Sota quines condicions l'escola pot contribuir a l'equitat digital i a la construcció de ciutadania activa? Resultats d'una investigació-acció en una escola espanyola

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/der.2023.44.54-60

Paraules clau:

desigualtat digital, participació digital, escola, ciutadania digital, tecnologia educativa

Resum

Diversos estudis assenyalen que, a l'àmbit digital escolar, es (re)produeixen les mateixes desigualtats que als espais offline. Davant d'aquesta realitat, l'article explica els resultats d'un projecte d’investigació-acció per a la construcció d'una ciutadania digital activa, que vol superar aquestes bretxes a través d'una perspectiva digital democràtica. El treball de camp es va dur a terme a una escola situada en una zona desafavorida d'una gran ciutat (50.000 habitants), a prop de Barcelona (Espanya). Els resultats es van obtenir mitjançant qüestionaris, entrevistes i grups de discussió amb 236 famílies, 30 docents i 97 alumnes. Aquests resultats indiquen que, per reduir les desigualtats, és important: a) reconèixer la diversitat de necessitats, habilitats i accés digital dels docents, famílies i alumnes en el procés de presa de decisions; b) dissenyar i articular diferents espais escolars participatius: formals i informals, físics i virtuals; c) promoure la participació de tots els agents escolars en els àmbits digitals i garantir l’adquisició de competències i l’accés digital a tota la comunitat escolar. L'article conclou que per construir una ciutadania digital activa es requereixen processos i accions explícitament dissenyades amb aquesta finalitat i que siguin metodològicament coherents amb una perspectiva democràtica i inclusiva.

Referències

Álvarez, M., Torres, A., Rodríguez, E., Padilla, S., & Rodrigo, M.J. (2013). Attitudes and parenting dimensions in parents’ regulation of Internet use by primary and secondary school children. Computers & Education, 67, 69–78. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2013.03.005

Area, M., & Adell, J. (2021). Tecnologías Digitales y Cambio Educativo. Una Aproximación Crítica. REICE. Revista Iberoamericana Sobre Calidad, Eficacia Y Cambio En Educación, 19(4). https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.005

Area, M., Santana, P., & Sanabria, A. L. (2020). La transformación digital de los centros escolares. Obstáculos y resistencias. Digital Education Review, 37, 15-31. https://doi.org/10.1344/der.2020.37.15-31

Barrera, M., Corts, M., Fatsini, E., & Guitart, R. (2006). Els Espais. Guix: Elements d'Acció Educativa (325),18–23.

Beneyto-Seoane, M., & Collet-Sabé, J. (2018). Análisis de la actual formación docente en competencias TIC. Por una nueva perspectiva basada en las competencias, las experiencias y los conocimientos previos de los docentes. Profesorado, Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 22(4), 91–110. https://doi.org/10.30827/profesorado.v22i4.8396

Beneyto-Seoane, M., & Collet-Sabé, J. (2020). Democratizar la gobernanza digital escolar. Obra Digital, 0(19), 29–44. https://doi.org/10.25029/od.2020.258.19

Bonal, X., & González, S. (2021). Educación formal e informal en confinamiento: Una creciente desigualdad de oportunidades de aprendizaje. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 14(1), 44–62. https://doi.org/10.7203/RASE.14.1.18177

Cabrera, L., Pérez, C.N., & Santana, F. (2020). ¿Se incrementa la desigualdad de oportunidades educativas en la Enseñanza Primaria con el cierre escolar por el coronavirus?. International Journal of Sociology of Education, Special Issue: COVID-19 Crisis and Socioeducative Inequalities and Strategies to Overcome them, 27–52. https://doi.org/10.17583/rise.2020.5613

Castro Rodríguez, M.M., Suelves, D.M., & Fernández, H.S. (2019). Competencia digital e inclusión educativa. Visiones de profesorado, alumnado y familias. Revista de Educación a Distancia, 19(61), 1–37. https://doi.org/10.6018/RED/61/06

Choudhary, H. & Bansal, N. (2022). Addressing Digital Divide through Digital Literacy Training Programs: A Systematic Literature Review. Digital Education Review, 41, 224-248. https://doi.org/10.1344/der.2022.41.224-248

Elliott, J. (1993). El cambio educativo desde la investigación-acción. Ediciones Morata.

