Desaprendre les fronteres internes

Resum

Les línies i els colors dels mapes se sustenten en una cartografia interior. Amb freqüència, aquesta s'imprimeix a les nostres ments més que sobre el paper, encara que sapiguem que moltes cartografies sempre són provisionals o efímeres, quan no inútils. Avui dia, postures ètiques de col·lectius “sense fronteres” o creacions “de fusió” mostren que un món menys compartimentat s'obre pas. Les muralles s'ensorren. La bona voluntat ètica i les arts no són alienes, però no són suficients. És urgent “desaprendre” moltes fronteres mentals interioritzades, reflexionar sobre la seva construcció per desconstruir-les i avançar cap a realitats menys segregadores. A partir de ressonàncies llatinoamericanes, es plantegen línies de reflexió al voltant de quatre eixos: un, analitzar alguns mecanismes amb què construïm representacions internes que tradueixen cartografies polítiques i socials; revelar aquests mecanismes i els seus paranys pot suggerir camins més inclusius en el complex context del neoliberalisme i la globalització. Dos, partir de l'experiència i els valors de les comunitats originàries llatinoamericanes i de segles de mestissatge, fonamentant el que anomeno l'estratègia del vincle, en una perspectiva de democràcia comunitarista. Tres, juntament amb la mirada macro sobre l'organització social, fomentar un treball micro, personal, de proximitat, vinculat a una educació a l'ètica del diàleg acurat. Finalment, il·luminar els camins cap a horitzons d'utopia mitjançant els llenguatges artístics, singularment literatura i arts contemporànies. Tanca un exemple educatiu extret de l'experiència col·lectiva –i personal per més de trenta-cinc anys– amb el projecte Filosofia per a/amb Nens (P4/wC). Actualment, nens, nenes i joves treballen en comunitats inclusives des de països i contextos diferents, i mostren una via esperançadora en la construcció de noves ciutadanies per a un nou món.