La força cultural de l’experiència amb la medicació. Una reflexió autoetnogràfica des de la perplexitat

Resum

Seguint la introducció de Renato Rosaldo sobre la "aflicció i la ira dels caçadors de caps ilongotes" es realitza una reflexió autoetnogràfica del concepte de força cultural de les emocions vinculant-ho amb el concepte d'experiència amb la medicació. Aquesta reflexió teòrica es realitza en primera persona a través d'episodis amb intensitat emocional viscuts per l'autora farmacèutica i antropòloga, qui des de la reflexivitat de la seva doble mirada, estableix les relacions entre conceptes de la pràctica de les cures farmacoterapèutiques i de l'antropologia de la salut. Situada entre els límits difusos d'una breu història de vida i un assaig autoetnogràfic, aquesta reflexió aprofita aquestes metodologies qualitatives per generar coneixements pràctics i narrar emocions viscudes compatibles amb allò que significa experimentar allò farmacèutic en termes intersubjectius. També és un exercici narratiu que permet fer front a la força cultural d'una emoció, la perplexitat. L'autora es reubica des de la individualitat de les emocions, cap a l'experiència amb la medicació com a aprenentatge col·lectiu. Apunta que entén l'experiència amb els medicaments com a producte cultural i que l'experiència de la medicació no és individual sinó col·lectiva. Progressivament va descobrint el camp de forces on s'elabora el fet social d'usar medicaments, conscient de la importància de reconèixer la cura contextualitzada que suposa la pràctica del «Pharmaceutical Care». Al llarg de la introspecció i l'assimilació de conceptes i vivències que narra l'autora, es van revelant les claus per comprendre què significa la força cultural de l'experiència amb la medicació.

PARAULES CLAU: Força cultural; emocions; experiència amb medicaments; cures contextualitzades; autoetnografia; antropologia de la salut; atenció farmacèutica; farmaceuticalització.