"Comunicacions d’un altre món": el silenci i l’amistat a les cartes de Concha de Albornoz a Rosa Chacel
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.11Paraules clau:
silenci epistolar, exili, amistat a l'exili, correspondència, cartes, Concha de Albornoz, Rosa ChacelResum
L’objectiu d’aquest estudi és conèixer en profunditat la relació d’amistat entre Concha de Albornoz (1900-1972) i Rosa Chacel (1898-1994), a través de l’anàlisi del corpus epistolar format per les cartes que Albornoz va enviar a Chacel durant quatre dècades (1936-1971). L’enorme fissura espai-temporal que va obrir el desterrament de les biografies de les dues pensadores, juntament amb les dificultats pròpies de l’exili, es reflexen en una correspondència constantment interrompuda per llargs períodes de silenci. El nostre article proposa una interpretació d’aquests silencis problemàtics, que no segueixen una causalitat explícita, a través d’una lectura "completa", que inclogui tant els temps d’escriptura com els períodes d’absència de correspondència. La nostra interpretació té en compte el caràcter específic del silenci en cada una de les corresponsals. Per tal d’entendre les interrupcions epistolars, ens han estat d’ajuda el concepte derridià de diferència i les reflexions teòriques d’Steiner sobre el silenci a la literatura. Sobre aquesta base, la nostra lectura de les cartes fa una distinció entre el que denominem el "silenci introspectiu” de Rosa Chacel i el “silenci resignat” de Concha de Albornoz.
Referències
Alfonso García, María del Carmen (1998), "Decandentismo, dandismo, imagen pública: de cómo y por qué Antonio de Hoyos y Vinent creó a Julio Calabrés", Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras, 48-49: 7-66.
—(2020), "Escritura, prismas y espejos: autorrepresentación y exilio en Mi vida, memorias de Victorina Durán", Estreno. Cuadernos de Teatro Español Contemporáneo, 1: 44-59.
Arendt, Hannah (1998), Los orígenes del totalitarismo, Madrid, Taurus.
Benjamin, Walter (1997), Sul concetto di storia, Torino, Einaudi.
Bjerg, María (2020), "La inmigración como un viaje emocional. Una reflexión a partir del caso de la Argentina entre fines del siglo XIX y la Segunda Posguerra", Anuario del Instituto de Historia Argentina, 20 (1): 108.
Cernuda, Luis (2003), Epistolario, 1924-1963, James Valender (ed.), Madrid, Publicaciones de la Residencia de Estudiantes. Chacel, Rosa (1989), Obra Completa. Ensayo y poesías, Valladolid, Centro de Creación y Estudios Jorge Guillén.
––(1993), Obra Completa. Narrativa breve, Valladolid, Fundación Jorge Guillén.
––(1997), "Transfiguración", Periolibro, Madrid, ABC.
––(2004), Obra Completa. Volumen IX. Diarios, Carlos Pérez Chacel y Antonio Piedra (eds.), Valladolid, Fundación Jorge Guillén.
Derrida, Jacques (1989), La escritura y la diferencia, Barcelona, Anthropos.
Fariña Busto, María Jesús (2019), "El beso deseado de tu boca. Nombres y voces para una ginealogía lesbiana (España y Portugal, primeras décadas del siglo veinte)", Investigaciones feministas, 10 (1): 79-96.
Gaya, Ramón (2016), Cartas a sus amigos, Valencia, Pre-Textos.
Gil-Albert, Juan (1981), Obra completa en prosa, 3. Viscontiniana, Valencia, Diputación Provincial, Institución Alfonso el Magnánimo.
—(1987), Cartas a un amigo, Valencia, Pre-Textos.
—(1989), Tobeyo o del amor, Valencia, Pre-Textos.
—(2004), Memorabilia. Drama patrio. Los días están contados, Barcelona, Tusquets.
Guardia Herrero, Carmen de la (2010), "Diásporas culturales. Los republicanos españoles y la transformación del hispanismo estadounidense", Miríada Hispánica, 1: 117-128.
Jouannais, Jean-Yves (2014), Artistas sin obra. "I would prefer not to", Barcelona, Acantilado.
Labanyi, Jo, Luisa Elena Delgado y Pura Fernández, eds. (2018), La cultura de las emociones y las emociones en la cultura española contemporánea: (siglos XVIII-XXI), Madrid, Cátedra.
Murcia Estrada, Isabel (2021), "Concha de Albornoz. Exception, Dandy, and Character", Queer Women in Modern Spanish Literature. Activism, Sexuality, and the Otherness of the "Chicas Raras", Ana I. Simón-Alegre y Lou Charnon-Deutsch (eds.), London, Routledge: 84-101.
Niño, Antonio (2007), "El exilio intelectual republicano en los Estados Unidos", Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. extr.: 229-244.
Ortega Velázquez, Elisa (2017), "La consolidación histórica de la inmigración irregular en Estados Unidos leyes y políticas migratorias restrictivas, ineficaces y demagógicas", Norteamérica, 12 (1): 197-231.
Paraíso de Leal, Isabel (1994), "Lo apolíneo y lo dionisíaco en la poesía de Rosa Chacel", Actas del Congreso en homenaje a Rosa Chacel, Logroño, Universidad de La Rioja: 31-50.
Rivero Taravillo, Antonio (2008), Luis Cernuda. Años españoles (1902-1938), Barcelona, Tusquets.
Rodríguez-Fischer, Ana (1986), La obra novelística de Rosa Chacel, Tesis doctoral, Barcelona, Universidad de Barcelona, 01/04/1986. <https://www.tdx.cat/handle/10803/1714#page=1>
Steiner, George (2003), Lenguaje y silencio. Ensayos sobre la literatura, el lenguaje y lo inhumano, Barcelona, Gedisa. Wittgenstein, Ludwig (1974), Tractatus logico-philosophicus, London, Routledge.
Zambrano, María (2014), El exilio como patria, Juan Fernando Ortega Muñoz (ed.), Barcelona, Anthropos.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
