PONCE mt, prueba de canalización para lograr la mejora de los trastornos del neurodesarrollo
Una prueba que permite orientar los problemas de morfología del lenguaje vinculado al trastorno del neurodesarrollo para lograr la inclusión y equidad en los niños
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v5i2.47765Paraules clau:
neuroeducació i morfologia de la parla, trastorns del neurodesenvolupament amb un enfocament en l’aprenentatge i la cognició, PONCE mtResum
Aquest article desenvolupa la validació, consistència i fiabilitat de la prova PONCE mt (Prova Orgànica Neuroeducativa de Canalització Especialitzada en morfologia i trastorns) la qual cosa permet ser el pont entre el docent amb la part cognitiva per mitjà del terapeuta de llenguatge i la clínica a través del ortodontista perquè es dugui a terme el procés d'inclusió del nen dins de l'aula.
En aquest vam mostrar troballes en el disseny, la validació de la prova per a identificar a nens en edat escolar identificant trastorns del neurodesenvolupament i problemes de llenguatge. Es va desenvolupar la Prova Orgànica per a canalitzar i intervenir els especialistes de llenguatge i ortodontista.
PONCE mt se centra en accions concretes per a garantir que aquests principis d'equitat s'apliquin efectivament buscant reconèixer, abordar les desigualtats i barreres que poden impedir que alguns nens tinguin les mateixes oportunitats que uns altres.
Sota el format de Dictamen d'Obra Col·lectiva es va determinar la fiabilitat, posteriorment la validesa implementada en dues etapes, ambdues valorant la pertinència i redacció amb l'escala de Likert, finalment, la consistència interna comparant la part neuroeducativa amb la part clínica que es divideix en llenguatge i odontològic. Comparem la prova PONCE mt amb les proves SISAT i el Qüestionari per a Especialistes Odontològics perquè pugui ser comprès pels tres especialistes permetent així a l'educador convertir-se en un neuro educador. Es compta amb l'eina, manuals d'ús a més de l'avaluació per al seu fàcil maneig a les aules.
Com a resultat es conclou que l'instrument és totalment viable per a ser utilitzat per docents en el quefer diari per a identificar i canalitzar a nens en edat escolar identificant condicions de la morfologia de la parla i trastorns del neurodesenvolupament que dificulten el procés d'ensenyament aprenentatge. Si el neuroeducador utilitza aquesta eina PONCE mt com un vinculant cognitiu de rendiment acadèmic es convertirà en neuropsicoeducador que és la tercera generació més innovadora de la implementació clínica educativa.
Referències
Muller A, Sirianni L, Addante R. Neural correlates of the Dunning-Kruger effect. Eur J Neurosci. 2021;53(2):460-84.
Aguinaga Doig S, Rimari Arias M, Velázquez Tejeda ME. Modelo contextualizado de inclusión educativa. Revista Educación. 2018;42(2):1-16.
Cantor J, Sánchez J, Aristizábal Oviedo D. Prácticas pedagógicas para la inclusión en dos modelos educativos alternativos. Revista CS. 2021(34):43-69.
Adriana CO, Alfonso LGJ, Eugenia CLME. Los consejos técnicos escolares para la inclusión y equidad educativa en la educación básica de Tlaxcala, México. scielo. 2018;22:146-75.
Dovilė S, Rimantas Ž, Julius Ž, Rita D, Audronė J. Efficiency and effectiveness analysis based on educational inclusion and fairness of European countries. Socio-Economic Planning Sciences. 2022;82:101-293.
UNESCO. Foro Mundial sobre la Educación. reporte final 2000. p. 5-25.
Boroel Cervantes BI, Sánchez Santamaría J, Morales Gutiérrez KD, Henríquez Ritchie PS. Educación exitosa para todos : la tutoría como proceso de acompañamiento escolar desde la mirada de la equidad educativa. Revista Fuentes. 2018; 20:91-104.
Briones Cedeño G, Benavides Bailón J. Estrategias neurodidácticas en el proceso enseñanza-aprendizaje de educación básica. Revista de Ciencias Humanísticas y Sociales (ReHuSo). 2021;6(1):72-9.
Peyro Paz M, Rojas García C, Flores Rodríguez P. Modelo neuroeducativo de canalización temprana para niños con problemas de aprendizaje. Journal of Neuroeducation. 2024;4.
Rosero Morales EdR, Pérez Constante MB, Ruiz Morales MI, Mayorga Jácome LC. Proceso didáctico y destrezas en la lectura en niños de primer año de educación básica. Horizontes Revista de Investigación en Ciencias de la Educación. 2020;4(16):634-44.
Bolsinger J, Seifritz E, Kleim B, Manoliu A. Neuroimaging Correlates of Resilience to Traumatic Events-A Comprehensive Review. Front Psychiatry. 2018;9:693.
