La neurociencia cognitiva en el pensamiento matemático en las fases 2 y 3 de la Nueva Escuela Mexicana
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v5i2.47497Paraules clau:
Neurociència cognitiva, pensament matemàtic, nova escola mexicana, neuroeducació, neuropedagogiaResum
La implantació del model educatiu de la Nova Escola Mexicana ha posat de manifest una sèrie d’oportunitats de desenvolupament del coneixement pedagògic en el sistema educatiu mexicà. Un d’ells és la inclusió del coneixement neurocientífic en la pràctica docent del professorat del país. Aquest estudi pretén oferir al professorat d’educació infantil i primària una sèrie de descobriments empírics sobre el funcionament del cervell i la seva relació amb el fenomen neurobiològic de l’aprenentatge, però sobretot, amb la influència que aquests processos cognitius tenen en el desenvolupament del pensament matemàtic dels nens.
Referències
Mora F. Neuroeducación, solo se puede aprender aquello que se ama. Alianza Editorial; 2018.
Caine RN, Caine G. Understanding a Brain-Based Approach to Learning and Teaching. Educ Leadersh. 1990;66–70.
Carvajal R. Diseños Curriculares, Modelos Pedagógicos y Planificación Educativa en Neuroeducación: Perspectivas y Controversias. Docencia Univ. 2019;20(1):47–68.
SEP. Plan de Estudio de Educación Preescolar, Primaria y Secundaria 2022. Secretaría de Educación Pública; 2022. 1–192 p.
Sevilla B. Neuroeducación en Ciclos Formativos: Guía para el Profesorado. Universitat de Barcelona; 2020.
DOF. Política Nacional de Educación Inicial. México: Diario Oficial de la Federación; 2022.
Dirección General de Desarrollo Curricular. Marco Curricular y Plan de Estudios 2022 de la Educación Básica Mexicana. Ciudad de México; 2022.
Center on the Developing Child. En breve, la ciencia del desarrollo infantil temprano. 2007. (En Breve). Report No.: Harvard University.
Poltz N, Quandte S, Kohn J, Kucian K, Wyschkon A, Aster M von, et al. Does It Count? Pre-School Children’s Spontaneous Focusing on Numerosity and Their Development of Arithmetical Skills at School. Brain Sci. 2022;12(313):1–18.
Lynch M. The neuroscience of early childhood development. The Advocate. 2019 Mar 22;
McMullen J, Verschaffel L, Hannula-Sormunen MA. Spontaneous mathematical focusing tendencies in mathematical development. Math Think Learn. 2020;22(4):249–57.
Chu FW, VanMarle K, Hoard MK, Nugent L, Scofield JE, Geary DC. Preschool Deficits in Cardinal Knowledge and Executive Function Contribute to Longer-Term Mathematical Learning Disabilities. J Exp Child Psychol. 2019;188:1–61.
Hannula MM, Lehtinen E. Spontaneous focusing on numerosity and mathematical skills of young children. Learn Instr. 2005;15(3):237–56.
SEP. Campos formativos en la educación preescolar. Programa analítico. 2021.
Hyde DC, Ansari D. Advances in Understanding the Development of the Mathematical Brain. Dev Cogn Neurosci. 2018;(30):236–8.
Domínguez M. Pensamiento Matemático: Estrategias Neuroeducativas en estudiantes de tercero de preescolar. Debates en Evaluación y Currículum/Congreso Int Educ Currículum 2019. 2019;(5):1–12.
Castillo IE. Favorecer el desarrollo del pensamiento matemático en un grupo de primero de preescolar. Benemérita y Centenaria Escuela Normal del Estado de San Luis Potosí; 2021.
SEP. Educación Física. Educación Básica. Plan y programas de estudio, orientaciones didácticas y sugerencias de evaluación. Pública S de E, editor. Ciudad de México; 2017.
Torresi S. Propuesta en acción 1 – Cognición matemática: de la evidencia científica a la práctica fundamentada. In: El ágora de la neuroeducación La neuroeducación explicada y aplicada. Universitat de Barcelona; 2019. p. 103–12.
Dehaene S. The number sense. Oxford University Press; 1999.
Carey S. The Origins of Concepts. Oxford: Oxford University Press.; 2000.
Rosselli M, Matute E. La Neuropsicología del Desarrollo Típico y Atípico de las Habilidades Numéricas. Rev Neuropsicol Neuropsiquiatría y Neurociencias. 2011;11(1):123–40.
Dubinsky JM, Roehrig G, Varma S. A Place for Neuroscience inTeacher Knowledgeand Education. Mind, Brain Educ. 2022;1–10.
Silva CV. La neuroeducación en preescolar para la enseñanza de las matemáticas. In: XXI CONCURSO LASALLISTA DE INVESTIGACIÓN, DESARROLLO E INNOVACIÓN CLIDi 2019. 2019. p. 1–6.
Forero CP. Aportes de la neuroeducación a la formación de los futuros pedagogos infantiles [Internet]. Corporación Universitaria Minuto de Dios; 2016. Available from: https://repository.uniminuto.edu/bitstream/handle/10656/4438/TPED_ForeroMesaClaudiaPatricia_2016.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Torresi S. Acerca de números, dificultades e intervenciones. J Neuroeducation. 2020;1(1):136–40.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Alejandro Díaz-Cabriales
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
