La reparació del trauma a la infància des del model de traumateràpia sistèmica infantojuvenil de Barudy i Dantagnan i la seva transcendència en l'àmbit de l'educació

Utilitats i aplicacions des de la funció docent.

Resum

L'escola actual és testimoni i alhora protagonista involuntària de les conseqüències derivades dels maltractaments a la infància. Docents de totes les etapes educatives presencien a les aules situacions d'hostilitat, apatia, reactivitat emocional desproporcionada, comportament impulsiu, dificultats per acceptar els límits i l'autoritat. I és que el trauma infantil no entén d'edats, factors socials o econòmics, i encara que el seu origen es troba gairebé sempre a les etapes més primerenques del desenvolupament infantil, les manifestacions a l'aula i les seves repercussions a nivell personal, acadèmic i social acompanyen el nen o nena més enllà del temps en què van passar els maltractaments. Els i les docents, en tant que professionals privilegiats per a la detecció de factors de risc, necessiten comprendre i adaptar la seva tasca educativa a l'hora de donar resposta a les necessitats que nens, nenes i adolescents afectats per trauma presenten, a més de no realitzar una re-victimització que els col·loqui en una situació de major vulnerabilitat.
La Traumateràpia Sistèmica Infanto-Juvenil de Barudy i Dantagnan ofereix un marc comprensiu de les conseqüències traumàtiques dels maltractaments en la infància, i actualment és un model terapèutic integrador, coherent i eficaç. Aquest paradigma es nodreix de les aportacions relacionades amb l'aferrament, la psicologia del trauma, la psicologia del desenvolupament, l'estudi de les competències parentals i la resiliència, oferint, des d'una perspectiva metodològica de recerca-acció, un model especialitzat.
Les actuacions realitzades des de tres nivells d'intervenció -la persona del nen, nena o adolescent, els seus cuidadors i els/les professionals dels contextos en què es desenvolupa- converteixen aquesta manera d'abordatge del patiment infantil, tal com es recull a la experiència acumulada de més de dues dècades, en un model que permet i afavoreix l'ecologia social del bon tracte, incorporant a les intervencions de caràcter ecològic-sistèmic, la figura de la persona professional de l'educació com a part del teixit social per a la promoció de la resiliència secundària i la reparació del trauma als 3 blocs d'intervenció, tal com recull aquesta proposta.