María Zambrano: El rostre d'Europa i la "noche oscura de lo humano"
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2018.24.6Paraules clau:
María Zambrano, destrucció de les formes, art europeu del s. XX, cubisme, informalisme, traumaResum
En aquest article s'analitza la importància de l'assaig de María Zambrano "La destrucción de las formas" (1944) com a precedent de l'art de l'Informalisme i la seva interpretació de la physis i de la màscara com a elements claus per a la comprensió de l'abstracció europea a partir de la Segona Guerra Mundial. Per a Zambrano, en la "noche oscura de lo humano", el món es converteix, com escriu també T.S. Eliot en Four Quartets, un lloc de solitud i de davallament cap al retrobament de l'home i la possibilitat inèdita de la paraula.
Referències
Benn, Gottfried (1979), Briefe an F. W. Oelze, 1932-1945, Frankfurt, Fisher Verlag.
Campo, Cristina (1987), "Parco dei cervi", Gli imperdonabili, M.P. Harwell (ed.),
Milà, Adelphi.
Eliot, T.S. (1984), Four Quartets / Quatre quartets, Barcelona, Els Llibres de
Glaucos.
Moreno Sanz, Jesús (2000), "Prólogo", La agonía de Europa, Madrid, Trotta.
Paulhan, Jean (1958), "Grâce et atrocité de Fautrier", XXe Siècle, 11 (Nöel): 23-26.
Zambrano, María (1989), Algunos lugares de la pintura, Madrid, Espasa-Calpe.
—(2000a), "La agonía de Europa", La agonía de Europa, Madrid, Trotta.
—(2000b), "La destrucción de las formas", La agonía de Europa, Madrid, Trotta.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).