Feu, J., Prieto, O., & Simó, N. (2016). ¿Qué es una escuela verdaderamente democrática? Cuadernos de Pedagogía, 465, 90–97.

Feu, J., Serra, C., Canimas, J., Làzaro, L., & Simó-Gil, N. (2017). Democracy and education: A theoretical proposal for the analysis of democratic practices in schools. Studies in Philosophy and Education, 36, pp. 647–661. https://doi.org/10.1007/s11217-017-9570-7

Head, B.W. (2011). Why not ask them? Mapping and promoting youth participation. Children and Youth Services. Review, 33(4), 541–547. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2010.05.015

Kemmis, S., & MacTaggart, R. (1988). Cómo planificar la investigación-acción. Laertes.

Martínez, J.I., Cortés, A., Medrano, C., & Apodaca, P. (2014). Internet use and parental mediation. Computers & Education, 70, 212–221. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2013.07.036

Pereira, S., Fillol, J., & Moura, P. (2019). El aprendizaje de los jóvenes con medios digitales fuera de la escuela: De lo informal a lo formal. Comunicar, 27, 41–50. https://doi.org/10.3916/C58-2019-04

Puig, J. M. (2000). ¿Cómo hacer escuelas democráticas? Educaçao e Pesquisa, 26(2), 55-69. https://doi.org/10.1590/S1517-97022000000200005

Sanabria Mesa, A., & Cepeda Romero, O. (2016). La educación para la competencia digital en los centros escolares: La ciudadanía digital. RELATEC: Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 15(2), 95–112. https://doi.org/10.17398/1695-288X.15.2.95

Selwyn, N. (2011). Schools and schooling in the digital age: A critical analysis. Routledge.

Ulvik, M., Riese, H., & Roness, D. (2017). Action research - connecting practice and theory. Educational Action Research, 26(8), 1–15. https://doi.org/10.1080/09650792.2017.1323657

Van Deursen, A.J.A.M., & Van Dijk, J.A.G.M. (2010). Measuring Internet Skills. International Journal of Human-Computer Interaction, 26(10), 891–916. https://doi.org/10.1080/10447318.2010.496338

Van Deursen, A.J.A.M., & Van Dijk, J.A.G.M. (2015). Toward a Multifaceted Model of Internet Access for Understanding Digital Divides: An Empirical Investigation. The Information Society, 31(5), 379–391. https://doi.org/10.1080/01972243.2015.1069770

Van Deursen, A.J.A.M., Van Dijk, J.A.G.M., & Peters, O. (2017). Habilidades digitales relacionadas con el medio y el contenido: La importancia del nivel educativo. Panorama SoCIaL, 25, 137–152.

Van Dijk, J.A.G.M. (2005). The deepening divide: Inequality in the information society. Sage Publications.

Van Dijk, J.A.G.M. (2012). The Evolution of the Digital Divide. In J. Bus, M. Crompton, M. Hildebrandt y G. Metakides (Ed.), Digital Enlightenment Yearbook (pp. 57–78). https://doi.org/10.3233/978-1-61499-057-4-57

Descàrregues

Publicades

2023-12-29

Número

No 44 (2023): Number 44, December 2023

Secció

Artículos revisados por pares

Llicència

Drets d'autor (c) 2023 Mar Beneyto-Seoane, Jordi Collet-Sabé

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

The authors who publish in this journal agree to the following terms:

  1. Authors retain copyright and grant the journal the right of first publication.
  2. The texts published in Digital Education Review, DER, are under a license Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 4,0 Spain, of Creative Commons. All the conditions of use in: Creative Commons,
  3. In order to mention the works, you must give credit to the authors and to this Journal.
  4. Digital Education Review, DER,  does not accept any responsibility for the points of view and statements made by the authors in their work.