Els elements essencials de l'educació: una mirada humanística de la neuroeducació
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v4i1.42979Paraules clau:
Neurociència educativa, Neurofòbia, Perspectiva humanística, Intel·ligència, Cultura, Educació en Valors, Llenguatge i Lectoescriptura, Capital humà i socialResum
Aquest article discuteix el paper de la neuroeducació en els processos d'ensenyament-aprenentatge des d'una perspectiva humanística. Perquè, malgrat haver captat l'atenció de la comunitat científica i educativa, amb la creixent complexitat en el disseny i la metodologia educativa, alguns docents poden experimentar una mena de "neurofòbia". Tot i això, es reconeix que gràcies a diversos canvis axials al llarg de la història, l'educació està en constant canvi. Aquests canvis han estat impulsats per convergències en la ciència, la tecnologia, entre altres aspectes. No obstant això, amb aquesta complexitat, es defensa la necessitat d'equilibrar la innovació amb la consideració dels "elements essencials de l'educació". Aquests elements essencials, també persistents al llarg de la història, estan intrínsecament lligats a la intel·ligència humana i, en conseqüència, a la creació de cultures. Els humans avancem mitjançant la resolució de problemes utilitzant la nostra intel·ligència. Aquestes solucions es cristal·litzen en la nostra cultura i, al seu torn, influencien la nostra intel·ligència. Els nostres desitjos desencadenen la intel·ligència, generant emocions que mobilitzen la maquinària neurocognitiva per prendre decisions i actuar. Tanmateix, és essencial que humanitzem la nostra intel·ligència, educant-la en valors per evitar biaixos cognitius i propiciar decisions que siguin en benefici per a tots. Així mateix, és necessari adoptar una actitud de "valentia del fer" per convertir les decisions en accions, però sent crítics abans que valents, i en cerca de la felicitat col·lectiva. No hem d'oblidar estimular el desenvolupament de les tres grans revolucions cognitives: la representació mental, el llenguatge i la lectoescriptura. Igualment, és important donar suport a l'educació com a inversió en capital humà i social, per ajudar a superar obstacles significatius per al progrés humà, com la por, l'odi, els prejudicis, la ignorància i la pobresa. En conclusió, l'educació ha de transcendir de la mera exposició de coneixements instrumentals i sofisticats, i en el seu lloc, emfatitzar en l’essencialitat de formar individus amb capacitat per entendre i enriquir la seva cultura, per no només accedir a la informació, sinó també gestionar el coneixement i progressar en qualsevol context. Perquè educar és més que estar al dia, és sembrar el progrés.
Referències
Luri G. La escuela no es un parque de atracciones: Ariel; 2020.
Tallis R. What neuroscience cannot tell us about ourselves. The New Atlantis. 2010:3–25. Disponible en: https://www.thenewatlantis.com/publications/what-neuroscience-cannot-tell-us-about-ourselves
Mora F. Neuroeducador. Una nueva profesión: Alianza Editorial; 2022.
Marina JA. El proyecto Centauro: La nueva frontera educativa: Un modelo para los próximos 30 años. 1a ed: Khaf (Edelvives); 2020.
Marina JA. Historia visual de la inteligencia: De los orígenes de la humanidad a la Inteligencia Artificial: Conecta; 2019.
Dennett D. La peligrosa idea de Darwin. Barcelona: Galaxia Gutenberg; 1999.
Marina JA, Rambaud J. Biografía de la humanidad: Historia de la evolución de las culturas. 2a ed.: Ariel; 2018.
Wells G. El papel de la actividad en el desarrollo y la educación. Infancia y Aprendizaje. 2004;27(2):165–87. http://dx.doi.org/10.1174/021037004323038824
Gardner H. Intelligence reframed: Multiple intelligences for the 21st century. New York: Basic Books; 1999.
Fuster JM. Memory in the cerebral cortex: an empirical approach to neural networks in the human and nonhuman primate: The MIT Press; 1995. Disponible en: https://mitpress.mit.edu/9780262561242/memory-in-the-cerebral-cortex/
Richerson PJ, Boyd R. Not by genes alone: How culture transformed human evolution: University of Chicago press; 2004. Disponible en: https://press.uchicago.edu/ucp/books/book/chicago/N/bo3615170.html
Kahneman D. Pensar rápido, pensar despacio: Debate; 2012.
Marina JA. Teoría de la inteligencia creadora. Barcelona: Anagrama; 1993.
Blair C. School readiness: Integrating cognition and emotion in a neurobiological conceptualization of children's functioning at school entry. American psychologist. 2002;57(2):111-127. https://doi.org/10.1037//0003-066x.57.2.111
Blair C, Razza RP. Relating effortful control, executive function, and false belief understanding to emerging math and literacy ability in kindergarten. Child development. 2007;78(2):647–663. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.2007.01019.x
Normandeau S, Guay F. Preschool behavior and first-grade school achievement: The mediational role of cognitive self-control. Journal of Educational Psychology. 1998;90(1):111-121. https://doi.org/10.1037/0022-0663.90.1.111
Diamond A. Want to optimize executive functions and academic outcomes? Simple, just nourish the human spirit. In: Zelazo PD, Sera MD, editors. Developing cognitive control processes: Mechanisms, implications, and interventions. 37. Hoboken, NJ, USA: John Wiley y Sons, Inc; 2013. p. 203–230. https://doi.org/10.1002/9781118732373.ch7
Bowles S, Boyd R, Fehr E, Gintis H. Homo reciprocans: A research initiative on the origins, dimensions, and policy implications of reciprocal fairness. Advances in Complex Systems. 1997;4(2/3):1–30.
