Eulàlia Ferrer, viuda de Brusi (1780-1841): La capacidad de obrar de las mujeres en la profesión del libro

Autors/ores

  • Marta Ortega Balanza Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2019.25.2

Paraules clau:

Impresoras, libreras, editoras, Eulàlia Ferrer, Antonio Brusi, capacidad jurídica

Resum

Históricamente, en las profesiones del libro, las mujeres (la mayoría sin educación ni formación, salvo las que correspondían "a su naturaleza") eran de iure meros personajes de transición entre los varones titulares del negocio. Su actuación profesional se definía y establecía desde diferentes ámbitos normativos que determinaban la construcción de su identidad: familia, educación, sociedad y ley. Pero hubo excepciones y algunas participaron activamente al frente del negocio o en las tareas del taller. A partir del caso de una de esas editoras libreras, Eulàlia Ferrer Montserrat (1780-1841; de casada, Eulàlia Brusi), profundizaremos en el análisis del ejercicio y autoridad profesional de estas mujeres en la Barcelona del siglo XIX, en función de la capacidad de obrar; esto es, de la aptitud para realizar actos con validez jurídica.

Referències

Alonso, Cecilio (2003), "El auge de la prensa periódica", Historia de la edición y de la lectura en España: 1472-1914, Víctor Infantes de Miguel, François Lopez, Jean-François Botrel (dirs.), Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez: 559-570.

Albertí, Elisenda (2012), Dones de Barcelona: Històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al XIX, Barcelona, Editorial Albertí.

Amorós, Celia (1985), Hacia una crítica de la razón patriarcal, Barcelona, Anthropos.

—(1992), "Feminismo, Ilustración y misoginia romántica", Filosofía y género. Identidades femeninas, Fina Birulés (comp.), Pamplona, Editorial Pamiela: 113-136.

Cortés Corral, Mónica (2001), "Impresoras madrileñas en el Siglo de Oro: Juana Martínez de Angulo", Paisajes de la cultura escrita, Carlos Sáez (coord.), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá-Servicio de Publicaciones: 185-211.

Duran i Bas, Manuel (1883), Memoria acerca de las instituciones del Derecho Civil de Cataluña, Barcelona, Imprenta de la Casa de Caridad.

Exposición Pública de los Productos de la Industria Española (1827), Memoria de la Junta de Calificación de los productos de la Industria Española remitidos á la Esposición pública de 1827, Madrid, Imprenta de D. L. Amarita.

Fernández Vega, María del Mar (1999), "A Voice of Her Own: Jerónima de Gales, a Sixteenth-Century Woman Printer", Multicultural Iberia: Language, Literature and Music, Berkeley, University of California at Berkeley, 103: 81-92.

—(2004), "Jerónima de Gales: una impresora valenciana del siglo XVI", La memoria de los libros: Estudios sobre la historia del escrito y la lectura en Europa y América, Pedro M. Cátedra y María Luisa López-Vidriero (dirs.), Salamanca, Institución de Historia del Libro y de la Lectura: 405-434.

Garone Gravier, Marina (2008a), "Impresoras hispanoamericanas: Un estado de la cuestión", Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 51: 451-471.

—(2008b), "Mujeres y tipografía en la 'Nueva España'", Hibris: Revista de bibliofilia, 43: 13-25.

Garone Gravier, Marina y Albert Corbeto (2011), "Huellas invisibles sobre el papel: Las impresoras antiguas en España y México (siglos XVI al XIX)", Locus: Revista de historia, 17 (2): 103-123.

Garrido Melero, Martín et al. (coord.) (2008), Fundamentos e instituciones del derecho de Cataluña, Madrid, Marcial Pons.

Gregori Roig, Rosa María (2009), "Tipografia i textos en el taller de la impressora Jerònima Galés (València, segle XVI)", Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre. Segles XVI-XIX, Marina Garone Gravier y Albert Corbeto (coords.), Barcelona, Museu Diocesà: 83-98.

—(2012), La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI), Valencia, Generalitat Valenciana.

Griffin, Clive (1993), "Brígida Maldonado 'ymprimidora' sevillana, viuda de Juan Cromberger”, Archivo hispalense: Revista histórica, literaria y artística, LXXVI, 233: 83-120.

Hobsbawm, Eric J. (1987), El mundo del trabajo. Estudios históricos sobre la formación y evolución de la clase obrera, Barcelona, Crítica.

Landa, Juan (ed.) (1870), La mujer juzgada por los grandes escritores de ambos sexos, Barcelona, Establecimiento Tipográfico Editorial de Espasa Hermanos.

López Varea, María Eugenia (2016), "En Vitoria: En la Imprènta nueva de Doña Manuela de Ezquerra, Impressora de esta M.N. y M.L. Provincia de Alava, [1762-1763?]", Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo, 2: 201-212.

Maillard, Natalia (2009), "Doña Brígida Maldonado, la Familia Cromberger, y la imprenta sevillana", Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre. Segles XVI-XIX, Marina Garone Gravier y Albert Corbeto (coords.), Barcelona, Museu Diocesà: 99-128.

Marcotegui, Pepa, et al. (1990), "Gerònima Galés: El coratge d’una dona renaixentista", Saó, 133: 31-33.

Maspons i Anglasell, Francesc (1907), Nostre dret familiar segons els autors clássichs y les sentencies del Antich Suprem Tribunal de Catalunya, Barcelona, José M. Bosch-Editor.

