Escoltar, sentir, mirar. Reflexions al voltant de l’acompanyament de les dones que han patit violència masclista

Resum

 Parteixo de la meva experiència biogràfica relacionada amb les vivències en un petit poble envoltat de natura, de la relació especial amb la meva àvia materna, sempre disposada a escoltar-me, les portes obertes de la meva casa familiar, l’acollida de la meva mare a les dones que s’acostaven a conversar amb ella, que han guiat la meva comprensió i apropament a les dones que pateixen la violència dels homes. La complicitat i els sabers compartits a Tamaia, viure sense violència, els ensenyaments rebuts en diferents disciplines i la confiança de tantes dones han donat mesura a la paciència, l’escolta, l’amor i la disposició a acollir el sentir del cos i de l’ànima com eina terapèutica imprescindible en la reparació del dany causat per la desmesura en donar. Les genealogies i els ensenyaments de dones amb què he compartit la meva experiència m’han nodrit i acompanyat en la tasca de promoure accions polítiques encaminades a viure vides lliures de violència masclista.