Wright R. Nonzero: The logic of human destiny: Vintage; 1999.
Gasset JO. Meditaciones del Quijote. 1914.
Dutton K. La sabiduría de los psicópatas: Ariel; 2012.
Marina JA. Biografía de la inhumanidad. Historia de la crueldad, la sinrazón y la insensibilidad humanas. 1a ed: Ariel; 2021.
Arendt H. Eichmann in Jerusalem: A report on the banality of evil: Viking Press; 1963.
Spikins P. How compassion made us human: The evolutionary origins of tenderness, trust and morality: Pen and Sword; 2015.
Tomasello M. Los orígenes de la comunicación humana: Katz Editores; 2013.
Wilson EO. El sentido de la existencia humana: Editorial Gedisa; 2016.
Ruiz JC. El Arte de Pensar: Almuzara; 2018.
Dortier JF. L'homme, cet étrange animal: aux origines du langage, de la culture et de la pensée. Sciences humaines. 2012.
Deacon TW. The symbolic species: The co-evolution of language and the brain: WW Norton y Company; 1998.
Piaget J. Orígenes de la inteligencia en el niño. Londres: Routledge y Kegan Paul; 1936.
Sloan D. Darwin's cathedral: University of Chicago Press; 2002.
Everett D. Cultural constraints on grammar and cognition in Pirahã: Another look at the design features of human language. Current anthropology. 2005;46(4):621–646. http://dx.doi.org/10.1086/431525
Cahill M. From endangered to less endangered: Case histories from Brazil and Papua New Guinea. Notes on sociolinguistics. 1999;5:23–34.
Del Olmo AF. Pirahã, la tribu maldita. En IX Congreso Argentino de Antropología Social Facultad de Humanidades y Ciencias Sociales-Universidad Nacional de Misiones 2008. Disponible en: https://www.aacademica.org/000-080/353
Sheldon SN. Some morphophonemic and tone perturbation rules in Mura-Pirahã. International Journal of American Linguistics. 1974;40(4, Part 1):279–282. Disponible en: https://www.jstor.org/stable/1265002
Mateus D. Lo cognitivo en lo primitivo. La Múcura. 2020;9:70–83.
Oliveira AED, Rodrigues I. Alguns aspects da ergologia Mura-Pirahã. Boletim do MPEG; 1977. Disponible en: https://repositorio.museu-goeldi.br/handle/mgoeldi/437
Everett DL. No duermas, hay serpientes. Vida y lenguaje en la Amazonía: Turner; 2014.
Shlain L. El alfabeto contra la diosa: el conflicto entre la palabra y la imagen, el poder masculino y el poder femenino: Debate; 2000.
Dilthey W. Crítica de la razón histórica: Ediciones Península; 1986.
Schelling TC. The Strategy of Conflict: with a new Preface by the Author. 1980.
Marina JA. Art El Panóptico, Número 21 [Internet]2021. Disponible en: https://www.joseantoniomarina.net/categoria-blog/revista-el-panoptico/numero-21/capital-social/.
Marina JA. Todo niño tiene derecho a experimentar el éxito en la escuela. BBVA "Aprendemos juntos"; 2019. Disponible en: https://youtu.be/w_VisQOJ8gY
Clark G. A Farewell to Alms: A Brief Economic History of the World: Princeton University Press; 2007.
Schultz TW. Investment in human capital. The American economic review. 1961;51(1):1–17. Disponible en: https://www.jstor.org/stable/1818907
López Coronado O. James J. Heckman ens parla de la rendibilitat econòmica que suposa una bona criança a les primeres etapes de l'educació infantil. UAB divulga. 2011; :0001-2. Disponible en: https://ddd.uab.cat/record/84986
Becker GS, Murphy KM, Tamura R. Human capital, fertility, and economic growth. Journal of political economy. 1990;98(5, Part 2):12– 37. Disponible en: https://EconPapers.repec.org/RePEc:ucp:jpolec:v:98:y:1990:i:5:p:s12-37
Lucas RE. On the mechanics of economic development. Journal of monetary economics. 1988;22(1):3–42. https://doi.org/10.1016/0304-3932(88)90168-7
Hanifan LJ. The rural school community center. The Annals of the American Academy of Political and Social Science. 1916;67(1):130–138. https://doi.org/10.1177/000271621606700118
Scott L. La economía Doble X: El extraordinario potencial de contar con las mujeres: Temas de hoy; 2021.
Coleman JS. Foundations of Social Theory. Cambridge: Harvard University Press; 1990.
Azqueta Oyarzun D, Gavaldón Hernández G, Sotelsek L. Educación y desarrollo: ¿capital humano o capital social? Revista de educación. 2007. Disponible en: http://hdl.handle.net/11162/69023
Marina JA. Las culturas fracasadas: Anagrama; 2010.
Pinker S. La tabla rasa: la negación moderna de la naturaleza humana. Barcelona: Paidós; 2003.
Hirsch ED. The Knowledge Deficit. Closing the Shocking Education Gap for American Children: Houghton Mifflin; 2007.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Antoni Santandreu Mayol, Josechu@universotdah.org
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
