CLEVER, Esquema Neurodidáctico para Fortalecer Los Procesos Cognitivos de la Competencia Lectora
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v5i2.47878Paraules clau:
Competència lectora, processos cognitius, estratègies neurodidàctiquesResum
La priorització de la competència lectora als espais escolars com a eina daprenentatge des de diferents àmbits disciplinars és una de les premisses destudi dels ens educatius a Colòmbia i ha estat un eix focalitzat des de la indagació pedagògica a favor dels discents. En retrospectiva acadèmica, els estudis recents determinen l’exercici lector com una necessitat, un recurs per al desenvolupament de destreses comunicatives. Aquesta recerca té com a finalitat dissenyar un esquema neurodidàctic (CLEVER) per enfortir els procediments lectors des de tres àmbits dincidència: activació, entrenament i experimentació en els infants de cinquè grau de primària de la Institución Educativa Distrital Madres Católicas. D’acord amb aquest postulat, s’abordarà el paradigma sociocrític des d’un enfocament qualitatiu en la modalitat de recerca acció educativa amb l’anàlisi de les categories, l’observació participant, les entrevistes, el disseny d’exercicis neurodidàctics i les proves de caràcter exploratori. Els resultats obtinguts van corroborar el requeriment de metodologies d’estimulació emocional, de control cognitiu a la literacitat i l’aplicació de tallers neurodidàctics de comprensió textual implementats a l’esquema CLEVER. L’habilitat lectora comporta l’activació de substrats neuronals el funcionament dels quals es consolida a través de les emocions, la cognició i de les vivències, reforçat mitjançant estratègies neurodidàctiques als espais d’interacció i formació.
Referències
Mora, Francisco. Neuroeducación y lectura. De la emoción a la comprensión de las palabras. Alianza Editorial. 2020.
Dehaene, Stanislas. Aprender a leer: de las ciencias cognitivas al aula. Siglo XXI Editores, 2019.
Luria, Aleksandr Romanovich. Higher cortical functions in man. Springer Science & Business Media, 1973. (p. 373).
Cuetos Vega, Fernando. Neurociencia del lenguaje: bases neurológicas e implicaciones clínicas. Editorial médica panamericana, 2018. (p.138).
Instituto Colombiano para la Evaluación de la Educación (Icfes). Informe Nacional de Resultados para Colombia- PISA 2018. 2020. p.p.19, 22, 68. Disponible en: https://www.icfes.gov.co/documents/20143/1529295/Informe%20nacional%20de%20resultados%20PISA%202018.pdf.
OECD. PISA 2018 Assessment and Analytical Framework, PISA, OECD Publishing, Paris, 2020. P.85. Disponible en : https://doi.org/10.1787/b25efab8-en
UNESCO. Resultados del Análisis curricular del Estudio Regional Comparativo y Explicativo (ERCE 2019). 2020. p.p.10,11,13. Disponible en: https://es.unesco.org/news/resultados-analisis-curricular
Siempre Día E. Informe por colegio del Cuatrienio. Análisis histórico y comparativo. Institución Educativa Distrital Madres Católicas. 2018. Disponible en : http://aprende.colombiaaprende.edu.co/siemprediae/86438
De Zubiría Samper, J. Hacia un acuerdo nacional para mejorar la calidad de la educación básica y media en Colombia. Revista Educación Y Ciudad. 2015. (19). p.42. (39-56). Disponible en: https://revistas.idep.edu.co/index.php/educacion-y-ciudad/article/view/118
Schnurbusch, Claudia., Suárez Natalia, Ortiz, Daniela, & De los Reyes, Carlos. Datos normativos para la batería de Evaluación Neuropsicológica de Lectura, Escritura y Funciones cognitivas (ENLEF). Psicología desde el Caribe. 2018. 35(3). P.253. https://doi.org/10.14482/psdc.35.3.153.1
García Burgos, Álvaro & García Burgos, Diego. “Fundamentación teórica sobre lectura de los docentes de lengua castellana de las escuelas públicas de Barranquilla con bajos resultados en las pruebas Saber.” Revista Cedotic 4.2. 2019. P.78. (75-94). https://doi.org/10.15648/cedotic.2.2019.2340
Banco Mundial. Indicadores de Desarrollo Mundial. Dos Años Después, Salvando a una generación. 2022. P.77. Disponible en: https://documents1.worldbank.org/curated/en/099519106222227657/pdf/IDU0ee485f500c82d042e60a8a80732ab3beacab.pdf