Millet, Kate (1995), Política sexual, Madrid, Cátedra. [1970]

Moll, Jaime (1993), "Los avatares de una impresora en Madrid", Homenaxe a Daría Vilariño, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela. Publicacións en ciencias da información e documentación, 4: 479-485.

― (2005), "Juan de la Cuesta", Boletín de la Real Academia Española, T. LXXXV: 475-484.

Morán, Manuel (2009), "De mujeres de libreros a mujeres libreras (Madrid a finales del Antiguo Régimen)", Aportes: Revista de historia contemporánea, 24 (70): 4-22.

Ortega Balanza, Marta (2015), "Eulàlia Ferrer de Brusi, librera, impresora y editora: Una mujer de espíritu en el siglo XIX barcelonés", Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo, 1: 443-456.

― (2018), Eulàlia Ferrer, viuda de Brusi: Paradigma de la capacidad de obrar de las mujeres en la edición y librería barcelonesa del siglo XIX, Tesis doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 30/11/2018. <http://hdl.handle.net/10803/664889>

Ortiz de la Puebla, Vicente (1880), Historia universal de la mujer desde la más remota antigüedad hasta nuestros días, Barcelona, Establecimiento Tipográfico Editorial de Juan Pons.

Pateman, Carole (1995), El contrato sexual, Barcelona, Anthropos.

Pedraza, Manuel José (2009), "Juana Millán, señora de la imprenta: Aportación al conocimiento de una imprenta dirigida por una mujer en la primera mitad del siglo XVI", Bulletin hispanique, 111 (1): 51-74.

—(2016), "Prensas y mujeres: Intervención femenina en la transmisión y la gestión de las imprentas zaragozanas de los siglos XV y XVI", Bulletin hispanique, 118 (2): 629-646.

Pérez Molina, Isabel (1997), Las mujeres ante la ley en la Cataluña moderna, Granada, Universidad de Granada.

Rodríguez Parada, Concepció (2010), "Maria Àngela Martí Galí impressora", Diccionari biogràfic de dones, Teresa Vinyoles y Núria Jornet (dirs.), Castelló, Xarxa Vives d’Universitats. <http://www.dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=4035>

—(2016), "Maria Àngela Martí: Una imprenta a la luz de la fe en la Barcelona del siglo XVIII", La publicidad del libro en el mundo hispánico: (siglos XVII-XX): Los catálogos de venta de libreros y editores, Pedro Rueda y Lluís Agustí (eds.), Madrid, Calambur: 203–226.

Romero Martín, Juanjo (1997), "La maestría silenciosa: Maestras artesanas en la Barcelona de la primera mitad del siglo XIX", Arenal. Revista de historia de las mujeres, 4 (2): 275-294.

― (2004), "La força d’una cadena descansa sobre l’anella més dèbil: Mestresses artesanes barcelonines al segle XIX", Barcelona quaderns d’història, 11: 93-100.

—(2007), "Trabajo femenino y resistencia artesana", Género y políticas del trabajo en la España contemporánea: 1836-1936, Cristina Borderías (ed.), Barcelona, Icaria: 39-59.

Rumeau, Aristide (1971), "Isabel de Basilea, 'mujer impresora'", Bulletin hispanique, 73 (3): 231-247.

Sánchez Cobos, María Dolores (2004), "Mariana de Montoya, una mujer impresora en la Baeza de comienzos del XVII", La memoria de los libros: estudios sobre la historia del escrito y de la lectura en Europa y América, Pedro Manuel Cátedra, María Isabel Páiz Hernández y María Luisa López-Vidriero Abello (coords.), 1: 365-379.

Sanz Hermida, Jacobo (2017), Mujeres de la imprenta madrileña (siglos XVI-XVIII), Madrid, Turpin.

Sau, Victoria (1986), Ser mujer: El fin de una imagen tradicional, Barcelona, Icaria.

Socias Batet, Immaculada (1999), "Perfil de Isabel Jolis i Oliver (Barcelona, 1682-1770), una impresora-grabadora catalana del setecientos", Luchas de género en la historia a través de la imagen, María Teresa Sauret y Amparo Quiles (eds.), Málaga, Servicio de Publicaciones de la Diputación: 747-757.

Solà, Àngels (2007), "Negocis i identitat laboral de les dones", Recerques: Història, economia i cultura, 56: 5-18.

—(2008), "Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX", Recerques: Història, economia i cultura, 56: 91-129.

Vicente i Valentín, Marta (1990), "El treball de les dones en els gremis de la Barcelona Moderna", L’avenç, 142: 36-39.

—(1994), "Mujeres artesanas en la Barcelona moderna", Las mujeres en el Antiguo Régimen: Imagen y realidad: s. XVI-XVIII, Barcelona, Icaria: 57-90.

—(2008), "Comerciar en femení: La identitat de les empresàries a la Barcelona del XVIII", Recerques: Història, economia i cultura, 56: 47-59.

Žižek, Slavoj (1999), The Ticklish Subject: The Absent Centre of Political Ontology, Londres, Verso.

Descàrregues

Publicades

2019-10-28

Com citar

[1]
Ortega Balanza, M. 2019. Eulàlia Ferrer, viuda de Brusi (1780-1841): La capacidad de obrar de las mujeres en la profesión del libro. Lectora: revista de dones i textualitat. 25 (Oct. 2019), 41–59. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2019.25.2.