L'adherència farmacoterapèutica: de l'obediència al coneixement, l'ètica i la cultura

Resum

L'adherència terapèutica als fàrmacs continua exercint-se en els sistemes sanitaris des del dogma i el paternalisme degenerant en ocasions en el càstig, la coacció o la por i relegant al pacient a posicionar-se en termes d'obediència o desobediència. Una actualització del paradigma teòric en salut afavoriria una aproximació multicultural a la gestió del dissens que suposa la falta d'adherència als tractaments farmacològics. Les pràctiques antropològiques i artístiques permetrien l'exploració dels significats en la lluita que subjeuen als processos en salut. La conflictivitat, lluny de ser una instància de risc per a la desobediència, constitueix un fenomen generador de coneixement i cultura que pot incorporar-se a les pràctiques sanitàries, amb la finalitat de gestionar una forma ètica de la salut de les comunitats. En el present article s'introdueixen recursos conceptuals i propostes teòriques que s'han de preguntar per a desbloquejar situacions frustrades en les que ens veiem implicats quotidianament, deshabitant un espai regit per l'obediència i el dogma, i situant-nos al món dels selvàtics dels significats com a camí per a salvaguardar l'ètica en les teràpies farmacològiques. Els estudis del campo de la salut que han abordat las causes possibles darrere d’aquesta considerable falta de adherència per part de la població, las situen a l'esfera de la “subjectivitat” dels consumidors i usuaris. Alguns autors mencionen la “experiència farmacoterapèutica”, definida com la suma de tots els esdeveniments i vivències associades a la medicació al llarg de la vida, com el factor més determinant sobre la conducta de prendre medicaments crònicament. Altres mencionen el “sistema de creences i valors” cap als medicaments com el major determinant sobre la “actitud” de consumir-los. Aquestes troballes albiren un determinisme “cultural” cap a la conducta de prendre medicaments crònics, ubicant les estratègies d'intervenció sobre l'adherència en el si d’allò sociocultural. Al mateix temps les intervencions han de ser ètiques i respectuoses si aspiren a ser terapèutiques. 

PARAULES CLAU: compliment i adherència al tractament; antropologia cultural; art; ètica; participació del pacient.