Caminem cap a una escola amb una mirada restaurativa

Autors/ores

  • Rosanna Cabau Pomar Escola Els Pins
  • Susanna Vilà Geli Escola Els Pins
  • Mònica Román Romero Escola Els Pins

DOI:

https://doi.org/10.1344/joned.v5i2.47565

Paraules clau:

escola, respecte, escolta empàtica, provenció, convivència, restaurativa, transformació

Resum

Caminar cap a una escola restaurativa ha suposat tenir present el benestar emocional de tota la Comunitat Educativa. Cuidar-nos en les nostres relacions interpersonals i construir una xarxa de persones que conviuen creant vincles, ha esdevingut un dels pilars fonamentals de la nostra escola.

Quan parlem d’Enfocament Restauratiu Global (ERG) no parlem d’una metodologia, parlem de la transmissió de valors com el respecte, la inclusió, la responsabilitat i la cooperació.

Per treballar i aprofundir en aquests valors hem de desenvolupar en el nostre alumnat diferents capacitats bàsiques com són l’escolta activa i empàtica, la comunicació no violenta (CNV) i  l’alfabetització de les emocions.

En definitiva, el nostre objectiu és aconseguir un infant crític, dialogant i responsable, que formi part d’una comunitat amable i que utilitzi  una comunicació oberta i positiva.

Referències

Hopkins, B. (2020). Pràctiques restauratives a l’aula. L’enfocament restauratiu en el teu dia a dia. Conselleria d’Educació i Universitats: Illes Balears. Recuperat de https://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/strongconvivegravexit-publica-i-tradueix-una-nova-obra-de-belinda-hopkins-experta-en-pragravectiques-restauratives-strong

Rosenberg, M. B. (2002). Comunicación no violenta: El lenguaje de la compasión. Urano.

Rosenberg, M. B. (2017). Comunicación no violenta: Un lenguaje de vida (3a ed. ampliada). Editorial Acanto. Pàgines citades: 37, 73-74, 122, 154-155, 168-173, 179-180.

Nilson, N. J. (2009). The quest for artificial intelligence: A history of ideas and achievement. Cambridge University Press.

Rullán, V. (2011). Justicia y prácticas restaurativas: Los círculos restaurativos y su aplicación en diversos ámbitos. Fundación Universitaria Iberoamericana.

Redolar Ripoll, D. (n.d.). Neuropsicologia de les emocions (PID_00185279). UOC Universitat Oberta de Catalunya.

Cascón Soriano, P. (2006). Educar en y para el conflicto.

Departament d’Educació. (n.d.). Petit manual de l’enfocament restauratiu global.

Albertí Cortés, M., & González Alfonso, E. (n.d.). Cultura restaurativa. Recuperat de https://www.culturarestaurativa.com/

Albertí Cortés, M., & Pedrol Llirinós, M. (2017). El enfoque restaurativo en el ámbito educativo: Cuando innovar la escuela es humanizarla. Educación social: revista de intervención socioeducativa, 70, 37-50. https://doi.org/10.5944/educacion.social.70.2017.18811

Albertí Cortés, M. A., Ballesteros, M. C., & Nin, D. S. (2024). El desplegament de l’enfocament restauratiu global a l’àmbit educatiu a Catalunya: La concreció d’un model propi. ÀÁF Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, (60), 53-82.

Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. (2021). Enfocament restauratiu global: Els cinc principis restauratius, model Belinda Hopkins [Infografia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Escola de Cultura de Pau. (n.d.). Inici. Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat de https://escolapau.uab.cat/ca/inicio/

Díaz-Aguado, M. J. (2005). Por qué se produce la violencia escolar y cómo prevenirla. Revista Iberoamericana de Educación, 37, 17-47.

Escola Els Pins. (n.d.). Mirada restaurativa Pins. Recuperat de https://sites.google.com/escolaelspins.cat/mirada-restaurativa-pins/inicio

Descàrregues

Publicades

2025-02-13