María Zambrano: El rostre d'Europa i la "noche oscura de lo humano"

Autors/ores

  • Maria-Josep Balsach Universitat de Girona

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2018.24.6

Paraules clau:

María Zambrano, destrucció de les formes, art europeu del s. XX, cubisme, informalisme, trauma

Resum

En aquest article s'analitza la importància de l'assaig de María Zambrano "La destrucción de las formas" (1944) com a precedent de l'art de l'Informalisme i la seva interpretació de la physis i de la màscara com a elements claus per a la comprensió de l'abstracció europea a partir de la Segona Guerra Mundial.  Per a Zambrano, en la "noche oscura de lo humano", el món es converteix, com escriu també T.S. Eliot en Four Quartets, un lloc de solitud i de davallament cap al retrobament de l'home i la possibilitat inèdita de la paraula.

Referències

Benn, Gottfried (1979), Briefe an F. W. Oelze, 1932-1945, Frankfurt, Fisher Verlag.


Campo, Cristina (1987), "Parco dei cervi", Gli imperdonabili, M.P. Harwell (ed.),
Milà, Adelphi.


Eliot, T.S. (1984), Four Quartets / Quatre quartets, Barcelona, Els Llibres de
Glaucos.


Moreno Sanz, Jesús (2000), "Prólogo", La agonía de Europa, Madrid, Trotta.


Paulhan, Jean (1958), "Grâce et atrocité de Fautrier", XXe Siècle, 11 (Nöel): 23-26.


Zambrano, María (1989), Algunos lugares de la pintura, Madrid, Espasa-Calpe.

—(2000a), "La agonía de Europa", La agonía de Europa, Madrid, Trotta.

—(2000b), "La destrucción de las formas", La agonía de Europa, Madrid, Trotta.

Descàrregues

Publicades

2018-10-29

Com citar

[1]
Balsach, M.-J. 2018. María Zambrano: El rostre d’Europa i la "noche oscura de lo humano". Lectora: revista de dones i textualitat. 24 (Oct. 2018), 83–92. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2018.24.6.