Impacte de l'aplicació d'un Model d'Intervenció Multinivell en petits grups a l'aula per a la millora de la lectura en alumnes de tercer grau

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/joned.v5i1.45917

Paraules clau:

Lectura, Alumnes en risc, Model de Resposta a la Intervenció, Ensenyament Multinivell

Resum

Aquest estudi examina la viabilitat i limpacte dadaptar el model dintervenció multinivell de Resposta a la Intervenció (RTI) al context de les aules argentines, enfocant-se específicament en la millora de la lectura en estudiants de tercer grau a partir de la capacitació a docents. El model RTI tradicional, que generalment presenta intervencions escalonades en el temps, va ser reestructurat ajuntant la proposta de tier1 i tier2, per permetre que els docents planifiquin i executin seqüències d'instrucció de tres nivells simultàniament dins el mateix ambient de l'aula. Aquesta adaptació va tenir com a objectiu abordar la trajectòria daprenentatge única de cada estudiant proporcionant bastida a mida. La investigació es va dur a terme amb 164 estudiants de tercer grau de dues escoles privades a la Província de Santa Fe, Argentina. Va fer servir un disseny quasi-experimental per avaluar l'impacte de la intervenció en les habilitats de lectura. Els docents van ser capacitats en pràctiques de lectura i escriptura basades en l'evidència, així com en el model RTI adaptat, que proposava ensenyament explícit a tot el grup i després el treball en petits grups per nivells dins de l'aula, sota la guia del mateix mestre . L'efectivitat de la intervenció es va avaluar mitjançant l'eina d'avaluació digital “Screening del Nivell Lector” en tres moments: a l'inici de la intervenció, després de la seva aplicació i sis mesos més tard sense intervenció addicional. Les troballes inicials van revelar que els estudiants del grup d'intervenció, en comparació amb un grup de control, van mostrar una millora significativa en el rendiment lector immediatament després de la intervenció. Aquest progrés es va mantenir en el temps, amb una disminució del nombre d'estudiants en risc de dificultats de lectura. L'estudi recolza l'efectivitat de la instrucció explícita i el treball en grups petits per millorar la competència lectora. A més, el model RTI adaptat demostra ser un enfocament prometedor per a entorns educatius amb recursos limitats on el suport docent addicional és escàs.

Biografies de l'autor/a

Rufina Pearson, Universidad Católica Argentina

Rufina Pearson

Doctora y Licenciada en Psicopedagogía (UCA).

Master en Educación Especial por la Universidad de British Columbia, Canada.

Investigadora Principal en la UCA CIPP en la línea Procesos de Aprendizaje Escolar. Temas: conciencia fonológica, lectura, matemática, bilingüismo. Dislexia y Discalculia.

Profesora de la Universidad Austral en Didáctica de la Lengua y Literatura. Profesora de Grado UCA en Evaluación Psicopedagógica, Fundamentos de Evaluación Psicopedagógica y Clínica de Niños. Profesora en diversos cursos de Postgrado en la UCA y otras instituciones.

Disertante en Congresos Nacionales e Internacionales. Especialista en Problemas de Aprendizaje. Diagnóstico y Tratamiento. Capacitadora de docentes y profesionales.

Directora del equipo JEL Aprendizaje. Autora de los programas JEL-JELK y coautora del programa JELMATK y del test JELMAT. Autora de los libros: ¨Dislexia, una forma diferente de leer¨ y “Una forma diferente de Aprender-Tratamiento Psicopedagógico” de editorial Paidós. Desarrolló un screening del nivel lector gratuito, con impacto a nivel nacional e internacional, que cuenta actualmente con más de 30000 datos.

Lucila Le Rose, Centro de Investigaciones en Psicología y Psicopedagogía Pontificia Universidad Católica Argentina

Lucila Eugenia Le Rose. Lic. en Psicopedagogía UCA. Adscripta en Investigación en Centro de Investigaciones en Psicología y Psicopedagogía (CIPP-UCA). Atención clínica a niños y adolescentes con dificultades de aprendizaje. Partner del equipo Jel Aprendizaje. Profesora Asistente en cátedra “Orientación y Tratamiento en Clínica Psicopedagógica de Niños” en carrera de Lic. en Psicopedagogía UCA.

Melina Juárez, Centro de Investigaciones en Psicología y Psicopedagogía Pontificia Universidad Católica Argentina

Melina Juarez, Mg. en Neuropsicología Infantil UNSAM (en curso). Lic. en Psicopedagogía UCA. Adscripta de Investigación Tipo II. Centro de Investigaciones en Psicología y Psicopedagogía. Pontificia Universidad Católica Argentina. Atención clínica a niños y adolescentes con dificultades de aprendizaje. Member Equipo JEL Aprendizaje.

