Teatro patográfico y salud de la mujer: del “sick tourism” al “withnessing” en The Year My Vagina Tried to Kill Me y Performing Endometriosis
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2024.30.4Paraules clau:
teatre, humanitats mèdiques, gènere, feminismes, endometriosiResum
Aquest article analitza dues obres teatrals escrites i representades per dones amb endometriosi: The Year My Vagina Tried to Kill Me (2016), d’Amy Vreeke, i Performing Endometriosis (2022), de Verónica Rodríguez. L’endometriosi és una patologia en la qual teixit similar a l'endometri (la paret interna de l'úter) apareix en altres llocs del cos. Aquest teixit funciona com la menstruació (creix, sagna i es desintegra), però a diferència d’aquesta, es queda atrapat a dins del cos. Metodològicament, l’article fa servir els estudis del teatre i la performance, els estudis de gènere amb una perspectiva feminista interseccional i les humanitats crítiques mèdiques per tal d’abordar l’epistemologia corporeitzada i ecològica proposada per aquestes “pathographical performances” (Brodzinski, 2016), és a dir, propostes teatrals que giren al voltant de l’experiència de la malaltia. Primer, s’examina la visió com un fenomen transversal al teatre i a la malaltia, i la manera com les obres analitzades s’apropien d’allò visual en un entorn en què la malaltia de les performers no té visibilitat i on no són vistes. En segon lloc, es connecten aquests fenòmens amb la idea d’espectador/a per proposar un canvi: del “sick tourism” —que fa referència al fenomen de “visitar” la malaltia i, en el cas teatral, potser, de ser testimoni del procés patològic de la performer— al “withnessing”, que denota un procés d’organització dels cossos en què la visió no constitueix l’eix de relació principal. S’arriba a la conclusió que totes dues obres subratllen l’existència d’un espai en què es contribueix al coneixement de la malaltia des dels cossos i amb els cossos.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Verónica Rodríguez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).