Aportaciones de Kimberlé Crenshaw a la noción de interseccionalidad: mecanismos de invisibilización y reivindicación
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2023.29.8Paraules clau:
interseccionalitat, feminisme negre, teoria feminista, gènere, interseccionalitat estructural, interseccionalitat políticaResum
El concepte d’interseccionalitat, encunyat per la jurista Kimberlé Crenshaw l’any 1989, ha estat extensament utilitzat en diferents contextos i disciplines, transcendint l’àmbit dels estudis crítics de raça on va ser generat. L’objectiu general d’aquesta recerca és donar a conèixer alguns mecanismes teòrics que van ser claus per la formulació del terme "interseccionalitat" a través de la revisió de quatre dels seus primers textos. L’èxit i la vigència de l’obra de Crenshaw és clar, raó per la qual es realitza una anàlisi del pensament de la nord-americana per copsar amb quins referents dialoga i a quines problemàtiques respon el terme "interseccionalitat".
Referències
Akoritene, Carla (2019), Interseccionalidade, São Paulo, Editorial Jandaira.
Collins, Patricia Hill y Sirma Bilge (2019), Interseccionalidad, Madrid, Ediciones Morata.
Crenshaw, Kimberlé (1988), "Race, Reform and Retrenchment: Transformation and Legitimation in Antidiscriminational Law", German Law Journal, 12: 247-84.
—(1989), "Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics", University of Chicago Legal Forum, 1: 139-67.
—(1991), "Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color", Stanford Law Review, 43 (6): 1241-99.
—(1992), "Whose Story Is It, Anyway? Feminist and Antiracist Appropriations of Anita Hill". Race-ing Justice, En-gendering Power. Essays on Anita Hill, Clarence Thomas and the Construction of Social Reality, Toni Morrison (ed.), Nueva York, Pantheon: 402-39.
—(2012), "Cartografiando los márgenes: interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color", Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada, Lucas Platero (ed.), Barcelona, Editorial Bellaterra: 87-122.
Crenshaw, Kimberlé, Neil Gotanda, Gary Peller y Thomas, Kendall (eds.) (1995), Critical Race Theory. The Key Writings that Formed the Movement, Nueva York, The New Press.
Curiel, Ochy (2015), "Construyendo metodologías feministas desde el feminismo decolonial", Otras formas de (re)conocer: reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista, Irantzu Mendia Azkue y Bárbara Biglia (coord.), Logroño, Fundación DIALNET: 45-60.
Davis, Angela (2004), Mujeres, raza y clase, Madrid, Akal.
Espinosa Miñoso, Yuderkis (2020), "Interseccionalidad y feminismo descolonial. Volviendo sobre el tema", Pikara Magazine, 16/12/2020.
—(2022), De por qué es necesario un feminismo descolonial, Barcelona, Icaria.
Hancock, Ange-Marie (2007), "When Multiplication Doesn’t Equal Quick Addition: Examining Intersectionality as a Research Paradigm", Perspectives on Politics, 5 (1): 63-79.
Hankivsky, Olena (ed.) (2012), An Intersectionality-Based Policy Analysis Framework. Vancouver, BC, Institute for Intersectionality Research and Policy, Simon Fraser University.
hooks, bell (1982), Ain’t I a Woman. Black Women and Feminism, Londres, Pluto Press.
Jabardo, Mercedes (ed.) (2012), Feminismos negros. Una antología, Madrid, Traficantes de Sueños.
Mohdin, Aamna (2020), "Kimberlé Crenshaw: The Woman Who Revolutionised Feminism—and Landed at the Heart of the Culture Wars", The Guardian, 12/11/2020. < https://www.theguardian.com/society/2020/nov/12/kimberle-crenshaw-the-woman-who-revolutionised-feminism-and-landed-at-the-heart-of-the-culture-wars>
Nash, Jennifer (2019), Black Feminism Reimagined After Intersectionality, Durham, Duke UP.
Rodó-Zárate, Maria (2021), Interseccionalidad. Desigualdades, lugares y emociones, Manresa, Editorial Bellaterra.
Veiga, Anna (2020), "Uma virada epistémica (negra) conceitos e debates", Tempo e argumento, 12 (29): 2-32.
Werner, Gunda (ed.) (2019), "Reach Everyone on the Planet…": Kimberlé Crenshaw and Intersectionality, Berlín, Heinrich-Böll-Stiftung.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Mayte Cantero-Sánchez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
