Explorant l'univers literaru de Tolkien a l'aula d'EFL. Aproximació a la literatura mitjançant l'aprenentatge basat en la indagació millorat per la robòtica

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/der.2023.44.1-12

Paraules clau:

aprenentatge basat en la indagació, anglès com a llengua estrangera, robòtica, literatura, classcraft

Resum

Aquest article examina com l'aprenentatge basat en la indagació millorat per la tecnologia (IBL) va afectar l'adquisició de la llengua dels estudiants i l'evolució de la motivació a l'assignatura d'anglès com a llengua estrangera (EFL). A més, aquest estudi presenta una proposta de col·laboració de les assignatures de castellà i anglès, utilitzant la traducció per establir connexions entre la L1 i la L2 dels alumnes i reduir les duplicacions curriculars. L'EFL es presenta com una oportunitat perquè els estudiants es comprometin amb un abast més ampli de recursos autèntics, utilitzant l'aprenentatge basat en la indagació (IBL) com a principal força impulsora de situacions de resolució de problemes. Així, la investigació va utilitzar el món literari de Tolkien com a principal tema i tema de recerca, i la robòtica (Ozobot), IBL i un sistema de gestió de l'aprenentatge gamificat (Classcraft) com a principals metodologies. Mitjançant una sèrie de proves de diagnòstic i de competència (que incloïen una activitat de narració amb robot i una prova de motivació ARCS), es van recollir dades quantitatives sobre les dues variables analitzades. Els resultats van indicar una millora en l'adquisició del llenguatge i la motivació en els quatre paràmetres. A més, Ozobot va demostrar tenir un període d'adaptació ràpida per a l'ús dels estudiants als nivells bàsics de funcionament, a més d'ajudar a la narració creativa. Els resultats contribuiran a tancar la bretxa de coneixement detectada en l'aprenentatge de l'EFL, ja que s'ha utilitzat principalment per a l'aprenentatge científic.

Biografia de l'autor/a

Maria Alcantud Diaz, Universitat de València

Profesora Ayudante Doctor en el Departamento de Didáctica de la Lengua y la Literatura (área de inglés)

Referències

Akpolat, B. S., & Slany, W. (2014, April). Enhancing software engineering student team engagement in a high-intensity extreme programming course using gamification. In 2014 ieee 27th conference on software engineering education and training (csee&t) (pp. 149-153). IEEE.

Alameddine, M. & Ahwal, H. (2016). Inquiry Based Teaching in Literature Classrooms. Procedia - Social and Behavioral Sciences. 232. 332-337.

Alimisis, D. (2012). Robotics in education & education in robotics: Shifting focus from technology to pedagogy. In Proceedings of the 3rd International Conference on Robotics in Education (pp. 7-14).

Altin, H., & Pedaste, M. (2013). Learning approaches to applying robotics in science education. Journal of baltic science education, 12(3), 365.

Asiri, A., Panday-Shukla, P., Rajeh, H. S., & Yu, Y. (2021). Broadening Perspectives on CALL Teacher Education: From Technocentrism to Integration. TESL-EJ, 24(4), n4.

Becker, S., Klein, P., Gößling, A., & Kuhn, J. (2020). Using mobile devices to enhance inquiry-based learning processes. Learning and Instruction, 69.

Benitti, F. B. V. (2012). Exploring the educational potential of robotics in schools: A systematic review. Computers & Education, 58(3), 978-988.

Bisquerra, R. (2009). Metodología de la Investigación Educativa 2da. ed. La Muralla.

Carlgren, T. (2013). Communication, critical thinking, problem-solving: A suggested course for all high school students in the 21st century. Interchange, 44(1-2), 63-81.

Chang, C., Chang, C. K., & Shih, J. L. (2016). Motivational strategies in a mobile inquiry-based language learning setting. System, 59, 100-115.

Daniela, L., & Lytras, M. D. (2019). Educational robotics for inclusive education. Technology, Knowledge and Learning, 24(2), 219-225.

Engwall, O. & Lopes, J. (2020). Interaction and collaboration in robot-assisted language learning for adults. Computer Assisted Language Learning. 1-37.

