Dissonàncies narratives, el bon i el mal salvatge.

Joventut marroquí i d’Àfrica occidental en moviment cap a Europa

Resum

Aquest article aprofundeix en els discursos formulats al voltant de les maneres de ser, existir i viure com a jove africà en moviment cap a Europa. A partir d'una etnografia multisituada al Marroc, Espanya i França analitzo les narratives diferencials que produeixen les institucions, les entitats del Tercer Sector i els col·lectius que es configuren al voltant d'aquests joves africans. En particular, assenyalo la distinció que aquests organismes realitzen entre els nens marroquins i aquells provinents de l'Àfrica Occidental, malgrat que tots dos siguin jurídicament iguals, categoritzats sota la figura de MENA, a Espanya, MNA, a França. D'una banda, els joves marroquins, [auto]anomenats harraga, són llegits com a persones insubmises i desagraïdes. D'altra banda, els joves de països com Mali, Guinea Conakry o Costa d'Ivori són usuaris més ben rebuts dins dels diferents organismes d'ajuda humanitària. La distinció simbòlica entre els dos grups a partir dels discursos dels organismes esmentats es deu al tipus de relació que tenen aquests joves amb els professionals i les entitats d'ajuda humanitària i, en aquest sentit, a la necessitat que tenen de rebre-la. Tot i que els joves marroquins formen part d'una àmplia diàspora internacional que els dóna suport, els de països de l'Àfrica Occidental es troben dins de trajectòries més llargues i discriminatòries. En aquest sentit, hi ha un accés diferencial als recursos no institucionals, basats en xarxes de suport i paisanatge, entre un grup i un altre. Amb tot això, concloc que ambdues narratives són colonials, antimigratòries i adultocentradas, i impacten de manera negativa en les trajectòries d'aquests joves, que, en cap moment, no poden controlar la seva pròpia representació.

PARAULES CLAU: Joventut en moviment, Marroc, Àfrica Occidental, discursos, colonialismo.