Kavanagh, Lauren. Relations between children’s reading motivation, activity and performance at the end of primary school. Journal of Research in Reading. 2019. 42(3-4), 562-582. Disponible en: https://doi.org/10.1111/1467-9817.12284
Kievit, Rogier & Peng, Peng. The development of academic achievement and cognitive abilities: A bidirectional perspective. Child Development Perspectives. 2020. 14(1), 15-20. Disponible en: https://srcd.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/cdep.12352
Archila De La Hoz, Claudia. Análisis correlacional de los procesos cognitivos básicos y la comprensión lectora en estudiantes de tercer grado de Básica Primaria en Barranquilla (Doctoral dissertation, Universidad de la Costa). 2017. Disponible en: https://repositorio.cuc.edu.co/handle/11323/392
Pazeto, Talita, Dias, Natalia., Gomes, Cristiano., & Seabra, Alessandra. Prediction of Reading and Writing in Elementary Education through Early Childhood Education. Psicologia: Ciência e Profissão, 40. 2020. Disponible en: https://www.scielo.br/pdf/pcp/v40/1982-3703-pcp-40-e205497.pdf
Cuetos, Fernando. Cómo facilitar el aprendizaje de la lectura. Padres y Maestros/Journal of Parents and Teachers. 2017. (370), 61-67. Disponible en: https://revistas.comillas.edu/index.php/padresymaestros/article/view/7867
OECD. Programme for International Students Assessment (PISA) Results from PISA 2018. OCDE-Colombia. 2019. p.14. Disponible en: https://www.oecd.org/pisa/publications/PISA2018_CN_COL_ESP.pdf
Díez Mediavilla, Antonio, & Clemente Egío, Vicente. La competencia lectora. Una aproximación teórica y práctica para su evaluación en el aula. Investigaciones Sobre Lectura. 2027. P.23.(7), 22-35. Disponible en: https://revistas.uma.es/index.php/revistaISL/article/view/10979
Gil, José María. Lectoescritura como sistema neurocognitivo. Educación y Educadores. 2021. p.416. 22(3), 422-447. Disponible en: https://www.redalyc.org/jatsRepo/834/83464752005/index.html
Carballo-Márquez, Anna. Neurociencia y Educación: el aprendizaje lector. Octaedro. 2020. p.42. 36-48. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7580974
Fresneda, Raúl. La lectura dialógica como medio para la mejora de la comprensión lectora. Investigaciones sobre lectura. 2026. P.52. (5), 52-58. Disponible en: https://www.redalyc.org/pdf/4462/446243923005.pdf
Kristanto, Daniel, Liu, Mianxin, Liu, Xinyang, Sommer, Werner, & Zhou, Changsong Predicting reading ability from brain anatomy and function: From areas to connections. NeuroImage, 218. 2020. p.9. Disponible en: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1053811920304523
Solé, Isabel. Competencia lectora y aprendizaje. Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2012, núm. 59, p.49. 43-61. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/59387
Cassany, Daniel, Luna, Marta, & Sanz, Gloria. Enseñar lengua. Barcelona: Graó.2003. p.193, 45.
Rosselli, Monica, Matute, Esmeralda & Ardila, Alfredo. Neuropsicología del desarrollo infantil. Editorial El Manual Moderno. 2010. p.15.
Ardila Alfredo. L.S. Vygotsky in the 21st century. Psychology in Russia: State of the Art. 2016. 9(4), 4-15. Disponible en: http://psychologyinrussia.com/volumes/pdf/2016_4/psychology_2016_4_1.pdf
Mora, Francisco. Neuroeducación: solo se puede aprender aquello que se ama. Difusora Larousse - Alianza Editorial. 2013. P.80. Disponible en: https://elibro-net.uniatlantico.basesdedatosezproxy.com/es/lc/uatlantico/titulos/122878
Portellano, José Antonio. Neuropsicología de la atención, las funciones ejecutivas y la memoria. Editorial síntesis. 2014. p.63.
Luria, Alexandr Romanovich. El cerebro en acción. Fontanella. 1979. p.254.
Dehaene, Stanislas. Aprender a leer: de las ciencias cognitivas al aula. Siglo XXI Editores. 2019. p.45.
Dehaene, Stanislas. El cerebro lector: Últimas noticias de las neurociencias sobre la lectura, la enseñanza, el aprendizaje y la dislexia. 2014. Págs. 309, 310; 383.