Referències

Referencias bibliográficas

Ministerio de Educación de la Nación Argentina (2023). Argentina en PISA digital 2022: informe de resultados. https://www.argentina.gob.ar/sites/default/files/argentina_en_pisa_digital_2022_vf.pdf

UNESCO (2021). Estudio Regional Comparativo y Explicativo (ERCE 2019). Reporte Nacional de Resultados: Argentina. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000380241

Salvia, A. (2023). Argentina siglo XXI: deudas sociales crónicas y desigualdades crecientes: perspectivas y desafíos.

https://repositorio.uca.edu.ar/handle/123456789/17428

Castles, A., Rastle, K., & Nation, K. (2018). Ending the reading wars: Reading acquisition from novice to expert. Psychological science in the public interest, 19(1), 5-51. http://dx.doi.org/10.1177/1529100618772271

Ramírez, M., Di Gropello, E., Yanez, M., & Vargas, M. J. (2021). La crisis de aprendizaje en las aulas de Latinoamérica. Banco Mundial Blogs.

Andersen, I. G., y Andersen, S. C. (2017). Student-centered instruction and academic achievement: Linking mechanisms of educational inequality to schools’ instructional strategy. British Journal of Sociology of Education, 38(4), 533-550. http://dx.doi.org/10.1080/01425692.2015.1093409

Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires (2018). Diseño curricular para la educación primaria: primer ciclo y segundo ciclo. La Plata. http://servicios.abc.gov.ar/lainstitucion/organismos/consejogeneral/disenioscurriculares/primaria/2018/dis-curricular-PBA-completo.pdf

Dehaene, S., Pegado, F., Braga, L. W., Ventura, P., Nunes, G., Jobert, A., Lambertz, G., Kolinsky, R., Morais, J. y Cohen, L. (2010). How learning to read changes the cortical networks for vision and language. Science, 330, 1359-1364. doi: 10.1126/science.1194140.

Preston, J. L.; Molfese, P. J.; Frost, S. J.; Mencl, W. E.; Fulbright, R. K.; Hoeft, F.; Pugh, K. R. (2016). Print-speech convergence predicts future reading outcomes in early readers. Psychological Science, 27(1), 75-84. doi: 10.1177/0956797615611921.

National Reading Panel (2000). Teaching Children to read: An evidence-Based assessment of the scientific research literature on reading and its implications for reading instruction: Reports of the subgroups. Bethesda, MD: National Institute of Child health and Human Development. Recuperado de: http://www.nationalreadingpanel.org/

Reschly, D. J. (2014). Response to intervention and the identification of specific learning disabilities. Topics in Language Disorders, 34(1), 39-58. http://dx.doi.org/10.1097/TLD.0000000000000003

Jiménez, J. E. (2019). Modelo de respuesta a la intervención. Ediciones Pirámide. ISBN: 978-84368-3982-1.

Fuchs, D., & Fuchs, L. S. (2006). Introduction to Response to Intervention: What, Why, and How Valid Is It? Reading Research Quarterly, 41(1), 93–99. http://www.jstor.org/stable/4151803

Fletcher, J. M., & Vaughn, S. (2009). Response to intervention: Preventing and remediating academic difficulties. Child Development Perspectives, 3(1), 30-37. http://dx.doi.org/10.1111/j.1750-8606.2008.00072.x

Crespo, P., Rodríguez Rodríguez, M. C., González, D., & Jiménez, J. E. (2014). El modelo de respuesta a la intervención en la Comunidad Autónoma de Canarias: Nivel 2 de intervención. Revista de psicología y educación.

Suárez Rodríguez, JA, González-Sánchez, L., Areces, D., García, T., & Rodríguez, C. (2022). Discapacidades específicas de aprendizaje y el modelo de respuesta a la intervención: una revisión sistemática. Psicología, Sociedad y Educación, 14 (2), 67–75. https://doi.org/10.21071/psye.v14i2.15002

Diuk, Beatriz., Gacio, M. Guadalupe., González, Aldana M. y Mena, Milagros. (2023). El aprendizaje de la escritura en la población infantil de sectores vulnerados de Argentina por medio de un modelo de intervención pedagógica. Revista Actualidades Investigativas en Educación, 23(3), 1-22. https://doi.org/10.15517/aie.v23i3.54511

Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires (2014). Resolución 1857. https://normas.gba.gob.ar/documentos/x6OblzHY.pdf

Gori, A., Diuk, B., & Feldman, D. (2022). La enseñanza explícita en la discusión didáctica actual. Estudios Pedagógicos, 48(4), 377-396. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-07052022000400377

Baker, S. K., Fien, H., & Baker, D. L. (2010). Robust reading instruction in the early grades: Conceptual and practical issues in the integration and evaluation of Tier 1 and Tier 2 instructional supports. Focus on Exceptional Children, 42(9), 1. http://dx.doi.org/10.17161/foec.v42i9.6693

Pearson, R., Pearson, J., Magrane, M. (2018). Development of a digital tool to screen students reading ability in the mainstream classroom [Simposio]. 25th Annual Meeting of Scientific Society for the Studying of Reading, Brighton, England.

Muñoz-Sandoval, A. F., Woodcock, R. W., McGrew, K. S., Mather, N., & Ardoino, G. (2009). Batería III Woodcock-Muñoz. Ciencias psicológicas, 3(2), 245-246.

Burns, M. K., Maki, K. E., Brann, K. L., McComas, J. J., & Helman, L. A. (2020). Comparison of reading growth among students with severe reading deficits who received intervention to typically achieving students and students receiving special education. Journal of Learning Disabilities, 53(6), 444-453. DOI:10.1177/0022219420918840

Jiménez, J. E., & de León, S. C. (2023). Cribado Universal en Población Escolar Panameña: Lectura, Escritura y Matemáticas. European Journal of Education and Psychology, 16(2), 1–26. https://doi.org/10.32457/ejep.v16i2.2193

Gersten, R., Beckmann, S., Clarke, B., Foegen, A., Marsh, L., Star, J. R., & Witzel, B. (2009). Assisting students struggling with mathematics: Response to intervention (RtI) for elementary and middle schools. IES National Center for Education Evaluation Practice Guide.

Thurlow, M. L., Ysseldyke, J. E., Wotruba, J. W., & Algozzine, B. (1993). Instruction in special education classrooms under varying student-teacher ratios. The Elementary School Journal, 93(3), 305-320. http://dx.doi.org/10.1086/461727

Vaughn, S., Linan-Thompson, S., Kouzekanani, K., Pedrotty Bryant, D., Dickson, S., & Blozis, S. A. (2003). Reading instruction grouping for students with reading difficulties. Remedial and Special Education, 24(5), 301-315. http://dx.doi.org/10.1177/07419325030240050501

Vaughn, S., & Wanzek, J. (2014). Intensive interventions in reading for students with reading disabilities: Meaningful impacts. Learning Disabilities Research & Practice, 29(2), 46-53. http://dx.doi.org/10.1111/ldrp.12031

Hammond, L., & Moore, W. M. (2018). Teachers taking up explicit instruction: The impact of a professional development and directive instructional coaching model. Australian Journal of Teacher Education (Online), 43(7), 110-133. http://dx.doi.org/10.14221/ajte.2018v43n7.7

Balbi, A., von Hagen, A., Jimenez, J. E., & Cuadro, A. (2020). Efficacy of an evidence-based literacy intervention for Spanish speaking struggling readers from vulnerable socio-economic status. Electronic Journal of Research in Education Psychology, 18(50), 201-222.

De Mendivelzúa, A. (2020). INTERVENCION PREVENTIVA DE LAS DIFICULTADES DE APRENDIZAJE EN EL AULA: MODELO DE RESPUESTA A LA INTERVENCIÓN. Revista De Psicología Y Psicopedagogía, (3). Recuperado a partir de https://p3.usal.edu.ar/index.php/psicol/article/view/5057

Dehaene, S. (2019). ¿Cómo aprendemos?: Los cuatro pilares con los que la educación puede potenciar los talentos de nuestro cerebro. Siglo XXI Editores.

Ley Nº 26.061. Protección integral de los derechos de niñas, niños y adolescentes. - 1a ed. - Ciudad Autónoma de Buenos Aires : Ministerio de Justicia y Derechos Humanos de la Nación. Secretaría de Derechos Humanos, 2014. https://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/110000-114999/110778/norma.htm

de Ética de la Federación de Psicólogos de la República Argentina- Fe.P.R.A [Internet]. Buenos Aires, Argentina: 30 de noviembre de 2013 [10 de agosto de 2020]. Disponible en:http://fepra.org.ar/docs/C_ETICA.pdf

Descàrregues

Publicades

2024-07-31