La gran batalla de Llevant: una victòria republicana silenciada

Abstract

Les annexions imperialistes de Hitler a Europa, com ara, Àustria, els Sudetes, etc., a la primavera del 1938, crearen unes condicions que feien molt possible l’inici de la Segona Guerra Mundial. Negrín va pensar, llavors, que les democràcies europees occidentals necessitarien com aliada la Segona República Espanyola. L’ajuda de les democràcies en eixe context faria possible el guanyar encara la Guerra Civil al feixisme internacional. Eixa possibilitat, però també les mesures mampreses pel també Ministre de Defensa, a proposta de Vicente Rojo, varen ser les principals causes de la recuperació de la moral i de la capacitat de resposta de l’Exèrcit de Llevant. L’eslògan triat pel nou Govern —un Govern de Guerra sense Prieto—, hi fou resistir es vèncer. La Batalla de Llevant, doncs, s’inicià amb aquest context històric i a les comarques de Castelló començà el 18 d’abril de 1938. Especialment en aquests indrets s’hi donà una resistència republicana heroica, ja que es va imitar l’eslògan de «No pasaran» de la defensa de Madrid. Aquesta resistència numantina aconseguí deturar forçosament el general franquista Aranda al riu Sant Miquel, al voltant de 40 dies. Aquesta petita victòria defensiva va fer possible la construcció del gran cinturó defensiu de la XYZ, a 35 km. de la ciutat de València. Va ser aquí on es donà la gran topada de la Batalla de Llevant, entre el 13 i el 25 de juliol, on el general Garcia Valiño, el CTV i el cos d’exèrcit de Solchaga s’estavellaren davant de les defenses republicanes de la XYZ. El resultat fou una victòria defensiva de l’Exèrcit Republicà sobre els insurgents franquistes.