Citando a las princesas del siglo XIX. De la repetición a la resignificación en La muerte y la doncella (I-III) de Elfriede Jelinek

Autors/ores

  • Ana Giménez Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2017.23.7

Paraules clau:

Elfriede Jelinek, intertextualidad, cita, reescritura feminista

Resum

En 2003, un año antes de recibir el Premio Nobel de Literatura, la autora austriaca Elfriede Jelinek publicó La muerte y la doncella I-V. Dramas de princesas, un conjunto de cinco obras concebidas como entreactos de otros espectáculos teatrales. Como es habitual en su escritura, las referencias intertextuales son constantes. En el artículo se analizarán los tres primeros dramas del ciclo y se mostrará la capacidad crítica y desestabilizadora del proceso discursivo de la cita. A diferencia de otras lecturas anteriores, no estudiaré la cita de la trama o el pasaje de un texto determinado, sino la forma en que los textos citados, todos ellos del siglo XIX, han abordado la cuestión del sujeto femenino.

Referències

Annuß, Evelyn (2005), Elfriede Jelinek. Theater des Nachlebens, Múnich, Fink.

—(2007), "Spektren. Allegorie und Bildzitat in Elfriede Jelineks Die Wand", Elfriede Jelinek: "Ich will kein Theater". Mediale Überschreitungen, Pia Janke (ed.), Viena, Praesens Verlag: 34-59.

Auerochs, Florian (2014), "Vom gläsernen Sarg zum 'Glaspalast des Männlichen': Volksmärchen und feministische Philosophiekritik in Elfriede Jelineks Schneewittchen-Adaptation Der Tod und das Mädchen I", Studia austriaca, 22: 105-124.

Böhn, Andreas (2001), Das Formzitat. Bestimmung einer Textstrategie im Spannungsfeld zwischen Intertextualitätsforschung und Gattungstheorie, Berlín, Schmidt.

Bronfen, Elisabeth (1992), Over Her Dead Body: Death, Femininity and the Aesthetic, Manchester, Manchester University Press.

Butler, Judith (1990), Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity, Nueva York, Routledge.

Doll, Anette (1994), Mythos, Natur und Geschichte bei Elfriede Jelinek. Eine Untersuchung ihrer literarischen Intentionen, Stuttgart, M&P Verlag für Wissenschaft und Forschung.

Giménez, Ana (2011), "El mito de la princesa: Blancanieves y la Bella Durmiente según Elfriede Jelinek", Extravío, 6: 82-96.

—(2016), "Weibliche Ohnmacht und Gewalt in Elfriede Jelineks Der Tod und das Mädchen III (Rosamunde). Performative Lektüren", Germanica Wratislawiensia, 141: 75-90.

Grimm, Jacob y Wilhelm (2000), Cuentos de Grimm, Madrid, Anaya.

Janz, Marlies (1990), "Falsche Spiegel. Über die Umkehrung als Verfahren bei Elfriede Jelinek bei Elfriede Jelinek", Gegen den schönen Schein. Texte zu Elfriede Jelinek, Christa Gürtler (ed.), Frankfurt, Neue Kritik: 81-97.

—(1993), "Mythendekonstruktion und 'Wissen'. Aspekte der Intertextualität in Elfriede Jelineks Roman Die Ausgesperrten", Text + Kritik. Zeitschrift für Literatur, 117: 38-50.

—(1995), Elfriede Jelinek, Stuttgart, Metzler.

Jelinek, Elfriede (2008), La muerte y la doncella I-V. Dramas de princesas, Valencia, Pre-Textos.

Jirku, Brigitte (2008), "Hablar desde el más allá", La muerte y la doncella I-V. Dramas de princesas, Valencia, Pre-Textos: 9-26.

Kallin, Britta (2007), "'Die Feder führ ich unermüdlich': Helmina von Chézy's Rosamunde as Intertext in Elfriede Jelinek’s Der Tod und das Mädchen III: Rosamunde", Glossen, 26.

Lücke, Bärbel (2005), "Denkbewegungen, Schreibbewegungen —Weiblichkeitsund Männlichkeitsmythen und bilder im Spiegel abendländischer Philosophie: Eine dekonstruktivistische Lektüre von Elfriede Jelineks 'Prinzessinnendramen' Der Tod und das Mädchen I-III", Weiblichkeit als politisches Programm? Sexualität, Macht und Mythos, Bettina Gruber y Heinz-Peter Preußer (eds.), Würzburg, Königshausen & Neumann: 107-136.

Neuenfeldt, Susann (2005), "Tödliche Perspektiven. Die toten sprechenden Frauen in Elfriede Jelineks Dramoletten Der Tod und das Mädchen I-V", Sprachkunst, 36(1): 147-163.

Strigl, Daniela (2006), "Gegen die Wand. Zu Elfriede Jelineks Lektüre von Marlen Haushofers Roman in Der Tod und das Mädchen V", Modern Austrian Literature, 3-4: 73-96.

Szczepaniak, Monika (1998), Dekonstruktion des Mythos in ausgewählten Prosawerken von Elfriede Jelinek, Frankfurt am Main, Peter Lang.

Uther, Hans-Jorg (ed.) (2008), Handbuch zu den „Kinder- und Hausmärchen” der Brüder Grimm. Entstehung — Wirkung — Interpretation, Berlín, De Gruyter.

Descàrregues

Publicades

2017-10-27

Com citar

[1]
Giménez, A. 2017. Citando a las princesas del siglo XIX. De la repetición a la resignificación en La muerte y la doncella (I-III) de Elfriede Jelinek. Lectora: revista de dones i textualitat. 23 (Oct. 2017), 101–115. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2017.23.7.

Número

No 23 (2017): Punk Connections: a Transcultural Perspective

Secció

MISCEL·LÀNIA

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).