Evaluación de las funciones ejecutivas mediante rúbricas
Una experiencia desde la neurodidáctica con estudiantes de nivel secundario
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v3i1.39564Paraules clau:
funcions executives, rúbriques, adolescents, neurodidàctica, nivell secundariResum
Des de l’enfocament ecològic de la neurodidàctica es presenta una experiència d’ús de rúbriques com a pràctica pedagògica per a la valoració del funcionament executiu en estudiants de nivell secundari. L’objectiu d’aquest escrit consisteix a socialitzar pràctiques docents que evidencien l’aplicabilitat de les neurociències en el saló de classes, mitjançant l’exposició d’una experiència en la qual es van integrar les aportacions de la neurodidàctica amb les estratègies utilitzades pels docents en les seves pràctiques pedagògiques. Es descriuen les estratègies implementades en els espais curriculars de Música i Educació Tecnològica, Antropologia Social i Cultural, Anglès Elemental i Història, amb adolescents de 4t i 5è any, i es presenta el rellevament de les funcions executives (FE) de memòria de treball, planificació, organització, presa de decisions i flexibilitat cognitiva en aquests espais. Els docents van fer servir mitjans audiovisuals amb guies de preguntes, lliurament de treballs pràctics, elaboració de la proposta d’indumentària representativa de la promoció de l’any, confecció de review i presa d’anotacions, com a estratègies en funció de les quals van confeccionar rúbriques amb cinc nivells d’assoliment. Es va concloure que les rúbriques van constituir un mètode d’avaluació formativa que va facilitar la retroalimentació envers l’estudiant en la construcció del coneixement, alhora que van promoure accions interdisciplinàries i transdisciplinàries entre els espais curriculars, brindant claredat en la transmissió de continguts i estimulant l’aprenentatge significatiu en reforçar els processos autorregulatoris, per als quals les FE són una peça clau. Aplicar les rúbriques per a valorar les FE es presenta, llavors, com una proposta innovadora per a ser explorada amb major profunditat en futures recerques.
Referències
Arán Filippetti V, López MB. Estructura latente de las funciones ejecutivas en adolescentes: invarianza factorial en función del sexo. Avances en Psicología Latinoamericana. 2017; 35, 3: 615-629. DOI:http://dx.doi.org/10.12804/revistas.urosario.edu.co/apl/a.4724.
Lezak MD. Assessment of psychosocial dysfunctions resulting head trauma. En Lezak MD, editor. Assessment of behavioral consequences of head trauma. New York. Alan R.Liss. 1989.
Portellano PJA, García AJ. Neuropsicología de la atención, las funciones ejecutivas y la memoria. Madrid: Síntesis; 2014
Tirapu-Ustárroz J, Bausela-Herreras E, Cordero-Andrés P. Modelo de funciones ejecutivas basado en análisis factoriales en población infantil y escolar: metaanálisis. Rev Neurol; 2018;67: 215-225. https://doi.org/10.33588/rn.6706.2017450
Muchiut ÁF, Vaccaro P, Pietto ML, Dri CA. Prácticas pedagógicas orientadas a favorecer las funciones ejecutivas en adolescentes. JONED. Jour. Neuroed. 2021; 2(3): 30-43. https://revistes.ub.edu/index.php/joned/article/view/32164
Muchiut AF, Zapata R, Comba A, Mari M, Torres N, Pellizardi J, Segovia AP. Neurodidáctica y autorregulación del aprendizaje, un camino de la teoría a la práctica. Revista Iberoamericana de Educación. 2018; 78 (1): 205-219. https://doi.org/10.35362/rie7813193
Bizarro W, Sucari W, Quispe-Coaquira A. Evaluación formativa en el marco del enfoque por competencias. Rev. Innova Educación. 2019; 1 (3): 374-390. https://doi.org/10.35622/j.rie.2019.03.r001
Sánchez-Santamaría J, Boroel FBI. Función pedagógica de las rúbricas de evaluación en la promoción de procesos de aprendizaje exitoso en la educación superior. En López-García C, Manso J, editores. Transforming education for a changing world. Eindhoven, NL: Adaya Press. 2018: 147-158. https://www.adayapress.com/wp-content/uploads/2017/07/CTED15.pdf
Reddy YM, Andrade H. A review of rubric use in higher education. Assessment & Evaluation in Higher Education. 2010; 35(4): 435–448. doi:10.1080/02602930902862859
Masmitjà J. (Comp.). Rúbricas para la evaluación de competencias. En: Cuadernos de docencia universitaria 26. Barcelona. Ediciones OCTAEDRO. 2013.