Smith, Edward, and Kosslyn Stephen. Procesos cognitivos: modelos y bases neurales. Vol. 16. Madrid: Pearson Educación, 2008. p.374.
Jodar, Mercé, Blázquez, Juan Luis, González, Begoña, Muñoz, Elena, Periañez, José Antonio, & Viejo, Raquel. Neuropsicología. Editorial UOC.2013. p.53.
Mora, Francisco. Neuroeducación. Alianza Editorial. 2014.
Rosselli, Monica, Matute, Esmeralda & Ardila, Alfredo. (2006). Predictores neuropsicológicos de la lectura en español. Revista de neurología. 2006. 42(4), p.p. 202, 203. (202-210). https://www.researchgate.net/publication/7257183
Wu, Yan, Barquero, Laura, Pickren, Sage, Barber, Ana & Cutting, Laurie. The relationship between cognitive skills and reading comprehension of narrative and expository texts: A longitudinal study from Grade 1 to Grade 4. 2020. p.2.
Izaguirre, Manuel. (2017). Neuroproceso de la enseñanza y del aprendizaje. Alpha Editorial. 2017. p.120.
Ardila, Alfredo, & Rosselli, Monica. Neuropsicología clínica. Manual Moderno. 2007.p.171.
Restrepo, G., Galvachi, L., Cano, I.C., & Ruiz, A. L. (2019). Las funciones ejecutivas y la lectura: Revisión sistemática de la literatura. Informes Psicológicos. 2019. p.83. 19(2), 81-94. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7044260
Menchén, Francisco. El aprendizaje creativo y el cerebro: Rescatar el concepto de “aprehender. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social (RIEJS). 2018. Disponible en: https://repositorio.uam.es/handle/10486/685792
Krumm, Gabriela., Arán Filippetti, Vanessa, & Kimel, Evelyn. Funciones ejecutivas en niños escolarizados con alta y baja creatividad. Psicogente,. 2020. P.p. 14,15. 23(44), 54-72. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0124-01372020000200054
Tonaiven, Teemu., Madrid‐Valero, Juan, Chapman, Robert, McMillan, Andrew, Oliver, Bonamy & Kovas, Yulia. (2021) Creative expressiveness in childhood writing predicts educational achievement beyond motivation and intelligence: A longitudinal, genetically informed study. British Journal of Educational Psychology. 201. P.15. Disponible en: https://doi.org/10.1111/bjep.12423
Manes, Facundo. Usar el cerebro. Planeta Argentina. 2014. p.90.
López-Fernández, Verónica, & Llamas-Salguero, Fátima. (2017). Neuropsicología del proceso creativo. Un enfoque educativo. Revista Complutense De Educación. 2017. P.12. 29(1), 113-127. Disponible en : https://doi.org/10.5209/RCED.52103
Forés, Ana. & Ligioz Marta. Descubrir la Neurodidáctica: aprender desde, en y para la vida. Editorial UOC. 2013. p.p.19, 157.. Disponible en: https://elibro-net.uniatlantico.basesdedatosezproxy.com/es/lc/uatlantico/titulos/56409
Gardner, Howard. Arte, mente y cerebro: una aproximación cognitiva a la creatividad. 1997. p.136.
Català, Gloria., Català, Mireia, Molina, Encarna, & Monclús, Rosa. Evaluación de la comprensión lectora: pruebas ACL (primero-sexto de primaria). Barcelona: Graó, 2007.
Creamer, Elizabeth & Reeping, David. Advancing Mixed Methods in Psychological Research. Methods in Psychology. 2020. 3(6), 135-147
Solé, Isabel. Estrategias de comprensión de la lectura. Cuadernos de pedagogía 216.3. 1998: p.65. (25-27).}
Kusdemir, Yasemin & Bulut, Pinar. (2018). The Relationship between Elementary School Students’ Reading Comprehension and Reading Motivation. Journal of Education and Training Studies. 21018. P.97. 6(12), 97-110. https://eric.ed.gov/?id=EJ1194556
Llinás, R.. El cerebro y el mito del yo: el papel de las neuronas en el pensamiento y el comportamiento humano. Editorial Norma.2003. p.183.
De Zubiría Samper, J. (2017). El papel de la investigación en la consolidación de las innovaciones. Educación y ciudad, (32), 15-22. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6213558
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Leonor Alvarez Franco

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.