Las otras voces de la Edad de Plata: Mercedes Pinto y la mujer moderna
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.7Paraules clau:
Mercedes Pinto, dona moderna, Edat de Plata, "El divorcio como medida higiénica"Resum
La vida i l’obra de la polifacètica escriptora canària Mercedes Pinto personifiquen a la dona moderna que sorgeix a l’Edat de Plata i prefigura un concepte i un ideal al que contribueix amb les seves novel·les, obres teatrals, conferències, prosa periodística i amb el seu variat i intens activisme. Després d’haver impartit, a la Universidad Central de Madrid, la conferència "El divorcio como medida higiénica" al novembre de 1923, Pinto va haver de marxar del país i exiliar-se a l’Amèrica Llatina, on va viure la resta de la seva llarga vida, que va transcórrer entre Uruguai, Xile, Cuba i Mèxic, i on va gaudir de popularitat i reconeixement. Aquestes pàgines volen sumar el seu nom al d’aquell conjunt de dones de l’Edat de Plata que van fer un pas endavant a la vida pública per reclamar drets i espais de llibertat i d’autonomia personal, mostrant algunes de les idees, paraules i reflexions feministes que Pinto va compartir amb la seva polèmica conferència sobre el divorci i amb els articles que va publicar als diaris de Montevideo i La Habana, convertits en un canal de difusió i una eina pedagògica sobre la dona moderna.
Referències
Abellán, José Luis (2010), "Carmen de Burgos y el divorcio en España", Arbor, CLXXXVI (extra junio): 55-57. <http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/1190>
Burgos, Carmen de (1923), La malcasada, Valencia, Sempere.
—(1926), La confidente, Madrid, Imprenta Artística.
Ena Bordonada, Ángela (2021), "La invención de la mujer moderna en la Edad de Plata", Feminismo/s, 37: 25-52. <https://orcid.org/0000-0002-4378-1738>
Fernández, Pura (coord.) (2015), No hay nación para este sexo: la Re(d)pública transatlántica de las Letras: escritoras españolas y latinoamericanas (1824- 1936), Madrid & Frankfurt, Iberoamericana Vervuert.
F. I. R. (1933), Mercedes Pinto. De su vida y de su obra, Santiago de Chile, Imprenta Selecta San Francisco.
Gómez Blesa, Mercedes (2019), Modernas y vanguardistas. Las mujeres-faro de la Edad de Plata, Madrid, Huso.
Heitz, Françoise (2011), "De ella a Él: caras y máscaras en la ‘novela’ de Mercedes Pinto (1926) y en la película de Luis Buñuel (1952)", Arbor, 748: 371-381.
Hoyos, Matina (2021), "La malcasada: el derecho al divorcio", Amanece Metrópolis. Revista Cultural, 20/09/2021. <https://amanecemetropolis.net/la- malcasada-derecho-divorcio>
Huertas, Begoña (2021), "Carmen de Burgos, casada con nadie", La confidente, Carmen de Burgos, Madrid, Libro de la Ballena: 7-15.
Kirkpatrick, Susan (2003), Mujer, modernismo y vanguardia en España (1898- 1931), Madrid, Cátedra.
Llarena, Alicia (2003), Yo soy la novela. Vida y obra de Mercedes Pinto, Las Palmas de Gran Canaria, Ediciones del Cabildo de Gran Canaria.
Mangini, Shirley (2001), Las modernas de Madrid: las grandes intelectuales españolas de la vanguardia, Barcelona, Península.
Mañas Martínez, María del Mar y Begoña Regueiro Salgado (eds.) (2016), Miradas de progreso. Reflejos de la modernidad en la otra Edad de Plata (1898-1936), Madrid, Ediciones Clásicas.
Martínez, Rogelio (2007), Crónica del exilio de Mercedes Pinto en Uruguay. Tomo I. 1924-1925, Montevideo, Ediciones Bergamín. "Mercedes Pinto, vitalista y rebelde" (1969), Triunfo, 347: 52-53.
Pinto, Mercedes (1923), El divorcio como medida higiénica, Madrid, Imprenta Joaquín Martínez.
—(1924), Brisas del Teide, Madrid, Imprenta de Juan Pueyo.
—(1926), Él, Montevideo, La Casa del Estudiante.
—(1969), Ella, Madrid, Biblioteca Nueva.
—(2001a), Ventanas de colores, Alicia Llarena (ed.), Las Palmas de Gran Canaria, Ediciones del Cabildo de Gran Canaria.
—(2001b), El divorcio como medida higiénica, Alicia Llarena (ed.), Las Palmas de Gran Canaria, Ediciones del Cabildo de Gran Canaria.
—(2001c), Un señor cualquiera, Alicia Llarena (ed.), Las Palmas de Gran Canaria, Ediciones del Cabildo de Gran Canaria.
—(2021), Al volar. El País Gráfico 1950-1951, Alicia Llarena (ed.), Sevilla, Renacimiento.
Romero López, Dolores (2021), "La mujer moderna de la Edad de Plata (1868-1936): disidencias, invenciones y utopías. Introducción", Feminismo/s, 37: 13-24. <https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/111715/1/Feminismos_37_01.pdf> Ronzoni, Raúl (2013), Mercedes Pinto. Indómita y seductora, Montevideo, Fin de Siglo.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