Alcón LM, Menéndez VJL. El diseño de rúbricas: algunos aspectos claves. Observar. 2018; 12: 1–19. https://www.observar.eu/index.php/Observar/article/view/91
Zimmerman BJ. Attaining self-regulation: A social cognitive perspective. En Boekaerts M, Pintrich PR, Zeidner M, editores. Handbook of self-regulation. San Diego, CA, US: Academic Press, 2000, 13-39. https://doi.org/10.1016/B978-012109890-2/50031-7
Fraile J, Pardo R, Panadero E. ¿Cómo emplear las rúbricas para implementar una verdadera evaluación formativa? Rev. Complutense de Educación. 2017; 28 (4): 1321-1334. https://doi.org/10.5209/RCED.51915
Flores CS. Uso de las rúbricas y el aprendizaje del área personal social de los niños de 3 años de la Institución Educativa “César Vallejo”- Yanacancha-Pasco. Cerro de Pasco, Perú: Universidad Nacional Daniel Alcides Carrión; 2018. http://repositorio.undac.edu.pe/handle/undac/1487
Rigo DY. Autorregulación y rúbricas como herramienta de evaluación. Experiencia desarrollada en educación primaria. Escuela Abierta. 2016; 19: 65-79. https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/108375/CONICET_Digital_Nro.a405dd0e-30e4-4d51-b271-cdbc6ca68566_A.pdf?sequence=2&isAllowed=y
Atienza GR, Valencia PA. Autoevaluación y evaluación compartida a través del uso de rúbricas. Una experiencia en educación primaria. Revista Infancia, Educación Y Aprendizaje. 2019; 5(2): 40–47. https://doi.org/10.22370/ieya.2019.5.2.1499
Chávez CN. Uso de la rúbrica y su relación con el desempeño académico de los estudiantes en el área de Ciencias Sociales del 2° grado de secundaria de la Institución Educativa Micaela Bastidas del distrito Veintiséis de Octubre-2019. Piura-Perú: Universidad César Vallejo; 2019. https://repositorio.ucv.edu.pe/bitstream/handle/20.500.12692/41001/Ch%C3%A1vez_CNG.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Almaráz NS, Pedroza ZLH, Moreno IR. La evaluación formativa de la práctica profesional mediante una rúbrica. Reporte parcial de investigación. 4° Congreso Nacional de Investigación sobre Educación Normal. 2021, Hermosillo- Sonora. CONISEN. https://conisen.mx/Memorias-4to-conisen/Memorias/2072-932-Ponencia-doc-%20LISTO.docx.pdf
Gil VJA. ¿Es posible un currículo basado en las Funciones Ejecutivas? De la función a la competencia: propuesta de integración de la “competencia ejecutiva” en el aula. Rev de Neuroeducación. 2020; 1(1): 114 -129. doi: 10.1344/joned.v1i1.31363
Muchiut AF, Vaccaro P, Pietto M. Inteligencia, funciones ejecutivas y rendimiento académico. INTERDISCIPLINARIA. 2021; 38(3): 83-102. https://doi.org/10.16888/interd.2021.38.3.5
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Álvaro Federico Muchiut, Paola Vaccaro, Silvana Cochatok Díaz, Romina Roskiewich, Ariel Horacio Passamani, Sixto Emmanuel Sosa, Belén Vallejos
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
