Noves feminitats en l’àlbum il·lustrat actual: dones empoderades i enaltiment de referents

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2023.29.9

Palabras clave:

álbum ilustrado, coeducación, feminismo, catalán

Resumen

Este artículo analiza álbumes ilustrados en catalán que proyectan y enarbolan la figura femenina mediante patrones narrativos estratégicos, premeditadamente intencionados. El corpus actual de lecturas infantiles de esta tipología concreta ha experimentado un crecimiento sin precedentes a lo largo de este último lustro, con títulos paradigmáticos que lideran rankings de ventas y copan escaparates de librerías. Sintetizando, pueden inferirse dos grandes líneas temáticas con textualidades conectadas a las nuevas feminidades. Por un lado, se constata un hilo análogo a la coeducación, corriente a día de hoy tendencia, construido por una retahíla de ejemplares provistos de una pedagogía literaria que promulga un discurso de empoderamiento femenino ávido y sagaz: revirtiendo, reformulando e incluso transgrediendo roles y estereotipos tradicionalmente asociados a las mujeres. Por otro lado, existe también un contingente destacado de libros de no ficción desde los que se pretende resarcir a figuras históricas, poner en valor a los grandes referentes actuales e impulsar nuevas idolatrías.

Biografía del autor/a

Dari Escandell, Universitat d'Alacant

Dari Escandell és doctor en Filologia i professor universitari a temps complet des de l’any 2005 en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. La seua investigació està avalada per un sexenni (CNEAI 2017). La literatura infantil i juvenil és la seua principal línia de recerca: Hàbits i tendències de lectura en el sistema educatiu valencià (2015), monografia derivada de la seua tesi doctoral, analitza els factors sociològics i mediàtics que condicionen de lectura escolar i la lúdica. Ha participat en cinc projectes ministerials R+D+i sobre literatura autobiogràfica, epitextos públics virtuals i construcció del cànon literari no acadèmic, compaginats amb investigacions entorn dels estudis culturals o els mètodes d’ensenyament-aprenentatge de segones llengües; tasques tot plegat materialitzades en 61 publicacions d’impacte: 23 capítols de llibres i monografies amb indexació en SPI i altres tants articles especialitzats en revistes científiques indexades en SJR o Scopus. Ha concorregut a 33 congressos internacionals de periodicitat fixa i tradició reputada esdevinguts en prestigioses universitats europees i ha format part així mateix del comité organitzador de fins a 25 congressos, 10 dels quals internacionals.

En matèria de transferència, ha assessorat la Fundació FULL en l’elaboració del Pla Valencià de Foment del Llibre i Lectura i ha comissariat una exposició divulgativa sobre àlbum il·lustrat infantil adreçada a prescriptors. Pel que fa a gestió universitària, ha ostentat el càrrec assimilat de vicerector adjunt en l’Equip de Govern de la Universitat d’Alacant (2016-2020) i anteriorment va ser també vicedegà de la Facultat d’Educació (2013-2016).

La seua trajectòria docent ha estat sempre lligada a la docència universitària. Després de 18 cursos acadèmics atresora vora 3.000 hores de docència reglada en diferents estudis oficials entre màsters, graus, extintes llicenciatures o diplomatures i estades internacionals Erasmus Teaching Staff. A hores d’ara acumula cinc triennis, tres quinquennis docents, tres mencions d’excel·lència consecutives al programa Docentia i 36 publicacions sobre investigació en docència universitària.

Citas

Aparicio, Catalina (2010). "Ecofeminisme: dona i naturalesa", Taula. Quaderns de Pensament, 42: 127-136.

Colomer, Teresa, Bettina Kümmerling i Cecilia Silva-Díaz (2010), New Directions in Picture book Research, Londres, Routledge.

Escandell, Dari (2022), Àlbums iŀlustrats infantils. Lectures gurmet per als més menuts, Alacant, Universitat d'Alacant.

Esparza, Mireia (2017), "Contes de bona nit per a nenes rebels", Ara, 03/12/2017.

Esteve, Anna (2022), "Female protagonism in Catalan young adult and children’s literature", Images of Otherness, Carles Cortés (ed.), Berlín, Peter Lang: 81-92.

Fierli, Elena, Giulia Franchi, Giovanna Lancia i Sara Marini (2020), "Fammi Capire. Una ricerca tra le rappresentazioni di corpi, affettività e sessualità negli albi illustrati, per decostruire stereotipi e pregiudizi", Education Sciences & Society, 2: 484-507.

Martín, Ricard i Josep Lambies (2019), "Feminisme iŀlustrat: llibres i còmics de dones fortes", Time Out Barcelona, 06/03/2019.

Oriol, Carme (2002), Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Tarragona, Cossetània.

Pérez-Bravo, M. Dolores (2019), "Los cuentos infantiles como recurso coeducativo", Pioneras, escritoras y creadoras del siglo XX, Eva M. Moreno (ed.), Salamanca, Universidad de Salamanca: 63-78.

Rodríguez, Lucía, Marta García-Sampedro i Mirian Miranda (2021), "La literatura infantil y juvenil desde una perspectiva de género", Profesorado, 25: 87-107. https://doi.org/10.30827/profesorado.v25i1.13623

Sunderland, Jane (2012), Language, Gender and Children’s Fiction, London, Continuum.

Sanz, Aránzazu (2022), "Els rols i estereotips de gènere a l’àlbum iŀlustrat", Articles. Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 94: 59-63.

Thomas, Angela i Arsenio Moya-Guijarro (2022), "Queering the Princess: On feminine subjectivities and becoming girl in contemporary picture books", A Multimodal Approach to Challenging Gender Stereotypes in Children’s Picture, Arsenio Moya-Guijarro i Eija Ventola (eds.), Londres, Routledge: 107-125.

Valverde, Farners (2018), "Princeses i guerrers. ¿Què en fem dels estereotips?", Comunicació Educativa, 31: 45-56. https://doi.org/10.17345/comeduc201845-56

Vouillamoz, Núria (2022), "Reescrituras subversivas en la LIJ: Cuando el álbum ilustrado da voz a los personajes clásicos", Ocnos, 31: 1-16. https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.1.2737

Descargas

Publicado

2023-10-31

Cómo citar

[1]
Escandell, D. 2023. Noves feminitats en l’àlbum il·lustrat actual: dones empoderades i enaltiment de referents. Lectora: revista de dones i textualitat. 29 (oct. 2023), 153–170. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2023.29.9.

Número

Núm. 29 (2023): Rethinking Hospitality through the Culture, Literature, and Thought of Contemporary US Women of Color

Sección

MISCELÁNEA

Licencia

Derechos de autor 2023 Dari Escandell Maestre

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

 

Los autores y las autoras conservan los derechos de autoría y otorgan a Lectora: revista de dones i textualitat el derecho de difusión. La obra estará disponible simultáneamente bajo una Licencia de Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada de Creative Commons que, si no se indica lo contrario, permite compartir la obra con terceros, siempre que estos reconozcan la autoría y la publicación inicial en esta revista.Los autores y autoras son libres de hacer acuerdos contractuales adicionales independientes para la distribución no exclusiva de la versión de la obra publicada en la revista (como la publicación en un repositorio institucional o en un libro), siempre que se reconozca la publicación inicial en esta revista.Se alienta a los autores y autoras a publicar su obra en línea (en repositorios institucionales, temáticos o en su página web, por ejemplo) con el objetivo de conseguir intercambios productivos y hacer que la obra obtenga mayor difusión y citas (véase The Effect of Open Access, en inglés).