Gómez Gutiérrez, A. J. (2018). Collaborative inquiry in the EFL classroom: exploring a school related topic with fifth graders. Colombian Applied Linguistics Journal, 20(2), 248-262.

Johnson, J. (2003). Children, robotics, and education. Artif Life Robotics 7, 16–21.

Jurado, E., Fonseca, D., Coderch, J., & Canaleta, X. (2020). Social STEAM Learning at an Early Age with Robotic Platforms: A Case Study in Four Schools in Spain. Sensors, 20(13). http://dx.doi.org/10.3390/s20133698

Kanda, T., Hirano, T., Eaton, D., & Ishiguro, H. (2004). Interactive robots as social partners and peer tutors for children: A field trial. Human-Computer Interaction, 19, 61–84.

Kirschner, P. A., Sweller, J., & Clark, R. E. (2006). An analysis of the failure of constructivist, discovery, problem-based, experiential, and inquiry-based teaching. Educational Psychologist, 41(2), 75-86.

Luke, CL. (2006). Fostering learner autonomy in a technology-enhanced, inquiry-based foreign language classroom. Foreign Language Annals. 39, 71-86.

McCormick, N. J., Clark, L. M., & Raines, J. M. (2015). Engaging students in critical thinking and problem solving: A brief review of the literature. Journal of Studies in Education, 5(4), 100-113.

Ogle, D. (1986). K-W-L: A teaching model that develops active reading of expository text. The Reading Teacher, 39, 564-570.

Pedaste, M., Mäeots, M., Siiman, L. A., de Jong, T., van Riesen, S. A. N., Kamp, E. T., Manoli, C. C., Zacharia, Z. C., & Tsourlidaki, E. (2015). Phases of inquiry-based learning: Definitions and the inquiry cycle. Educational research review, 14, 47-61. https://doi.org/10.1016/j.edurev.2015.02.003

Permana, G. A., Parno, P., Hidayat, A., & Ali, M. (2021). Improving creative thinking skill of fluid dynamic through IBL-STEM with formative assessment. In AIP Conference Proceedings (Vol. 2330, No. 1). AIP Publishing. https://doi.org/10.1063/5.0043128

Piaget J, Infelder B. (1975). The origin of the idea of chance in children. New York: Norton.

Pressley, H., Streit, W., & McCartt, S. (2022). Flattening the Learning Curve: Narrowing STEAM Achievement Gaps via a Research Curriculum. Technology and Engineering Teacher, 81(6), 8-13.

Rejeki, S. (2017). Inquiry-based language learning (IBLL): theoretical and practical views in English classroom. English Franca., 1(2), 135–148.

Ruiz Vicente, F.A. (2017). Diseño de proyectos STEAM a partir del currículum actual de Educación Primaria utilizando Aprendizaje Basado en Problemas, Aprendizaje Cooperativo, Flipped Classroom y Robótica Educativa. Alfara del Patriarca (Valencia): Universidad CEU Cardenal Herrera, Facultad de Humanidades y Ciencias de la Comunicación, Departamento de Ciencias de la Educación.

Ruiz del Solar and Avilés, (2004, as referenced in p. 37), where 84% of the 700 participants in an educational robotics program said they would consider enrolling in the STEM fields at university.

Staver, J. R., & Bay, M. (1987). Analysis of the project synthesis goal cluster orientation and inquiry emphasis of elementary science textbooks. Journal of Research in Science Teaching, 24(7), 629-643.

Suárez, A., Specht, M., Prinsen, F., Kalz, M., & Ternier, S. (2018). A review of the types of mobile activities in mobile inquiry-based learning. Computers & Education, 118, 38-55.

Vivas Fernández, L., & Sáez López, J. M. (2019). Integración de la robótica educativa en Educación Primaria. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa. RELATEC, 18(1), 107-128.

Willingham, D. T. (2008). Critical thinking: Why is it so hard to teach? Arts Education Policy Review, 109(4), 21-29

Descàrregues

Publicades

2023-12-29

Número

Secció

Artículos revisados por pares