Sobre la revista
La Revista de Neuroeducació (JONED) és una publicació online i bianual (febrer i juliol), vinculada a la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST. Neix l'any 2020.
Focus i abast
La neuroeducació com a disciplina acadèmica neix de la intersecció entre els camps de coneixement de les neurociències, la psicologia cognitiva i l'educació, i les seves altres disciplines relacionades. Abraçant aquesta idea d'interdisciplinarietat, la Revista de neuroeducació, vinculada a la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST, s'ha creat amb la intenció d'estendre ponts entre la comunitat científica i la comunitat educativa. Aquesta revista té una publicació online i bianual (febrer i juliol). Per aquest motiu, encara que el focus de la revista està especialment orientat a l'àmbit educatiu, accepta treballs realitzats en centres d'investigació acadèmica o científica que afavoreixin aquestes relacions.
Aquesta iniciativa pretén compartir evidències, pràctiques i idees neurocientífiques i educatives per desenvolupar i consolidar la unió entre neurociència i educació. Volem fer servir aquesta simbiosi com a motor d'evolució dels sistemes educatius locals i globals, i també dels projectes educatius concrets dels centres d'aprenentatge. Els usuaris d'aquesta revista tenim doncs, com a objectiu comú, la millora de la inclusió i de la preparació de les persones en un món en constant canvi, que requereix aprendre de manera dinàmica i adaptativa al llarg de tota la vida. Amb aquest objectiu, per què no convertir els centres educatius també en centres d'investigació 'habitual', on els mateixos docents desenvolupin les seves propostes didàctiques amb fonaments neurocientífics i avaluïn el seu impacte, es nodreixin d'investigacions científiques i educatives realitzades per altres especialistes i comuniquin seus resultats per a enriquiment comú? Això aportaria una gran quantitat de dades sobre les quals sustentar i millorar la nostra pràctica docent.
Creiem fermament des de la revista que per a la transformació de l'educació és important convertir-la en una ciència de l'aprenentatge, on la pràctica educativa estigui basada en evidències sistemàtiques quantitatives i qualitatives del seu impacte en l'alumnat i en les persones en general. Per aquest motiu, el propòsit és fer èmfasi en l'encaix de les situacions d'aprenentatge que es puguin generar amb els grans avanços de les últimes dècades en l'estudi de la neurobiologia del cervell. Això es materialitza a través dels descobriments de mecanismes cerebrals com ara la neuroplasticitat, l'atenció, el paper de les emocions generades en el sistema límbic, la motivació intrínseca i extrínseca a través del sistema dopaminèrgic, les funcions executives de l'escorça prefrontal o la debatuda generació de noves neurones fins i tot en l'edat adulta. I també en emfatitzar la posada en marxa de les estratègies d'aprenentatge que milloren la qualitat i l'eficàcia dels aprenentatges, ja siguin de tipus competencial o de contingut. Algunes d'elles són, per exemple, les que es relacionen amb la metacognició, l'aprenentatge espaiat i distribuït, l'aprenentatge actiu o l'aprenentatge social.
Atès que la intenció de la revista és generar ponts entre la comunitat científica i la comunitat educativa, els articles han de satisfer tant la rigorositat científica com també el fet de poder ser llegits i compresos per la comunitat educativa. Això implica la necessitat d'ús d'un llenguatge rigorós però accessible a persones sense una formació específica en neurociència per a la comunitat educativa, i igualment rigorós però accessible en pedagogia per a la comunitat científica.
A més, la revista té un interès especial en apropar aquestes evidències, pràctiques i idees als joves, a través de la secció Neuromads, en què es publiquen resums dels treballs, realitzats pels mateixos autors, presentats d'una manera atractiva i propera per als adolescents. Animem a tots els membres de les comunitats científica i educativa a enviar els seus treballs i idees que tinguin rellevància en els camps de la neurociència i ciència de l'aprenentatge, la psicologia educativa i cognitiva i la didàctica. També a la diversitat en educació, incloent-hi aspectes de gènere, col·lectiu o nacionalitat, dificultats i trastorns diagnosticables, així com aspectes socioeconòmics que influeixen en l'aprenentatge, amb la clara intenció de contribuir a diluir aquestes barreres i al creixement cooperatiu de sistemes educatius.
Procés d'avaluació d'experts/ertes
Procés de revisió per parells
Tota la informació relacionada amb els articles enviats per a la seva publicació a la Revista de Neuroeducació es manté sota una absoluta confidencialitat durant el procés d'enviament, revisió i publicació. Es garanteix, doncs, l'anonimat als documents que configuren el procés de revisió de doble cec.
