Les disputes pel control del llac de Texcoco, Mèxic
DOI:
https://doi.org/10.1344/contxt.2024.13.270-284Paraules clau:
desposseïment, control hídric, pagesia, megaprojectesResum
El centre de Mèxic ha estat una àrea extremadament intervinguda per diferents projectes territorials. La dessecació del que va ser el sistema lacustre de Mèxic ha significat per als pobles l’espoli tant de la terra com de les seves fonts de vida, a més del dany ambiental que això suposa. Aquí presentarem breument com es va conformar l'espai dels pobles del Llac de Texcoco a partir de les diferents formes de d’espoliació, des del període colonial fins als megaprojectes actuals, però també mostrarem les lluites i formes de resistència que han fet servir els pagesos que pretenen mantenir els seus modes de vida vinculats a la terra i a l'ambient lacustre.
Descàrregues
Referències
Barbosa-Ramírez, René. 1981. La estructura económica de la Nueva España, 1519-1810. México: Siglo XXI
Candiani, Vera. 2014. Dreaming of Dry Land. Environmental Transformation in Colonial Mexico City. Stanford: Stanford University Press.
El Universal. 2019. “La mitad de las minas del NAIM fueron ilegales.” El Universal, 23 de septiembre. https://interactivo.eluniversal.com.mx/2019/minas-ilegales-naim/.
Espinosa Castillo, Maribel. 2008. “Procesos y actores en la conformación del suelo urbano en el ex lago de Texcoco.” Economía, Sociedad y Territorio 8, no. 27: 769–798. https://doi.org/10.22136/est0020082819
Gasparello, Giovanna. 2020. “Megaproyectos a consulta: ¿derechos o simulaciones? Experiencias en México”. LiminaR. Estudios Sociales y Humanísticos, 18 (2): 124-141. https://doi.org/10.29043/liminar.v18i2.762
Ibarra, Verónica. 2016. “Los megaproyectos desde una geografía crítica”. En Megaproyectos en México. Una mirada crítica.
Ibarra, Veónica y Ernesto Talledos (Coords.). México: UNAM/Ítaca.
Legorreta, Jorge. 2006. El agua y la Ciudad de México. De Tenochtitlán a la megalópolis del siglo XXI. México: UAM.
López y Rivas, Gilberto. 2010. “Atenco: venganza contra la resistencia y autonomía.” La Jornada, 11 de junio.
Matos Moctezuma, Eduardo. 2012. “¿Vieron los mexicas al águila parada sobre el nopal?”. Arqueología Mexicana, 19, no. 114 (marzo-abril): 88-89.
Miranda, Fanny. 2021. “En Atenco, pobladores intentan recuperar laguna desecada por obras del NAIM.” Milenio, 7 de septiembre.
Moreno-Sánchez, Enrique. 2018. “El nuevo Aeropuerto Internacional de la Ciudad de México en el exlago de Texcoco, Estado de México: problemática socioterritorial y ambiental”. Revista CS, no. 26 (diciembre): 203-235. https://doi.org/10.18046/recs.i24.2396
Proceso. 2006. “El gobierno buscó cobrar venganza en Atenco, concluye el Prodh.” Proceso, 11 de mayo. https://www.proceso.com.mx/archivo/2006/5/11/.
Raffestin, Claude. 2013. Por una geografía del poder. México: Colmich
Sack, Robert. 1991. “El significado de la territorialidad”. En Región e Historia de México (1700-1850). Comp. Pedro Pérez Herrero. México: Instituto Mora.
Salinas Cesáreo, Javier. 2020. “Campesinos de Atenco exigen restitución de tierras del NAICM.” La Jornada, 7 de diciembre.
Swyngedouw, Erik. 2004. Social Power and the Urbanization of Water. Londres: Oxford University Press.
Vázquez García, Verónica. 2017. “Género y privatización de la tierra: Dominio pleno y derecho del tanto en Atenco, Estado de México.” Sociedad y Ambiente 5, no. 13: 59–79. https://doi.org/10.31840/sya.v2017i13.1755
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Luis Alfonso Castillo Farjat
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
