El impacto de la Neuroeducación en el abordaje de las Necesidades Educativas Especiales

Resum

Parlar d'inclusió i de Necessitats Educatives Especials (d'ara endavant NEE) és parlar d'una relació bidireccional que s'ha consolidat a través del temps. Una relació que molts professionals de la salut i, sobretot, de l'Educació Diferencial, s'han preocupat de cultivar dia a dia en el seu exercici diari. Aquesta preocupació ha esdevingut un imperatiu ètic. I amb justa raó, atès que és de capital importància assumir un compromís seriós sobre això.

Hi ha moltes definicions sobre el concepte de NEE. En aquest escrit la considerarem com un terme que es fa servir per distingir qualsevol estudiant que presenti problemes o dificultats per progressar en el seu aprenentatge i complir els objectius curriculars.

Aquí la Neuroeducació cobra especial rellevància. Precisament, va sorgir com una manera de comprendre el procés educatiu sobre la base dels coneixements disponibles sobre el cervell i el sistema nerviós i que els laboratoris de ciències bàsiques posaven a disposició de la comunitat. El concepte es concep com una disciplina que busca combinar les aportacions de la neurociència, la psicologia, les ciències cognitives i l'educació centrant-se en la comprensió de com aprèn el cervell i s'enfoca a utilitzar aquesta informació disponible per poder desenvolupar nous mètodes que puguin donar suport a l'orientació de noves propostes de noves adequacions curriculars i de noves polítiques educatives. A més, sustenta el treball educatiu a aquest nivell en diversos principis fonamentals: la plasticitat cerebral, l'educació emocional i un model biopsicosocial en el treball amb persones amb NEE. Allò considerant que presenten, habitualment, diversos problemes en habilitats variades tals com la integració sensorial, el funcionament dels sistemes atencionals i del llenguatge, de manera que evidentment es requereix un abordatge especialitzat i sustentat en diferents tècniques.

Les NEE s'han envoltat permanentment de neuromits, entesos com una sèrie de creences errònies o sense fonament que relacionen troballes en neurociència. Aquestes creences s'han expandit ràpidament dins de la comunitat i es transformen en coneixements sòlids, quan realment no ho són, considerant el desconeixement regnant respecte a com funciona realment el cervell. A això li sumem que, moltes vegades, les descobertes científiques són simplificades o exagerades quan s'informen a través dels diferents mitjans de comunicació.

Finalment cal indicar que les persones amb NEE han de ser considerades educativament com a éssers humans integrals, en la seva dimensió cognitiva i també emocional atès que aquestes dues esferes no poden ni han de ser considerades com a elements independents. La Neuroeducació reforça aquesta postura i ens orienta sobre com podem enfortir el procés educatiu d'una manera inclusiva i sense discriminació.