Després que un text s'hagi presentat (a excepció de la secció d'Editorial), l'Editor designa un membre del Comitè Editorial perquè guiï el procés de revisió. El membre del comitè selecciona, al seu torn, un mínim de dos revisors externs (dos joves revisors/es en el cas de la secció de Neuromads). Se'n poden afegir més de dos en cas de discrepància en els informes dels revisors/es externs. Aquests revisors externs presenten avaluacions escrites, que posteriorment revisa per determinar si l'article serà acceptat (i) en l'estat actual, (ii) amb revisions menors, (iii) rebutjat temporalment però amb suggeriment de millores perquè pugui tornar a ser enviat o (iv) rebutjat definitivament amb raons que expliquin objectivament aquesta decisió. En general, l'autor per correspondència pot esperar una resposta inicial en un termini de quatre setmanes. Les revisions poden anar acompanyades d’una opinió/suggerències sobre els materials educatius si s'inclouen.
Directrius ètiques per als revisors
Ens adherim estrictament als criteris especificats per COPE, OASPA, WAME i DOAJ per a una publicació acadèmica ètica amb la màxima transparència. Per tant, esperem que els nostres revisors externs també segueixin els següents requisits ètics:
- Declarar conflictes d'interessos abans de començar a revisar.
- En cas no tenir disponibilitat, declinar oportunament la invitació i, si és possible, recomanar revisors externs alternatius.
- En cas d'haver acceptat una invitació, acabar la revisió i presentar l'informe dins el termini previst.
- Preparar un informe de revisió a fons, detallant tant la seva impressió general de l'article com comentaris específics sobre certes parts de la mateixa.
- Informar de qualsevol sospita de mala conducta als editors per a una investigació més profunda.
- Mantenir textos assignats en forma confidencial.
- Signar tots dos amb noms si un col·lega va ser convidat a completar la revisió junts.
Recomanem als revisors que consultin les Directrius Ètiques de COPE per Revisors quan revisin els textos que s'hagin presentat a la Revista de neuroeducació.
Avaluació de les revisions
Per garantir la qualitat de les revisions i la gestió adequada dels temps per al procés de revisió, aquestes seran avaluades amb una puntuació d'1 a 5 per l'editor associat a càrrec del manuscrit, atorgant una puntuació mitjana acumulada a l'usuari que col·labori com a revisor a la revista.
Directrius d'Avaluació per als revisors
Al registrar-se com usuari de la revista, juntament com a autor o lector, es podrà accedir a l'opció de ser revisor. L'origen dels revisors poden ser externs a la revista, encara que també es treballa preferiblement perquè els revisors siguin d'una institució diferent de l'entitat editora i d'institucions diferents de la institució dels autors. Per a una revisió sistemàtica per parells, els revisors han d'omplir un formulari d'informe de revisió en línia, que inclou els següents punts a l'hora d'avaluar el text:
Originalitat i novetat. Els manuscrits han de tractar sobre treball original dels autors, sense cap tipus de plagi o fabricació. Cap part l’article pot haver estat publicada prèviament en un altre mitjà. Excepcionalment es podran publicació de les traduccions d'articles publicats en altres mitjans, sempre que el medi on s’ha publicat prèviament ho permeti. En aquest cas es citarà la font degudament. Per altra banda, la novetat està continguda en aquelles recerques que indiquen una nova visió, mètodes o troballes significatives per al camp de la neurociència, educació o de la psicologia cognitiva.
Interès i rellevància. El treball ha de tenir interès per a un cert nombre de lectors de la revista, beneficiar algunes comunitats de recerca i proporcionar un avenç en el coneixement actual.
Solidesa científica. Els dissenys experimentals han de ser coherents amb les dades que es volen obtenir. Els mètodes de recollida de dades i anàlisi han de seguir la línia tècnica del camp o, si són nous, cal indicar sobre quins es basen. Cal que les conclusions de l'estudi estiguin recolzades per proves i dades fidels, lògiques i raonables. Els mètodes, eines, programes informàtics i reactius utilitzats en els treballs s'han de descriure en detall per poder reproduir el resultat de l'estudi.
Qualitat de la redacció i del llenguatge. Els articles han d'estar escrits de manera clara i precisa, sense errors ortogràfics, gramaticals i altres inconsistències lingüístiques.
Directrius de la secció Neuromads
Com qualsevol article científic, els treballs que es publicaran a la Secció Neuromads (bojos per la neurociència) també haurien de desenvolupar un procés de revisió. En aquest cas, no obstant, a més de la revisió per parells per garantir la màxima qualitat científica, també inclou un procés de revisió realitzat per a joves. Per aquest motiu, l’editor haurà de fixar un mínim de 2 revisors joves, a més del mínim de 2 revisors de la seva assignació.
Els revisors joves avaluaràn l'article per a aquesta secció en el mateix procés de revisió a través de la plataforma de la revista. La seva avaluació es centra en els tres criteris següents:
Proximitat de l'escriptura. Els revisors avaluaran l’adequació del llenguatge per a la franja d’edat de la secció. Haurà de tenir en compte que aquesta secció està orientada a un rang d’edat d’entre 12 i 18 anys, i que haurà de garantir un llenguatge de proximitat que pugui connectar-se amb ells de manera amplia.