De Souza Martins M, Posada Bernal S, Lucio Tavera PA. Neuroeducación: una propuesta pedagógica para la educación infantil. Análisis Revista Colombiana de Humanidades. 2019;51(94):159-79.
López I, Förster J. Trastornos del neurodesarrollo: dónde estamos hoy y hacia dónde nos dirigimos. Revista Médica Clínica Las Condes. 2022;33(4):367-78.
Paul L, Brown W, Adolphs A, Tyszka M, Richards L, Mukherjee P, et al. Agenesis of the corpus callosum: genetic, developmental and functional aspects of connectivity. Nat Rev Neurosci. 2007;8(4):287-99.
Temple E, Posner M. Brain mechanisms of quantity are similar in 5-year-olds and adults. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 1998;95:7836-41.
Goswami U. Neuroscience and education: from research to practice? Nat Rev Neurosci. 2006;7(5):406-11.
Gabrieli J. Dyslexia: a new synergy between education and cognitive neuroscience. Science. 2009;325(5938):280-3.
Pellegrino M, Ben-Soussan TD, Paoletti P. A Scoping Review on Movement, Neurobiology and Functional Deficits in Dyslexia: Suggestions for a Three-Fold Integrated Perspective. Int J Environ Res Public Health. 2023;20(4).
Instituto Nacional de Rehabilitación I. Guía Clinica del Retardo Lectográfico. Manual de Guías Clínicas2020. p. 13.
Secretaria de Educación Pública S. Materiales para la Exploración de Habilidades Básicas. Educación Primaria. Dirección General de Desarrollo de la Gestión Educativa. 2018;1:63.
Cruz Navarro I, Morera Sanz MI, Palomino Urda N. Trastornos del sueño infantil. Herramientas de valoración para el pediatra de Atención Primaria. Formación Activa en Pediatría de Atención Primaria. 2013;6:246-56.
Heekeren H, Marrett S, Bandettini P, Ungerleider L. A general mechanism for perceptual decision-making in the human brain. Nature. 2004;431(7010):859-62.
Reeck C, Ames D, Ochsner K. The Social Regulation of Emotion: An Integrative, Cross-Disciplinary Model. Trends Cogn Sci. 2016;20(1):47-63.
Heekeren H, Marrett S, Ungerleider L. The neural systems that mediate human perceptual decision making. Nat Rev Neurosci. 2008;9(6):467-79.
Wijdicks E, Bamlet W, Maramattom B, Manno E, McClelland R. Validation of a new coma scale: The FOUR score. Ann Neurol. 2005;58(4):585-93.
Biessels G, Reagan L. Hippocampal insulin resistance and cognitive dysfunction. Nat Rev Neurosci. 2015;16(11):660-71.
Oropeza Bahena G, López Sánchez J, Granados Ramos D. Hábitos de sueño, memoria y atención en niños escolares. Revista Mexicana de Neurociencia. 2019;20:42-9.
Serena IP, Andrea F, Maria B, Stefano M, Vincenzo DA, Giulio AB. Diagnostic accuracy of screening questionnaires for obstructive sleep apnea in children: A systematic review and meta-analysis. Sleep Medicine Reviews. 2021;57:464.
Bertoni S, Andreola C, Mascheretti S, Franceschini S, Ruffino M, Trezzi V, et al. Action video games normalise the phonemic awareness in pre-readers at risk for developmental dyslexia. NPJ Sci Learn. 2024;9(1):25.
Carrillo Mora P, Ramírez Peris J, Magaña Vázquez K. Neurobiología del sueño y su importancia: antología para el estudiante universitario. Revista de la Facultad de Medicina UNAM. 2013;56(4):5-15.
Larsson I, Aili K, Lönn M, Svedberg P, Nygren JM, Ivarsson A, et al. Sleep interventions for children with attention deficit hyperactivity disorder (ADHD): A systematic literature review. Sleep Medicine. 2023;102:64-75.
Secretaria de Educación Pública S. Un libro sin recetas para la maestra y el maestro. Fase 3. 1 ed. 2023, editor. Leticia Ramírez Amaya2023. 87 p.
Hanekamp S, Ćurčić-Blake B, Caron B, McPherson B, Timmer A, Prins D, et al. White matter alterations in glaucoma and monocular blindness differ outside the visual system. Sci Rep. 2021;11(1):6866.
Miyatsu T, Oviedo V, Reynaga J, Karuzis V, Martinez D, O'Rourke P, et al. Transcutaneous cervical vagus nerve stimulation enhances second-language vocabulary acquisition while simultaneously mitigating fatigue and promoting focus. Sci Rep. 2024;14(1):17177.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Paola del Rosario Flores-Rodríguez, Héctor Huerta-Guerrero, Gabriela Ponce-Ibarra
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
