és lluny d’ésser correcta. El meu enfocament sobre la qüestió és que Soka Gakkai, de fet, aplica com a element central la prosperitat -individual i col·lectiva- que els membres "tradueixen" com un missatge doctrinal molt similar als missatges difosos pels neo-pentecostals al país. Tot i les similituds, suggereixo que Soka Gakkai no segueix exactament l’estil de les esglèsies neo-pentecostals al Brasil. El paper que la Organització juga en aquest escenari és reforçar la responsabilitat dels membres per dur a terme la missió del Kosen-rufu (la pau per la felicitat individual), tot centrant-se en la importància de la prosperitat individual i global.Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.