Comprensió del llenguatge i conceptes. Avaluaran que el tipus de llenguatge general sigui comprensible i que els conceptes específics als quals es refereix el text quedin clarament definits i explicats per a la una correcta comprensió.
Qualitat i llegibilitat de l’escriptura. També s’avaluarà sota aquest criteri que els articles estiguin correctament escrits, atorgant als revisors joves criteri per a valorar la qualitat de la redacció dels autors en aquest context. Animem als joves que revisors que incloguin en els seus informes de revisió tots els comentaris generals i concrets que crequin convenients. L’editor/a a càrrec de l’assignació valorarà els comentaris realitzats pels revisors joves per poder prendre una decisió sobre l’article del mateix tipus que s’especifica més a dalt per a la resta d’articles.
Per facilitar i dinamitzar aquest procés, proposarem als membres de les famílies o gent propera que participin en el procés de revisió dels articles d’aquesta secció, en el cas d’estudiants de secundària.
Publicació de l'editor/a i revisors/es involucrades en el procés
En el moment de la publicació dels articles a la revista, s'inclourà en el document pdf final el nom complert i afiliació de l'editor/a i els revisors/es que han participat en el procés, així com el nom complert i escola/institució dels revisors joves, o el nom (sense cognom) i l'escola/institució en el cas de ser menors de 18 anys.
Política d’accés obert
La revista proporciona accés lliure immediat al contingut basant-se en el principi que fer que la cerca estigui disponible al públic facilita un intercanvi de coneixement més ampli i global. La publicació no té cap cost associat per als autors. De tota manera, recomanem que els documents provisionals dels manuscrits no revisats no es publiquin de manera lliure fora de la revista, i aquesta no es fa responsable del seu contingut.
Declaració Ètica
La Revista de Neuroeducació (JONED) manté en la seva pràctica editorial rigorosos protocols tècnics i ètics per a la publicació de treballs, i mostra especial interès a evitar qualsevol mala pràctica en aquestes qüestions. En aquestsentit, JONED es regeix pel següent codi ètic:
Per a editors/es
JONED segueix el Code of conduct and best practices guidelines for journal editors del Committee on Publication Ethics (COPE). A més, es tenen en compte els següents aspectes:
La decisió editorial es fonamenta exclusivament en el mèrit científic, innovador o disciplinar que es derivadel contingut dels articles, sense discriminació per sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat, gènere o orientació sexual d'autors/es o participants en els estudis.
Tota la informació relacionada amb els articles enviats per a la seva publicació a la revista es manté sota una absoluta confidencialitat durant el procés de tramesa, revisió i publicació. Es garanteix, doncs, l'anonimat en els documents que configuren el procés de revisió de doble cec.
Per a autors/es
Els documents que es remeten a JONED han de ser originals i inèdits, encara que sota determinades circumstàncies es podran admetre traduccions de la mateixa autoria d'altres mitjans, sempre que aquest mitjà ho permeti, sotaproposta de l'Equip Editorial director. Els treballs no poden contenir cap tipus de plagi, ni parcial ni total. JONED comprova l'absència de plagi de tots els enviaments mitjançant la plataforma URKUND.
A les seccions corresponents de l'article s'ha de deixar constància (i) de qualsevol tipus de finançament, ja sigui d'agències o projectes, baix el suport s'hagi dut a terme l'estudi publicat; (ii) dels comitès o responsabilitats ètiquessota els quals s'ha dut a terme la investigació; i (iii) dels possibles conflictes d'interessos.
Per ostentar la plena condició d'autoria d'un treball, cal:
- haver contribuït de manera substancial en la seva concepció i disseny, o en l'anàlisi i interpretació de les dades utilitzades
- haver contribuït a la preparació de el document publicat, i
- ser capaç d'identificar amb precisió la contribució personal en la investigació, així com poder discutir els principals aspectes del conjunt de l'article.
Qualsevol persona que hagi col·laborat en el treball de qualsevol altra manera, ha de ser reconeguda en l'apartat d'agraïments. Els autors disposen dels drets o d'autorització per a la publicació d'imatges, fotografies, vídeos i música.
Si s'identifiqués qualsevol tipus d'error en un article ja publicat, els autors/es han d'informar la revista a l'efecte d'incorporar les correccions pertinents.
Per a revisors/es
El criteri per a la seva selecció es fonamenta en l'adequació entre la seva especialitat i la disciplina que aborda l'article objecte de revisió, i són avaluats internament després del procés de revisió pels editors a càrrec dels manuscrits.
La revisió dels articles enviats a la revista es porta aterme de manera crítica, honesta, constructiva i anònima a través de sistema de doble cec, i fomentant en el cas que convingui la formació de professionals dels diferents camps en la preparació de publicacions d'investigació.
Si els revisors/es consideren que no disposen de suficientcompetència, temps o estima que hi ha algun tipus de conflicte d'interessos, ho ha de comunicar immediatament a l'equip editorial. Els revisors de notificar a més a l'equip editorial qualsevol similitud entre el text revisat i altrestreballs ja publicats.
