Dibujar para el deleite, el prestigio y el poder. Dos atlas «perdidos» de la Monarquía Hispánica del siglo XVII

Resum

L’article analitza les figures de Leonardo de Ferrari i Lorenzo Possi, dos cartògrafs italians al servei de la Monarquia Hispànica, i els atles que van confeccionar, acabats el 1655 i el 1687, respectivament. Ambdues obres formen part de l’anomenada «cartografia perduda» de la Monarquia espanyola, que està sent objecte d’una important recuperació, i se les contextualitza amb unavaloració general del pes de la cartografia en el món dels Àustries espanyols, particularment en el segle XVII. Centrant-se en l’anàlisi i comparació de la vida dels dos autors, en el procés de confecció de les dues obres i en els seus aspectes formals i de contingut, com a instruments altament valorats en termes polítics i també estètics i de reconeixement social, l’article exposa, a partir d’aquests dos exemples, les relacions entre el poder, el cartògraf i el mapa.