Mediterranean horse cultures: Greek, Roman and Arabic equine texts in late medieval and early modern Andalusia.

Resum

En les històries de la península ibèrica de l’edat mitjana i moderna les diferències entre la cavalleria islàmica i cristiana s’han convertit en una manera d’il·lustrar diferents formes d’organització social i significats culturals vinculats amb la relació entre cavall i genet. És a dir, les pràctiques de la cavalleria —com a conjunt d’estils, tècniques i funcions— també impliquen connotacions regionals, religioses i ètniques, i en efecte han acabat transformant el significat (la tradició eqüestre) en el significant (un element de distinció de territoris i identitats). Tanmateix, la frontera religiosa de la pràctica de la cavalleria musulmana ibèrica es mostra molt subtilment analitzada a la llum de la circulació recurrent d’equins, experts eqüestres i textos relacionats amb equins en un context circummediterrani. Replantejar les cultures del cavall ibèriques dins del marc de connectivitats mediterrànies més extenses posa en evidència un corpus comú de coneixements sobre el cavall, sovint constret de manera excessiva per denominacions regionals, imperials o etnicoreligioses i destaca els aspectes multifuncionals de cavalls, genets i textos sobre aquests animals. En centrarse en les pràctiques particulars que constitueixen les tradicions de la cavalleria, en lloc que en les identitats culturals que impliquen les seves etiquetes, el coneixement de les cultures mediterrànies del cavall pot ajudar els historiadors a entendre més a fons la diplomàcia i l’estratègia militar en el context de les fronteres cristianomusulmanes.